Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Tarn

El riu Tarn al seu pas per la localitat de Millau
© Jaume Ferrández
Riu
Riu d’Occitània, afluent, per la dreta, de la Garona (375 km).
Neix al mont Losera, a les Cevenes, s’encaixa, després, fortament a la regió de les Causses, altiplans calcaris amb fenòmens càrstics, passa per Albí i Montalban i s’uneix a la Garona aigües enllà de Moissac Té com a afluent, per la dreta, l’Avairon
riu Sec
Riu
Curs d’aigua intermitent que neix als vessants meridionals del massís de Sant Llorenç del Munt; drena els termes de Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès.
Donà nom al lloc de Sant Pau de Riu-sec
la Vinhana
Riu
Riu d’Occitània i de França (372 km), afluent del Loira per l’esquerra.
Neix prop de Sornac Llemosí, passa per Llemotges, després de rebre el Taurion, i penetra al Poitou, on, després de passar per Châtellerault, rep les aigües de la Cruèsa en francès Creuse i desguassa al Loira després de Chinon, a la Turena
Vesera
Riu
Riu del Llemosí, Occitània, afluent de la Dordonya per la dreta (192 km).
Neix al sector NW del Massís Central, i desguassa a la Dordonya aigua avall de Briva
Var
Riu
Riu de Provença, Occitània (120 km).
Neix al S de Barceloneta de Provença i desguassa a la Mediterrània prop de Niça
el Besòs
Riu
Riu del sistema mediterrani català que recull les aigües de bona part del Vallès i d’un sector d’Osona a través d’un ventall d’afluents: la riera de Mogent, el Congost, les rieres de Tenes i de Caldes, i el Ripoll.
Pren el nom de Besòs esmentat ja el 909 des de la confluència, prop de Montmeló, dels dos primers Encapçala la seva conca —1 029 km 2 — la Serralada Prelitoral, des dels relleus de Sant Llorenç del Munt als contraforts occidentals del Montseny Desguassa a la Mediterrània, entre Barcelona i Badalona, per un petit delta que la mar va destruint Travessa la Serralada de Marina per l’estret de Montcada, via de penetració al Vallès la vall del Congost —el seu afluent principal—, encaixada profundament en el muntanyam de capçalera, és la via natural d’accés a la plana de Vic i cap als…
l’Arieja
Riu
Riu d’Occitània, País de Foix, afluent de la Garona per la dreta (170 km).
Neix en territori català, a l’estany de Fontnegra, dins el municipi de Porta, Alta Cerdanya, a tocar del límit amb Andorra El seu curs més alt, fins molt a prop de la població occitana de l’Hospitalet, és termenal dels municipis cerdans de Porta i de Portè amb la parròquia andorrana de Canillo Molt poc després del seu naixement passa pel Pas de la Casa Drena la vall d’Arieja, passant per Acs-dels-Tèrmes, Tarascó i Foix, passat el qual, la vall, voltada per petites muntanyes, s’eixampla fins a la confluència prop de Tolosa El seu règim és nivopluvial, amb un cabal màxim de 3000 m 3 /seg a la…
Ardecha

L'Ardecha al seu pas entre cingleres de les Cevennes
Dreamshot63 | Dreamstime.com
Riu
Riu d’Occitània, afluent, per la dreta, del Roine (120 km).
Passa engorjat per les Cevenes
Ador
Riu
Riu de Gascunya, Occitània (335 km).
Neix als Pirineus, al coll de Tormalet Bigorra, i el seu curs, de règim pluvionival amb fortes crescudes, és aprofitat per a regatge Passa per Tarba i Baiona rep per la dreta l’Arròs i el Midosa, i per l’esquerra el Lui, el Niva i la Gave de Pau Al curs baix, els bancs de sorra a la desembocadura, al S de Bacau, en fan impossible la navegació
la Garona
La Garona a Lés
© Fototeca.cat
Riu
Riu de Gascunya i de Guiena (Occitània), que neix a Catalunya i es forma per l’aiguabarreig de la Garona de Ruda i de la Garona del güell d’Eth Joeu, a la Vall d’Aran (525 km de longitud i 55 500 km2 de conca).
La primera recull les aigües de tot el massís de Saboredo, i l’altra, aigües de la Maladeta infiltrades en el terrer al forat dels Aigualluts que ressorgeixen al güell d’Eth Joeu, prop de l’Artiga de Lin Entra a Gascunya per Eth Pònt det Rei, s’adreça al NW i després al NE, fins que arriba a Tolosa, on recobra la direcció NW, passa per Agen i Bordeus i acaba a l’estuari de la Gironda, a l’Atlàntic Amb l’Arieja recull totes les aigües del vessant N de la major part del Pirineu català i de Sobrarb, des del port d’Envalira fins al circ de Tromosa El pendent és molt fort als Pirineus, d’una…