Resultats de la cerca
Es mostren 5180 resultats
Roland-Garros
Esport general
Pistes de tennis de París, prop del Bois de Boulogne, on se celebren els campionats internacionals de França.
l’Eixample de Barcelona
Vista aèria de la part central de l’Eixample de Barcelona
© Fototeca.cat
Districte
Sector de Barcelona que des del 1984 constitueix un districte de la ciutat.
Fora dels límits de la ciutat antiga, estès pel pla ultrapassant els límits dels antics municipis propers, avui barris perifèrics de la ciutat Sants, les Corts, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals, hi ha l’Eixample Fou projectat per l’enginyer de camins Ildefons Cerdà, que ja havia traçat la carretera de Sarrià 1845-50 i havia establert el pla topogràfic dels voltants de la ciutat 1855 El Pla d’Eixample –o més exactament Pla de Reforma i Eixample– de Barcelona, conegut per pla Cerdà , fou presentat per Cerdà el 1859 i esdevingué molt polèmic ja…
xarxa
Esport general
Malla accessòria d’alguns elements de joc, com la que delimita l’espai interior de la porta (futbol, handbol, etc) o la que, juntament amb el cèrcol, constitueix la cistella del basquetbol.
seleccionador | seleccionadora
Esport general
En certs esports com ara el futbol, persona encarregada de la formació i la direcció d’una selecció.
hooligan
Esport general
Futbol
Fanàtic d’un equip esportiu britànic, especialment de futbol, d’actitud violenta i asocial, que es lliura a actes de vandalisme en els espais públics, generalment en grup.
conquilla
Esport general
Peça de forma generalment triangular i de material rígid, com ara plàstic o metall, que utilitzen els jugadors d’hoquei, de futbol americà, de beisbol, etc, per a protegir-se els genitals.
el Grau Roig
El sector del Grau Roig, a llevant de la parròquia d’Encamp
© Fototeca.cat
Esport general
Centre d’esquí d’Andorra, a l’anomenat terreny de la Concòrdia
, de les parròquies d’Encamp i de Canillo, a la capçalera de la Valira d’Encamp, al peu del grau Roig, aigua avall del circ dels Pessons.
literatura menorquina
Literatura catalana
Literatura escrita a Menorca en català literari o dialectal.
Les primeres manifestacions literàries escrites no sorgiren a Menorca fins a mitjan s XVIII, impulsades per uns nous condicionaments polítics, socials i culturals el contacte amb Europa a causa de les dominacions estrangeres —tres ocupacions britàniques, entre el 1708 i el 1802, i una de francesa, del 1756 al 1763—, el gran moviment del port de Maó i el nombre creixent de joves menorquins que anaven a estudiar a fora, especialment a França Cal esmentar en primer lloc, pel seu major pes i la seva persistent continuïtat, la prosa didàctica i erudita, conreada, entre altres, per Antoni Portella…
estratègia
Esport general
Jocs
En molts jocs i esports, el conjunt de regles, de jugades i de decisions mitjançant les quals un jugador o un equip de jugadors intenta d’aconseguir la victòria o la solució.
Notícia de Catalunya
Historiografia catalana
Literatura catalana
Obra de l’historiador Jaume Vicens i Vives, publicada a Barcelona l’any 1954.
Desenvolupament enciclopèdic En català se’n feren vuit edicions fins el 1984, i en castellà es publicà el 1954 i el 1971 El llibre és l’intent, per part del seu autor, d’explicar de forma amena «qui hem estat i qui som» no en va el seu títol original era Nosaltres els catalans Ja hi havia hagut alguns intents de fer-ho, però l’avenç de la investigació històrica i la sociologia produïts a la primera meitat del s XX permeteren, per fi, un apropament seriós i científic a l’essència collectiva catalana L’escola dels Annales , de plena vigència, convencé Vicens i Vives fins al punt de voler una…
,