Resultats de la cerca
Es mostren 119 resultats
Sena
Riu
Riu de França, que neix a la Côte d’Or, prop de Saint-Seine-l’Abbaye, a 471 m d’altitud, i desguassa al canal de la Mànega (776 km de llargada).
Té un cabal específic de 5,4l/s/km 2 Hom hi distingeix el tram superior, fins a la confluència amb el Yonne el mitjà, per París i fins a la confluència amb l’Oise i l’inferior En el tram superior rep l’Aube per la dreta i el Yonne —que ve del Morvan i li aporta 104 m 3 /s— per l’esquerra En finir aquest tram el Sena porta ja uns 150 m 3 /s Al tram mitjà rep per la dreta, abans de París, el Marne 102 m 3 /s, i després l’Oise 95 m 3 /s A París duu 275 m 3 /s, i al final d’aquest tram 390 El riu és, en aquest trajecte, majestuós i navegable gràcies al seu condicionament Al tram inferior, s’…
riu de Berasti
Riu
Curs d’aigua permanent de la vall d’Àssua (Pallars Sobirà), que neix a la serra de Mainera, al terme de Sort.
A la capçalera hi ha un petit lacustre estanys de Mainera entre el clot de Mainera i les bordes de Llessui rep, per la dreta, els barrancs que davallen del Monterroio barranc de Monterroio i del Montsent barranc d’Entremonts, i a Escàs forma, juntament amb el riu de Caregue, el riu de Sant Antoni, afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa És anomenat també el Rialbo , el riu de Soll o el barranc d’Enrialbo
Ural
Riu
Riu de Rússia i el Kazakhstan, entre els Urals i la depressió de la Càspia (2 428 km de longitud i 237 000 km2 de conca).
Neix a la serralada d’Uraltau, als Urals meridionals, i desguassa a la mar Càspia, prop de Gurjev, després d’haver-se dividit en dos braços És glaçat del novembre al març Els afluents principals són l’Or’ i l’Ilek per la dreta, i el Sakmara per l’esquerra Passa per les ciutats de Magnitogorsk, Orsk, Orenburg, Ural’sk i Gurjev És navegable des d’Ural’sk Hi ha pantans, amb centrals hidroelèctriques, prop de Magnitogorsk i d’Ural’sk
Eume
Riu
Riu de Galícia.
Neix al peu de la Serra do Xistral 1036 m i corre vers l’oest, encaixat a la capçalera, per la Serra da Carba Desguassa a la ria de Betanzos, prop de Pontedeume, després de recórrer més de 70 km Atès el seu règim pluvial oceànic, té un cabal regular i elevat El 1959 hom hi construí el pantà del seu nom, de 123 Hm de cabuda, que en regula el cabal a la sortida d’As Pontes de García Rodríguez
Jordà
Riu
Riu de Palestina (350 km).
Neix a l’Hermon, a la confluència de les fronteres d’Israel, el Líban i Síria, travessa el llac de Genesaret i desemboca a la mar Morta És el riu més important i més cabalós de la regió 37 m 3 /s, vital tant per a Jordània com per a Israel, que des del 1967 en controla pràcticament totes les deus En la Bíblia té, així mateix, un relleu considerable marca l’accés a la Terra Promesa segons els evangelis, Jesús hi fou batejat
riu Verd
Riu
Curs d’aigua del sector meridional del País Valencià que es forma vora Castalla (Alcoià) per la unió de diversos torrents i rambles del sector més alt de la foia de Castalla, el més important dels quals és la rambla de l’Arcada, que davalla de la serra de Biscoi i es desdibuixa a la marjal d’Onil.
Vers Tibi la vall va tancant-se entre els massissos del Maigmó i de la penya Roja, fins al límit meridional de la foia, on aprofitant el seu encaixament hi fou construït, el 1594, l’antic pantà de Tibi el més antic d’Europa Aigua avall del llogaret de Montnegre, al límit entre el camp d’Alacant i la foia de Xixona, rep, per l’esquerra, el seu principal afluent, el riu de la Torre que davalla de la serra del Rontonar Més avall travessa i rega l’horta d'Alacant mitjançant el nou pantà de Tibi, vora Mutxamel fins a desembocar a la mar, al sud del Campello
V’atka
Riu
Riu de Rússia, afluent del Kama per la dreta i, per tant, subafluent del Volga (1 314 km de longitud i 129 000 km2 de conca).
Neix a l’elevació de Verkhnekamsk, a la República dels Udmurts, i corre a través de l' oblast’ de Kirov Rússia i de la República dels Tàtars És un riu típic de planura, però amb canvis de direcció molt sobtats i amb un recorregut ple de sinuositats De règim nival, té un cabal mitjà anual de 890 m 3 per segon Es glaça de novembre a abril Té com a afluents principals el Kobra, el Moloma, el Pižma, el Čepca, el Bystrica i el Kil’mez’ És navegable des de Kirov hom hi practica la pesca, i és emprat per al transport per flotació
Gállego
Riu
Riu d’Aragó, afluent, per l’esquerra, de l’Ebre (215 km).
Neix als Pirineus, prop de la frontera francesa, format per dos brancs, que s’uneixen a Sallent de Gállego Flueix encaixat entre les serralades pirinenques fins als Mallos de Riglos, on penetra al Somontano, i prossegueix cap al centre de la cubeta, fins que desemboca a l’Ebre a tocar de Saragossa És un riu de règim nivopluvial, amb un estiatge a l’hivern Té un cabal mitjà de 28 m 3 /s Els seus afluents són de poca importància del Sotón, el principal, surt el canal dels Monegres És utilitzat per a regadiu i per a la producció d’energia elèctrica, la qual cosa hi ha comportat la…
ribera de la Maçana
Riu
Curs d’aigua del Rosselló que neix al sector E de la serra de l’Albera, sota el coll de la Maçana, obert al límit amb l’Alt Empordà, entre el puig dels Quatre Termes i el pic de la Carbassera.
Travessa els importants boscs de les Colomates i de la Vall Passa per la Vall, la Pava i Argelers i desemboca a la mar al grau de la Maçana , vora el centre turístic del Racó, a l’extrem meridional de la platja d’Argelers Al seu curs més alt hi ha la reserva de la Maçana , reserva biològica d’unes 10 ha creada el 1954 al bosc de les Colomates, dins el terme d’Argelers, per iniciativa del Laboratori Aragó de Banyuls de la Marenda La seva fauna i la seva flora l’han convertida en una de les estacions clàssiques de la zoologia i de l’ecologia internacionals Conserva un gran nombre d…
el Túria
© Fototeca.cat
Riu
Riu mediterrani de la península Ibèrica que neix a la Serralada Ibèrica, a la mola de San Juan (Aragó), amb el nom de Guadalaviar, en els terrenys calcaris de l’era secundària, i desemboca a la mar al grau de València.
Al poble de Guadalaviar, a l’estiu, resta reduït al seu curs subalvi però ja a Villar del Cobo té un curs permanent Des d’allí continua a llevant travessant les estructures ponentines de la indicada serralada per Albarrasí i s’encaixa per epigènia en el seu nucli paleozoic En aquest sector és embassat al pantà d’El Arquillo de San Blas, construït el 1960, de 21,9 hm 3 , utilitzat en regatges i abastament Tot seguit penetra en la depressió miocènica de Terol i, a la ciutat, rep el riu d’Alfambra, que ve de la serra de Gúdar, i porta 1,5 m 3 /s Amb aquesta confluència el Túria assoleix el cabal…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina