Resultats de la cerca

La seva família —paterna i materna— provenia de Premià de Dalt Maresme el seu pare dirigí una explotació de boscs al Gran Chaco Estudià comerç i idiomes Treballà a l’Editorial Políglota quan hi intervenia Josep Carner, de qui fou amic des de molt jove Fou director literari de l’editorial Joventut, de Barcelona Collaborà a diverses publicacions — La Publicitat , La Veu de Catalunya , La Revista , etc— i intervingué en la major part de les activitats poètiques catalanes, com la creació dels Amics de la Poesia 1921 —amb Carner, Bofill i Ferro, Carles Soldevila, Ramon Sunyer i altres—, la…

El 1965 es traslladà a Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres i es doctorà en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona Dedicada a l’activitat docent, ha estat catedràtica de literatura i llengua castellanes en instituts d’educació secundària i, des del 1995, a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 2002 fou nomenada directora de la càtedra José Agustín Goytisolo El 1974, amb Te deix, amor, la mar com a penyora , guanyà el premi Puig i Llensa de la revista Recull , relat que donà títol al seu primer aplec 1975 Seguí un segon volum de narracions, Jo pos per…

Collaboradora del Diari de Mallorca i d’ El Correo Catalán , començà la seva trajectòria narrativa amb novelles centrades a Mallorca i molt influïdes per les rondalles populars mallorquines Cròniques d’un mig estiu 1970, Cròniques de la molt anomenada ciutat de Montcarrà 1972 i El vaixell d’Iràs i no Tornaràs 1976 Amb Punt d’arròs 1978, introduí elements de reflexió feminista que es desenvolupen en dues de les seves novelles majors,  Joana E 1992, premi Prudenci Bertrana 1991, on empra la tècnica documental i presenta una biografia reivindicativa i apassionada d’un personatge real a la…

Llicenciada en filosofia a la Universitat de València, exercí l’ensenyament a Bunyol, Figueres i Barcelona, on cursà periodisme Posteriorment fou professora a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra i es doctorà en filologia catalana Casada 1968 amb el periodista Xavier Dalfó , fou directora 1971-83 de la revista Canigó Destacà també com a articulista a la premsa en català Avui , Diari de Barcelona , El Temps , Serra d’Or , El Periódico de Catalunya Collaborà en alguns volums collectius Dona i societat a la Catalunya actual , 1978 La seva obra, tant…

Vida i obra Estudià a l’Institut del Teatre, del qual ha estat catedràtic i director general els anys 1982-92 Doctor en arts escèniques i diplomat en estudis avançats DEA en filologia catalana Al final dels anys vuitanta i principi dels noranta milità a Iniciativa per Catalunya i en formà part de la comissió permanent, i fou director d’Acció Cultural a l’Ajuntament de Barcelona Ha collaborat en diverses publicacions i a la televisió Cal assenyalar diverses etapes i interessos en la seva narrativa En la primera domina un interès de recerca i investigació formal que els…

L’obra planteja el conflicte entre l’ideal i la realitat L’hereu d’una gran propietat rural que es troba arruïnat, Sebastià, casa amb la seva amistançada, Marta, un pastor,  Manelic , a fi de poder contreure matrimoni amb una pubilla rica Manelic, però, es va adonant de la situació, fins a matar el cacic i tornar a les muntanyes, enduent-se-n’hi la dona, allà on l’engany i la traïció no són possibles, tot i que en una primera versió Guimerà havia projectat que també l’occís Marta, després de captar per Barcelona, havia arribat a l’heretat amb un company de la mare, ja morta, al qual Sebastià…

Es llicencià en filologia romànica i francesa a la Universitat Autònoma de Barcelona 1986, on també s’inicià en l’activitat teatral com a membre fundador de l’Aula de Teatre Amb el Teatro Fronterizo construí l’espectacle Minimmal show 1987, editat el 1992 juntament amb Miquel Górriz Els seus primers textos exploren les possibilitats formals del teatre i aborden el tema de les relacions humanes Elsa Schneider 1987, premi Ignasi Iglésias, Òpera 1988, En companyia d’abisme 1988,  L’ajudant 1988,  Tercet 1988 i  Tàlem 1989 La seva dramatúrgia es basa en l’enigma, l’ambigüitat i la…

Doctor en filosofia i lletres 1976 per la Universitat de València, on el 1983 fou nomenat catedràtic de filologia catalana, amplià estudis a la Gran Bretanya i als Estats Units d’Amèrica Director de l’ Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana  1983-86 i 1992-2001, des del 1982 està al capdavant de la collecció “Biblioteca Sanchis Guarner” d’aquesta mateixa institució, i els anys 1986-2002 dirigí Caplletra Revista internacional de filologia És membre numerari de la Secció Filològica de l’ Institut d’Estudis Catalans  1985 i de la junta de govern de l’ Associació Internacional de…

És dividida en tres llibres El primer narra la joventut de Curial , cavaller pobre, educat a la cort del marquès de Montferrat, del qual s’enamora Güelfa, vídua jove, germana del marquès Curial defensa i salva la duquessa d’Ostalric, acusada falsament d’adulteri, i el pare d’aquesta, el duc de Baviera, ofereix a Curial la mà de la seva filla segona, Laquesis, i la successió al ducat, fet que posa Curial en una situació difícil que determina un seguit d’incidències i conflictes sentimentals al llarg de l’obra En el llibre segon, Curial fa de cavaller errant anant al torneig de Melun torna a…

Gènesi i circumstàncies de l’obra Segurament durant la seva estada a Anglaterra 1438-39, Joanot Martorell degué recollir idees i preparar materials per tal de redactar una novella cavalleresca, de la qual, en data indeterminada, donà una mena d’esbós o assaig, el Guillem de Varoïc , els episodis i les idees principals del qual foren refosos als cinquanta-vuit primers capítols del Tirant Hom pot acceptar que, com fa constar en la dedicatòria, al començament de l’any 1460, potser a precs de l’infant Ferran de Portugal, Martorell començà la redacció definitiva de la novella, que…