Resultats de la cerca

Abandonà la competició de boxa per exercir com a àrbitre Presidí el Club Firpo, i entre el 1932 i el 1936 fou el màxim dirigent de la Federació Espanyola Després de la guerra fou substituït per Enric Fernández Repeto i retornà a la Federació Catalana de Boxa, que presidí 1956-57 alhora que ocupà una vocalia de la Federació Espanyola

Es proclamà campió de Catalunya de boxa amateur en la categoria de pes gall 1932 Com a professional, fou campió de Catalunya i finalista en el Torneig Cinturó de Barcelona Durant més de deu anys feu de secretari personal del futbolista Josep Samitier Presidí l’Agrupació Catalana d’Exboxejadors i també l’espanyola, que ell mateix fundà a Barcelona També fundà i presidí l’Agrupació Mundial d’Exboxejadors Fou el màxim dirigent del comitè d’exboxejadors del Consell Mundial de Boxa Rebé la medalla d’or de la federació espanyola i la de la federació peruana

Al novembre del 1961 ocupà el càrrec de president de la Federació Catalana de Boxa en substitució de Tomàs Thomas, i fou rellevat per Pablo Porta el 1963 Sota el seu mandat es constituí l’Agrupació d’Exboxejadors 1962 Fou guardonat amb la medalla de plata al mèrit esportiu que li atorgà l’Ajuntament de Barcelona 1960

Fou secretari de la junta directiva de la Federació Catalana de Boxa presidida per Pablo Porta, al qual succeí com a president 1965-68 També fou vicepresident de la federació espanyola

El 1920 fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club Ocupà diversos càrrecs en organismes federatius Exercí com a mànager del púgil Tomàs Thomas, que es proclamà campió d’Espanya El 1921 ocupà el càrrec de vicecomptador de la Federació Espanyola d’Esports de Defensa El 1923 es constituí la Federació Catalana de Boxa, de la qual fou vocal adjunt El 1925 abandonà la junta directiva per dedicar-se a l’arbitratge Dirigí més de 2500 combats El 1950 el Collegi Oficial d’Àrbitres li atorgà la medalla de commemoració de les noces d’argent en l’arbitratge El 1967 es retirà de l’arbitratge Rebé la…

Fou el primer president de la Federació Catalana de Boxa 1923-55 El 1945 rebé la medalla al mèrit esportiu i fou nomenat president honorari de la Federació Espanyola de Boxa El 1953 la Federació Catalana de Boxa l’homenatjà per tots els anys de dedicació, promoció i difusió d’aquest esport

Pioner de la medicina esportiva associada amb la boxa, exercí com a metge en diversos combats a Barcelona Després de la Guerra Civil, fou nomenat delegat nacional de boxa i presidí la Federació Espanyola de Boxa FEB fins que el 1941 fou substituït pel comandant Enrique Ocerín i passà a ocupar una vicepresidència També presidí la Federació Catalana de Boxa 1955-56 Rebé la medalla al mèrit esportiu 1966 de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes, la medalla de plata al mèrit esportiu 1972 i la medalla al mèrit de la FEB, de la qual fou president d’honor

Durant la dècada de 1980 revisà físicament els púgils abans dels combats Fou directiu de la Federació Catalana de Boxa, que presidí 1981, 1982-84 en dues etapes

El 1910 fundà el Barcelona Boxing Club, entitat que presidí mentre era secretari del Club Pugilista El 1913 s’inicià en l’arbitratge Fins el 1965, dirigí 3000 combats i participà en els Jocs Olímpics de París 1924, Amsterdam 1928 i Londres 1948, en set Campionats del Món i vint d’Europa El 1923 esdevingué secretari de la Federació Espanyola de Boxa, càrrec que ocupà durant quinze anys, i presidí el Collegi Espanyol d’Àrbitres de Boxa durant molt de temps També exercí com a corresponsal, des del 1918, de la revista parisenca L’Echo Des Sports i com a mànager de boxejadors com Martínez També…