Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Ienissei
Riu
Riu de Rússia, a la Sibèria central (4 092 km de longitud i 2 580 000 km2 de conca).
Neix al Sajan oriental Mongòlia, prop de la frontera amb la República dels Tuvinians, i travessa Sibèria, de S a N, fins a desembocar a la mar de Kara en estuari Voreja, al llarg d’uns 3 000 km, els altiplans de la Sibèria occidental, i passa per Abakan, Krasnojarsk i Dudinka Pel seu cabal mitjà 17 000 m 3 /s, és el riu més important de Rússia i el segon de la zona temperada, després del Mississipí El seu règim és pluvionival, amb crescudes pel maig-juny i aigües baixes del desembre al març Rep els afluents principals per la dreta, procedents de l’altiplà de la Sibèria central Angara,…
Colorado
© Fototeca.cat-Corel
Riu
Riu dels EUA (1.600 km de llargada i 246.000 km2 de conca).
Neix a l’estat de Colorado, als contraforts de l’Hagues, a les Rocalloses, flueix en direcció general de nord-oest a sud-oest, travessa els estats de Colorado, Utah i Arizona fins a desembocar al golf de Califòrnia Mèxic, en un ampli delta El seu curs és molt accidentat i sinuós a causa de l’estructura dels terrenys que recorre En penetrar a l’altiplà de Colorado, el riu s’encaixa en un seguit de congosts Glen Canyon, Black Canyon i, sobretot, el Grand Canyon on el llit del riu s’estreny molt Fou explorat per primera vegada el 1869 per John Wesley Powell el 1923 set estats dels EUA acordaren…
la Noguera de Vallferrera
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, al Pallars Sobirà, afluent, per l’esquerra, de la Noguera de Cardós, la conca del qual constitueix la vall Ferrera
.
Neix al circ glacial de Baiau, al peu del pic de Baiau 2 879 m alt, rep les aigües dels circs d’Estats i de Sotllo, envolta pel N la mola del Monteixo, prop d’Alins rep el riu de Tor i, després de 29 km de curs, arriba a la confluència Tot el seu sistema és a la zona axial dels Pirineus, i talla els materials paleozoics per mitjà d’una vall glacial quaternària que acaba a Llavorsí, ara retocada per l’erosió fluvial Té una conca de 188 km 2 i un cabal de 7,5 m 3 per segon Té un règim nival de transició, amb un màxim de juny doble que el cabal modular, un mínim de retenció nival…
la Noguera de Tor
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, a l’Alta Ribagorça, afluent esquerre de la Noguera Ribagorçana, al qual desguassa entre Castelló de Tor i el Pont de Suert.
La seva conca, fins a l’estret de les Cabanasses, constitueix la vall de Boí Neix als circs glacials del massís de Montardo, Comaloforno i tuc de Colomers, amb cims entre els 3 000 i els 2 800 m alt rep la ribera de Sant Nicolau i el torrent de Boí, i després de 27 km arriba a la confluència Té una conca de 249 km 2 , la capçalera de la qual és excavada en el granit, i la resta, en el paleozoic de la zona axial dels Pirineus Representa les restes de la glacera quaternària que acabava a Llesp Porta un cabal mitjà de 8,6 m 3 per segon Té un règim nival de transició, amb un màxim de…
l’Éssera
© Carolina Latorre Canet
Riu
Afluent, per l’esquerra, del Cinca, de 86 km.
Té la capçalera al vessant nord del cim més alt dels Pirineus, el pic d’Aneto 3403 m alt, i recull també les aigües del massís de Posets 3367 m Té un sol gran afluent, l’Isàvena, que neix al puig de Gallinero i desguassa a Graus Tots dos descendeixen de la zona axial pirinenca i travessen els plecs dels Prepirineus amb engorjats profunds Ventanillo L’Éssera desguassa al Cinca aigua avall d’El Grado És molt ric en aigües 19,5 l/s/km 2 de vessant, puix que la pluviositat a la capçalera arriba fins a 3000 mm anuals El seu règim, clarament pirinenc, cap a l’aiguabarreig es matisa una mica A…
Don
Riu
Riu del sud de Rússia (1.967 km de longitud i una conca de 422.000 km2).
