Resultats de la cerca

Neix a la serralada de Muroj i passa per la part oriental de l’altiplà Ol’okmo-Čarskoje Es glaça per l’octubre i es desglaça pel maig Els afluents principals són el Tungir, el N'ukža i el Čara

Flueix per la plana homònima, per l’altiplà de Stanovoje i per l’extrem del de Patom Es glaça de novembre a maig Els afluents principals són el Konda, el Karenga, el Kalakan, el Cipal, el Muja i el Mamakan És navegable des de Bodajbo A la seva conca hi ha jaciments d’or

Neix al centre de l’illa, a l’altiplà de Shinano, i desemboca per Niigata a la mar del Japó És el riu més llarg del país, i la seva vall forma la plana d’Echigo, que sofreix freqüents inundacions provocades per la fusió de les neus abril-maig i per les pluges intenses d’agost

Neix a la divisòria del Lena i l’Angara, i corre per l’altiplà de la Sibèria Central, per l' oblast’ d’Irkutsk i el kraj de Krasnojarsk Es glaça d’octubre a maig És utilitzat per al transport fluvial és navegable des de Tura Té com a afluents principals el Kočečum, el Vivi, el Tutončana, l’Ilimpeja, el Tajmura i l’Učami A la seva conca hi ha la conca hullera del Tunguska

És anomenat també Tunguska Pedregós Podkamennaja Tunguska 1 830 km de longitud i 239 000 km 2 de conca Neix a la divisòria del Lena i l’Angara, a l' oblast' d’Irkutsk, amb el nom de Katanga, i rep el nom de Tunguska Mitjà després de la confluència amb el Tetere Té molts ràpids i molts esculls, i es glaça d’octubre a maig És navegable des de Vanavara Els afluents principals són el Čun'a i el Vel’mo

Neix a la Garrotxa, al grau d’Olot, a 920 m alt, recorre la plana d’en Bas i passa per Olot a Sant Joan les Fonts pren una orientació cap a llevant, i desemboca al golf de Roses, prop de Sant Pere Pescador, després d’haver passat per Castellfollit de la Roca, Besalú, Esponellà i Torroella de Fluvià Té 97,2 km de llargària Els afluents esquerres són els més importants riera de Bianya, el Llierca i el Borró l’únic afluent dret d’una certa importància és el Ser La capçalera, orientada de N a S, recull la humitat dels vents de llevant, que la converteixen en un condensador important més de 1000…

Neix a l’Ural Septentrional, travessa la plana Pěcora i desguassa al golf homònim, a la mar de Barents La seva vall a la dilatada regió dels llacs assoleix una amplada de 10 km Té una alimentació mixta, amb predomini de la neu És glaçat d’octubre a maig Té un cabal mitjà a la desembocadura de 4 100 m 3 /s, i els seus afluents principals són l’Ižma i l’Usa És navegable fins a Troicko-Pečorsk i, a la primavera i a la tardor, fins a Ust'-Unja Els ports principals són Nar'jan-Mar, Ust'-Cil’ma, Pečora i Troicko-Pečorsk A la seva conca hi ha jaciments de carbó, petroli i gas Hi és…

Flueix per l’altiplà de la Sibèria central i per les terres baixes de la Iacútia central De règim pluvionival, té un cabal mitjà anual, prop de la desembocadura, de 1 700 m 3 /s, i un cabal màxim a la primavera, a la conca mitjana, de 10 000 a 15 000 m 3 /s Es glaça d’octubre a maig És navegable des de poc més enllà de la meitat del seu recorregut És aprofitat per a la producció d’energia elèctrica central hidroelèctrica de Vil’uj i per a la pesca Els afluents principals són l’Ulakhan-Vava, el Čirkno, el Cona i el Markha Com a ports fluvials importants té els de Vil’njsk i N'urba A la seva…

Neix al vessant occidental de la serralada de Baikal, corre per l' oblast’ d’Irkutsk i la República de Iacútia i desguassa a la mar de Laptev, on forma un ampli delta El cabal mitjà anual a la desembocadura és de 16300 m 3 /s Es glaça entre l’octubre i el novembre i es desglaça entre el maig i el juny Els afluents principals són el N'uja i el Vil’uj, per la riba esquerra, i el Kirenga, el Vitim, l’Ol’okma i l’Aldan, per la riba dreta És navegable des d’Ust'-Kut Els ports més importants són Ust'-Kut, Kirensk, Vitim, Lensk, Ol’okminsk, Iacútia, Žigansk i Bulun Hom hi practica la…

Neix al Sajan oriental Mongòlia, prop de la frontera amb la República dels Tuvinians, i travessa Sibèria, de S a N, fins a desembocar a la mar de Kara en estuari Voreja, al llarg d’uns 3 000 km, els altiplans de la Sibèria occidental, i passa per Abakan, Krasnojarsk i Dudinka Pel seu cabal mitjà 17 000 m 3 /s, és el riu més important de Rússia i el segon de la zona temperada, després del Mississipí El seu règim és pluvionival, amb crescudes pel maig-juny i aigües baixes del desembre al març Rep els afluents principals per la dreta, procedents de l’altiplà de la Sibèria central…