Resultats de la cerca

Neix al mont Losera, a les Cevenes, s’encaixa, després, fortament a la regió de les Causses, altiplans calcaris amb fenòmens càrstics, passa per Albí i Montalban i s’uneix a la Garona aigües enllà de Moissac Té com a afluent, per la dreta, l’Avairon

Neix a les muntanyes Draken, a 3 160 m d’altitud, i desguassa a l’Atlàntic, després de travessar Sud-àfrica en direcció est-oest En el seu curs travessa també Lesotho, i marca el límit meridional d’Orange i la frontera amb Namíbia, per on passa molt encaixat cascades d’Augrabies, 146 i 43 m De règim molt irregular i no navegable, té com a principal afluent el Vaal

Neix als monts Kalene, a la regió de Shaba Congo, a tocar de la frontera amb Angola i amb Zàmbia, davalla en direcció S i travessa la part oriental de Zàmbia, gira cap a l’E i forma les cascades Victòria, que constitueixen la frontera de Zàmbia amb Zimbàbue al territori de Zàmbia rep diversos afluents el Lungué-Bungo, el Luanginga, el Kabompo i el Chobe i, després de rebre el Shangani, pren la direcció NE, forma des de 1955-59 el pantà de Kariba i rep el Kafue i el Luangwa, penetra al territori de Moçambic, travessa la vall de Tete i, després de girar cap al SE i de rebre les aigües del Shire…

Neix prop de Sornac Llemosí, passa per Llemotges, després de rebre el Taurion, i penetra al Poitou, on, després de passar per Châtellerault, rep les aigües de la Cruèsa en francès Creuse i desguassa al Loira després de Chinon, a la Turena

Neix al sector NW del Massís Central, i desguassa a la Dordonya aigua avall de Briva

Neix al S de Barceloneta de Provença i desguassa a la Mediterrània prop de Niça

Neix en territori català, a l’estany de Fontnegra, dins el municipi de Porta, Alta Cerdanya, a tocar del límit amb Andorra El seu curs més alt, fins molt a prop de la població occitana de l’Hospitalet, és termenal dels municipis cerdans de Porta i de Portè amb la parròquia andorrana de Canillo Molt poc després del seu naixement passa pel Pas de la Casa Drena la vall d’Arieja, passant per Acs-dels-Tèrmes, Tarascó i Foix, passat el qual, la vall, voltada per petites muntanyes, s’eixampla fins a la confluència prop de Tolosa El seu règim és nivopluvial, amb un cabal màxim de 3000 m 3 /seg a la…

Passa engorjat per les Cevenes

Neix als Pirineus, al coll de Tormalet Bigorra, i el seu curs, de règim pluvionival amb fortes crescudes, és aprofitat per a regatge Passa per Tarba i Baiona rep per la dreta l’Arròs i el Midosa, i per l’esquerra el Lui, el Niva i la Gave de Pau Al curs baix, els bancs de sorra a la desembocadura, al S de Bacau, en fan impossible la navegació

La primera recull les aigües de tot el massís de Saboredo, i l’altra, aigües de la Maladeta infiltrades en el terrer al forat dels Aigualluts que ressorgeixen al güell d’Eth Joeu, prop de l’Artiga de Lin Entra a Gascunya per Eth Pònt det Rei, s’adreça al NW i després al NE, fins que arriba a Tolosa, on recobra la direcció NW, passa per Agen i Bordeus i acaba a l’estuari de la Gironda, a l’Atlàntic Amb l’Arieja recull totes les aigües del vessant N de la major part del Pirineu català i de Sobrarb, des del port d’Envalira fins al circ de Tromosa El pendent és molt fort als Pirineus, d’una…