Neix a la regió de Moscou, prop de Novomoskovsk, al vessant oriental de les elevacions de Rússia Central, i segueix la direcció general nord-sud fins a arribar prop d’Ucraïna, on gira cap a l’est per acabar girant altra vegada a la regió de Volgograd cap a l’oest Desguassa a la mar d’Asov, al golf de Taganrog, en un ampli delta d’uns 340 km 2 uns 30 km de longitud per 22 km d’ample Rep, per l’esquerra, el Medvedica, Khop'or, Voronež i Čir, i per la dreta, el Doneck Septentrional i el Sal De règim nivopluvial, té un màxim de primavera, amb mínims a l’hivern i a l’estiu 255 m 3 /s a Georgiu-Dež…
la Noguera de Cardós
© Fototeca.cat
Riu
Riu pirinenc, al Pallars Sobirà, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa a Llavorsí.
La seva conca constitueix, fins al forat de Cardós congost obert poc abans de l’aiguabarreig amb la Noguera de Vallferrera, la vall de Cardós La seva capçalera rep el nom de riu de Lladorre o de la Noguera de Lladorre Neix a l’alta carena pirinenca, amb cims entre 3143 m pica d’Estats i 2853 m pic de Certescan Rep per la dreta el riu de Tavascan —a la capçalera— i el d’Estaon —a Vall de Cardós—, i per l’esquerra, a Tírvia, la Noguera de Vallferrera Segueix el solc que la glacera quaternària de Llavorsí havia establert al massís granític i paleozoic de la zona axial Tota la…
el Flamisell
© Jaume Ferrández
Riu
Riu afluent per la dreta de la Noguera Pallaresa a la Pobla de Segur (Pallars Jussà).
Rep les aigües del massís pirinenc de Peguera, que culmina a 2982 m d’altitud La seva vall, orientada de N a S vall Fosca o ribera de Flamisell , és encaixada més de 1200 m, respecte al muntanyam, fins a Beranui, des d’on s’obre per la Pobleta de Bellveí i Senterada, fins a la Pobla de Segur, on desguassa a la cua del pantà de Talarn Té 34 km de llarg, amb un fort desnivell, i un cabal mitjà de 7,75 m 3 /s Ja l’any 1914 fou equipat per a la producció d’energia elèctrica 56500 kW de potència, distribuïda entre quatre centrals, que, seguint el curs de l’aigua, són Cabdella, Molinos…
Duero
© Fototeca.cat
Riu
Riu de la península Ibèrica, col·lector de les aigües de la Meseta nord (913 km de longitud i 98.200 km2 de conca).
Neix a les muntanyes d’Urbión, recorre la Meseta d’est a oest i, travessant els relleus de Trás-os Montes, desguassa a l’Atlàntic per Porto El seu aiguavés és limitat per les muntanyes de la serralada Cantàbrica, al nord, i les del Sistema Central, a migdia El seu pendent és singular, puix que és més abrupte al curs baix El seu cabal és d’uns 630 m 3 /s a la desembocadura, i prové sobretot dels afluents cantàbrics, gallecs i portuguesos A l’aiguabarreig amb el Pisuerga porta 55 m 3 /s el Pisuerga n'hi aporta 82, i l’Esla n'hi afegeix 180 finalment, abans del Tormes, el Duero porta ja 360 m 3…
Guadalquivir
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu d’Andalusia, col·lector de la gran vall que resta entre la vora de la Meseta sud, limitada per la gran falla del peu de Sierra Morena, i el muntanyam bètic (680 km de longitud i 57.120 km 2
de conca).
S’inicia a la raconada que uneix la serra de Cazorla i la del Pozo, des d’on s’orienta cap al NE Al congost del Tranco canvia d’orientació cap a ponent fins a Villa del Río d’ací deriva cap a l’W-SW fins prop de Sevilla, i finalment desemboca per Sanlúcar de Barrameda a l’Atlàntic El Guadalquivir continua adossat al peu de la falla, i deixa a l’esquerra un ample glacis d’un relleu complicat El seu pendent és regular, i des de Sevilla és tan dèbil, que dóna lloc a terrenys d’hidrografia indecisa Las Marismas, on el riu es divideix en braços — caños — Aquest tram final és format per alluvions…