Resultats de la cerca

El mateix nom fou aplicat a l’actual Río Tinto, a Huelva

El lloc apareix ja el 878, propietat del monestir de Banyoles, i l’església de Santa Maria el 1017 el 1226 Jaume II reconegué al monestir la propietat i jurisdicció del nou poblament de la Cellera nova de Romaria El primitiu edifici romànic sofrí una reforma total a mitjan segle XVIII La marededeu de fusta policromada fi del segle XIII fou destruïda el 1936 ha estat reconstruïda

El 1540, el vicari general de la Seu d’Urgell donà llicència a Pere de Muntanyà per construir dins de la casa una nova capella dedicada a Sant Esteve, que fou consagrada el 1545, any que també fou encarregat el retaule L’anterior capella, arruïnada ja el 1540, era dedicada a Santa Maria i a Sant Esteve, i apareix esmentada el 1302 quan Ferrer Graell la dotà amb les rendes de Muntanyà

Esmentada el 983 amb el titular de sant Joan, apareix del segle XII en endavant sota l’advocació de sant Andreu De l’antiga església només queda un munt de parets desgavellades Després de la destrucció del temple el 1936 es va habilitar com a parròquia la capella de Sant Miquel Construïda entre el 1943 i el 1948, és situada prop de la carretera, al centre de la parròquia és acompanyada només de la rectoria i d’unes frondoses alzines

D’origen romànic, té la volta esfondrada És un bell edifici del segle XII d’una sola nau capçada per un absis semicircular de la seva mateixa amplada, amb tres finestres de doble biaix A la façana de migdia té una altra finestra del mateix tipus i el portal és emmarcat per tres arquivoltes en gradació La parròquia de Nonsuvelle és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839, i el 1037, l’església de Sant Martí de Nansovel apareix documentada en una acta testamentària

Situada al cim del turó més alt del municipi 295 m, l’església apareix citada en documents del monestir d’Amer 949 L’edifici, probablement preromànic es conserven alguns fragments d’escultura i el cisellat dels carreus, és una reconstrucció del segle XII Ensorrat pels terratrèmols de 1427 i reconstruït, fou reformat en profunditat al segle XIX, i l’any 1990 es restaurà i remodelà l’interior Compta amb una sola nau, més ampla al peu que a la capçalera, amb dos arcs en degradació que formen un arc triomfal, i absis semicircular amb forma de ferradura La rectoria i la sagristia,…

L’edifici Església bàsicament del segle XII amb afegitons posteriors De l’estructura originària en conserva la llarga nau gairebé rectangular, coberta amb volta de canó seguit i encapçalada per tres absis trilobats dels quals ha perdut el del sud-est, a causa de l’afegiment modern de les capelles laterals A l’absis central encara es pot veure una finestra de doble esqueixada, i una altra de semblant és al final del mur de la nau a la banda sud Tot el conjunt es manté en molt bon estat La història Parròquia que consta entre les més antigues, ja que apareix citada en el lloc Montesigno , que el…

L’edifici És un edifici que arquitectònicament mostra una gran puresa de línies, tot i que ha sofert modificacions L’obra romànica consta d’una nau, reforçada amb un arc toral i amb la coberta sobrealçada, coronada per un absis recuperat durant les obres de restauració —ja que havia quedat amagat per la construcció d’una sagristia—, el qual s’obre amb un arc preabsidal L’interior rep la llum per diverses finestres, algunes de les quals són d’arc de mig punt i de doble esqueixada La del frontis, a ponent, és d’estructura geminada, amb una columna cilíndrica que aguanta, des del collarí…

L’edifici L’església no conserva l’estructura original, d’una sola nau, que en època baixmedieval va ser engrandida i reformada Les parts més ben conservades, corresponents a una construcció del segle XI, són la façana principal i l’absis, decorat a l’interior amb unes pintures murals modernes A la façana s’obre el portal d’arc adovellat i arquivoltes d’ornamentació simple També s’hi obren tres finestres, dues que emmarquen la porta i l’altra a sobre, geminades i amb un mainell central de capitell sense relleus Aquesta façana va ser restaurada per la Diputació de Barcelona els anys 1955-1958…