Resultats de la cerca

S’anomenava abans Sant Pau de Monisat o de Valloles i fou cedit a l’abat de Cuixà, Guifre, pel comte Bernat I Tallaferro l’any 1000 perquè hi edifiqués un monestir Aquest restà fins a la mort de l’abat Oliba 1046 sota la dependència de Cuixà El 1078 el comte Bernat II de Besalú l’uní a l’abadia de Moissac, a la qual pertangué tres segles Tenia en aquest temps uns vuit monjos, i les seves propietats s’estenien per la Fenolleda, Fossa i altres indrets del Rosselló El 1318 el papa Joan XXII el transformà en collegiata en crear la diòcesi d’Alet i li confirmà tota l’antiga dotació, i com a tal…

El fundà el monjo Sentimir al principi del segle IX El seu successor, l’abat Assaric, el 819 obtingué de Lluís el Piadós un precepte d’immunitat i protecció per al seu monestir El 888 s’hi celebrà un sínode per a tractar de la deposició de l’intrús Esclua d’Urgell El monestir fou destruït abans del 980 per una invasió de pirates àrabs o normands i reconstruït el 981, segons diu un nou precepte del rei Lotari El 1068 el comte Gausfred II de Rosselló li confirmà les dotacions i antics privilegis reials i el prengué sota la seva protecció El 1507 fou unit a Montserrat i regit des d’aleshores per…

S'hi installà vers el 820, amb el seu abat Miró, després de deixar la cella de Sant Martí, sota el castell d'Oltrera, on es formà originàriament la comunitat Fundà les celles de Sant Martí de Montforcat, Sant Hilari i Sant Martí de Fonollà El 1109 la comtessa Ava, regent del Rosselló, l’uní a Santa Maria de la Grassa Al segle XIII inicià una etapa de decadència, fins que el 1592 fou unit al monestir d’Arles Des d’aleshores els abats d’Arles s’anomenaren també abats de Sant Andreu de Sureda La sèrie d’abats, alguns simples prebendaris nomenats pel rei, fou continuada fins el 1801 A l’antic…

Testificada ja el 874, obtingué l’exempció de Ravenna de Lleó IX ~1050 Pròspera fins al segle XIV, els seus monjos es traslladaren a Ferrara segle XVI L’església 751-874, inspirada en les de Ravenna, amb diverses modificacions ulteriors segles X-XI, ofereix el complex decoratiu més notable de l’època a l’Alta Adriàtica Els frescs de l’església, del refetor i del capítol són del segle XIV

El monestir fou erigit vers l’any 785 per Castellà, monjo emigrat de terres ocupades per musulmans Primer fou establerta en uns antics banys termals d’època romana els Banys d’Arles i es titulà Santa Maria de Vallespir Obtingué diversos preceptes carolingis d’immunitat entre els anys 820 i 881 L’any 858 l’abadia fou saquejada per pirates normands i pels sarraïns Al començament del segle X abandonà els antics banys i hom l’establí a l’indret actual A l’època comtal fou molt afavorida pels comtes de Cerdanya i de Besalú A mitjan segle XI tingué una etapa de crisi per les rivalitats dels…

És a la Toscana, en una vall de la serralada de Protomagno, a 953 m, dins el municipi de Regello, a la província de Florència S'inicià amb el centre eremític de Santa Maria d’Acquabella, on es retirà el 1036 sant Joan Gualbert, el qual l’erigí en abadia 1039 i en centre de la nova congregació Sota la protecció de Matilde de Toscana i dels papes, tingué un gran desplegament de riquesa i de filials durant els segles XIII-XV Saquejada per les tropes de Carles V 1538, fou revitalitzada per Giovanni Leonardo 1601 i per l’abat Averardo Niccolini a mitjan segle XVII Suprimida per Napoleó 1808, fou…

Fou fundada el 1242, com a filial de Fontfreda, sobre una antiga església, dita Santa Maria de Torreneules, que pertanyia al monestir de Sant Quirc de Colera, segurament des del 844 Els monjos de Fontfreda compraren l’església a l’abat de Colera i hi installaren una comunitat de dotze monjos, regida pel primer abat Guitard 1243 A la fi del s XV, sota l’abat Pere de la Roca 1486-90, la comunitat es traslladà a Perpinyà, a l’hospital de Sant Guillem Retornats a Vallbona, el monestir tingué una vida molt esllanguida a partir del s XVI, sota el règim d’abats comendataris, molts d’ells canonges d’…

Fou fundada entre el 1001 i el 1007 pel comte Guifré II de Cerdanya i Conflent La comunitat, dirigida pel monjo Esclua —que fou el constructor de les primeres edificacions—, ja hi residia el 1004 el 1009 el bisbe Oliba d’Elna consagrà l’església dedicada a sant Martí, santa Maria i sant Miquel El 1014 Esclua fou consagrat, a petició d’Oliba, abat de Ripoll i de Cuixà, considerat pels monjos del Canigó com llur pare espiritual Continuaren les obres i hi hagué una nova consagració de l’església el 1026 El 1035 s’hi retirà el comte Guifré i hi morí el 1049 fou enterrat a la tomba que ell mateix…

Fou fundada el 680 sota la protecció dels ducs de Spoleto i dels papes Rebé privilegis dels longobards i dels francs sota Carlemany Envaïda pels sarraïns el 898, reflorí al segle XI Tingué un escriptori cèlebre bé que la gran Bíblia illustrada dita Bíblia de Farfa és en realitat de Ripoll Implicada en les qüestions polítiques de l’època, afavorí la facció imperial Passada, però, al domini del papa, aquest aviat hi nomenà abats comendataris El 1841 en fou suprimida la comunitat, i el monestir passà a mans privades Fou restaurat el 1919 per monjos de la congregació cassinesa L’edifici té parts…

Després de la invasió de Felip l’Ardit del 1285, les monges cercaren refugi a Perpinyà i compraren unes quantes cases prop de l’església de Sant Narcís El 1360 Urbà V els concedí de poder-se establir definitivament a Perpinyà A mitjan s XVI només hi havia l’abadessa i dues monges, i l’abat de Santes Creus, a qui havia estat confiada l’abadia, extingí la comunitat femenina les monges es traslladaren a Vallbona i a Sant Hilari de Lleida i al seu lloc establí, el 1576, un priorat masculí, que subsistí fins a la Revolució Francesa, bé que els darrers temps ja no tenia pràcticament vida monàstica…