Resultats de la cerca

Amb vímets, joncs i canya, a més de canyissos, hom fa coves, paneres, panistres, cistells, arganells, sàrries, etc amb margalló i palma, cabassos, senalles, esportins, etc Modernament hom hi ha introduït matèries plàstiques És tradicional de la Ribera d’Ebre especialment de Rasquera i de Miravet la fabricació d’obra de margalló, a base de trenes o llates fetes per les dones, collit a les vores de l’Ebre

A València, el gremi de menestrals boneters fou constituït el 1306 A Palma en foren aprovades unes ordinacions el 1483 s’aplegaven com a confraria de la Mare de Déu de Puritat a l’església de Sant Francesc A Barcelona eren membres de la confraria de Sant Julià dels mercers Es féu equivalent a l’ofici de barreter d’agulla

A l’edat mitjana els calceters eren menestrals que formaven una especialitat minoritària, que al s XV se separà del gremi de sastres i s’assimilà als robavellers, giponers i pellers A Barcelona tornaren a formar part del gremi de sastres el 1677 A València es formà al s XVIII, un nou gremi de calceters amb categoria de collegi, dedicats a la fabricació de mitges A Palma eren agremiats des del s XVI

A Barcelona, antigament, els basters formaven gremi amb els albarders i els morrallers, fins que, a la baixa edat mitjana, se'n separaren Al s XVIII aquests oficis s’aplegaren una altra vegada en un sol gremi 1766 En general, totes les varietats de l’ofici formaven part de la confraria dels freners Les darreres ordinacions del gremi de Barcelona foren les projectades el 1834 A Palma, el 1683 els basters s’ajuntaren amb els sellers per formar una sola corporació i la confraria de Sant Bernardí de Siena

N'hi ha ja mostres nombroses de bronze dins l’art etrusc Roma, Museu Vaticà en època romana adoptaren formes complexes i hom en construí també de marbre Roma, Museu Laterà A l’edat mitjana destaquen els canelobres dedicats a la litúrgia cristiana, com també models senzills de ferro forjat per a ús domèstic Cau Ferrat de Sitges Des del sXV adquiriren una gran importància com a peces d’orfebreria i foren introduïts progressivament nous materials nobles vidre, porcellana, etc, sempre responent a les característiques de l’evolució dels estils artístics una obra mestra del rococó català és, per…

El gremi de sastres era el més important dels oficis de la confecció al voltant se'n trobaven altres de més especialitzats, menys nombrosos i de menys importància econòmica i social, com els de calceter, peller o robavellaire i giponer, oficis que en general se separaren dels sastres durant els s XV i XVI i s’hi reintegraren al llarg dels s XVII i XVIII Posat sota l’advocació de santa Maria Magdalena, el gremi de sastres era, pel nombre dels seus confrares, el primer o dels primers de les grans ciutats Fins i tot es produí la separació dels fadrins en una corporació pròpia, tal com succeí a…

Els botiguers constitueixen una categoria professional inclosa, bàsicament, dins la petita burgesia, de cohesió social variable segons els països i les circumstàncies històriques Així, el seu comportament polític presenta una gamma molt àmplia en casos de crisi nacional els partits totalitaris de dreta recluten una bona part dels seus quadres dins aquest estament davant l’avenç de l’estat benefactor welfare state adopten una actitud d’extrem liberalisme econòmic i es constitueixen en grup de pressió molt actiu No hi ha proves que els botiguers desapareguin com a categoria ocupacional dins…

Als Països Catalans hi ha una llarga tradició llibretera Hom sap que la Ilerda romana ja importava llibres de Roma A l’edat mitjana hom troba sovint citacions relatives al comerç de llibres en els cartularis, testaments, etc Al s XIII, a València, la llibreria d’Abū ‘Abd Allāh ibn Ġatos fou un veritable centre de producció de còpies manuscrites de l’Alcorà La importància del comerç de llibreria augmentà a la fi de l’edat mitjana hom creà a Barcelona i a València gremis de llibreters llibreter, molt actius La llibreria de Pere Posa a Barcelona, i als s XV-XVI, la dels Mei a València i la de…