Resultats de la cerca
Es mostren 687 resultats
riera de Tordell
Riera
Curs d’aigua del Bages, afluent, per l’esquerra del Cardener, que neix a la serra de Castelladral i s’uneix al seu col·lector aigua avall de Súria.
riera de Tenes
La riera de Tenes en primer pla, amb Lliçà de Vall (Vallès Oriental) al fons
© Fototeca.cat
Riera
Riu del Vallès Oriental, afluent, per la dreta, del Besòs, que neix vora Santa Coloma Sasserra, a la serra de Sauva Negra, i després de passar per Castellcir i Sant Quirze Safaja (aquest sector de capçalera rep també els noms de riera de Castellcir i de Sant Quirze), s’encaixa ràpidament tot constituint pintorescs congosts i salts d’aigua al molí de Llavateres i al Fai, on rep, per l’esquerra, el riu Rossinyol, fins a Riells del Fai, on s’obre a la depressió vallesana.
Passa per Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d’Amunt, Lliçà de Vall i Parets del Vallès i s’uneix al collector entre Montmeló i Mollet del Vallès
rambla de Tarafa
Riera
Curs d’aigua intermitent, afluent, per la dreta, del Vinalopó, que neix dins el terme del Pinós de Monòver (Vinalopó Mitjà), a la mateixa ratlla de Castella, i després de travessar els termes de Monòver i la Romana de Tarafa s’uneix al seu col·lector al límit dels de Novelda i Asp (Vinalopó Mitjà).
riera de Talamanca
Riera
Curs d’aigua d’Osona, afluent, per la dreta, del Ter, que neix al vessant S del massís dels Munts i dels plans de Montorro, dins el municipi de Sant Boi de Lluçanès.
S'uneix al seu collector a la Farga d’Ordeig, dins el municipi de les Masies de Voltregà
riera de Sorreigs
El Gorg Negre, el Sorreig a Sobremunt (Osona)
© Fototeca.cat
Riera
Curs d’aigua d’Osona, afluent, per la dreta, del Ter, que neix al vessant W del massís dels Munts, entre el cim i el collet de Sant Agustí, dins el municipi de Sant Agustí de Lluçanès.
Després de travessar el terme de Sant Boi de Lluçanès, s’endinsa, dins el de Sant Martí de Sobremunt, en l’engorjat dels Guiterons, del qual surt, ja dins el terme de Santa Cecília de Voltregà, a la plana de Vic S'uneix al seu collector aigua avall de la Gleva, al límit dels termes de les Masies de Voltregà i de Gurb de la Plana
rambla de Somal
Riera
Curs d’aigua intermitent, afluent, per l’esquerra de la rambla d’Àrguines, a l’Alt Palància, que neix al vessant septentrional de la serralada de Portaceli, dins el terme de Sogorb.
S'uneix al seu collector al límit amb el Camp de Morvedre
monestir de Solesmes
Abadia
Abadia benedictina del País del Loira, França, situada a la riba esquerra del Sarthe, al departament homònim.
Fundat al s XI, el monestir fou incendiat pels anglesos durant la guerra dels Cent Anys ~1425 i reconstruït i embellit amb importants obres d’art s XV-XVI Pertangué als maurins maurí Suprimit durant la Revolució Francesa 1791, PLPGuéranger hi restaurà 1833 la vida benedictina i en féu centre d’una important congregació benedictí Centre de restauració del cant gregorià, s’hi inicià també el moviment litúrgic Com a conseqüència de la llei del 1901, els monjos hagueren d’abandonar el monestir i s’establiren a Quarr, a l’illa de Wight, Anglaterra 1909 En tornaren el 1926
monestir de Serrateix
El monestir de Serrateix
© Fototeca.cat
Abadia
Antiga abadia benedictina (Santa Maria de Serrateix), situada al sector occidental del poble de Serrateix (Berguedà).
Vers el 940 s’hi aplegaren un grup de monjos amb les relíquies d’Urbici, sant venerat a Aragó, probablement fugint de l’ocupació àrab, procedència, a més, confirmada per la vigència a la comunitat de la regla dels Sants Pares o codex regularum fins al segle X A partir del 977 els comtes de Cerdanya-Besalú el prengueren sota la seva protecció i confirmaren Froilà com abat 977-993 Amb 13 monjos, aquests anys l’abadia era ben afermada Noves donacions dels comtes Oliba Cabreta, muller i fills, entre ells Oliba, el futur bisbe i abat de Ripoll i Cuixà, i de nobles del veïnat ampliaren el seu…
Sant Víctor de Marsella
Abadia
Abadia benedictina, fundada extramurs a Marsella (Provença), prop del pont Vell, molt vinculada a la història monàstica catalana.
Fundada per Joan Cassià ~415, fou destruïda per pirates àrabs al principi del s VIII De nou fou restaurada vers el 977, gràcies als vescomtes de Marsella, i el seu primer abat, Guifré, morí l’any 1005 Els seus successors, Isarn, Duran i Ricard, renovaren l’església 1040, que fou ampliada als segles següents, i com a legats papals feren de Sant Víctor un centre de la reforma monàstica, dins la reforma gregoriana, i obtingueren l’annexió d’innombrables abadies i priorats, fins a formar com una congregació de més de tres-centes cases En temps del papa Urbà V o Guillem…
Sant Pere de Rodes
L’antiga abadia benedictina de Sant Pere de Rodes, a la serra de Rodes
© JoMV
Abadia
Abadia benedictina del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà), situada al vessant est de la serra de Rodes, dominant la badia del Port de la Selva.
Fou un important focus de pietat per a la comarca empordanesa, en especial amb els seus jubileus, els anys que Santa Creu de Maig s’esqueia en divendres, i la seva església monumental és un compendi d’art i d’interès arqueològic Malgrat això, el seu origen és fosc l’any 878 era una petita cella monàstica discutida entre els monestirs de Banyoles, Sant Policarp de Rasès i la seu de Girona Prevalgué el domini de Banyoles, però obtingué la independència el 944 per un privilegi de Lluís d’Ultramar, recaptat pel noble Tassi, que sotmeté també el monestir a la Santa Seu Tassi 926-979 i…