Resultats de la cerca

Sacerdot, fou arxiver del Collegi del Corpus Christi En 1645-67 fou catedràtic de matemàtiques de la Universitat Participà en les diverses acadèmies que es reuniren a València en 1658-59 amb composicions festives en castellà, llengua a la qual traduí les obres astrològiques de Francesco Giuntini manuscrites

Primera etapa 1937-39 En fou l’antecedent immediat l’Agrupació d’Escriptors Catalans, constituïda pel setembre del 1936 dins la UGT i presidida per Joan Oliver, la qual organitzà el Servei de Biblioteques al Front  i cercà ajuts internacionals per als escriptors Tingué també una participació important en la fundació el PEN Club català Presidida per Josep Pous i Pagès, en foren vicepresident i secretari Carles Riba i Francesc Trabal, respectivament Patrocinava els premis de la Generalitat i la Revista de Catalunya 1938 La secció de publicacions edità obres de Riba, Lleonart, Rovira i Virgili…

Pertany a una família de compilacions iniciada, sembla, poc abans del 1283 amb un text titulat probablement Llibre dels reis Els capítols s’encapçalen amb expressions com “Diu la Història”, “Devets saber”, “Diu lo comte” L’encapçalament de les rúbriques duu el títol Rubrica del llibre apellat de les nobleses e proeses dels Reis e dels nobles barons e en especial parle dels fets de Carles Maines Rei de França i Emperador de Roma e de Alemanya e d’altres singulars fets Conté 561 rúbriques, corresponents a sengles capítols —de les quals només s’han…

Anomenat Johannes Guallensis en llatí i John Waleys , o of Wales , en anglès, ingressà a l’orde dels franciscans i, un cop doctor en teologia, cap al 1260, ensenyà a Oxford Cap al 1270 es traslladà a París, on passà la major part dels anys que precediren la seva mort Teòleg moralista, gran admirador del món antic, escriví diverses obres, molt divulgades, entre les quals el Breviloquium de philosophia, sive sapientia sanctorum , traduït al català al s XV, el Compendiloquium , resum d’història de la filosofia, i el Communiloquium o Summa collationum , manual de conversa per a…

Creada per l’editor Josep M Cruzet, començà el 1951 als locals de l’antiga Llibreria Catalònia, i amb un caràcter íntim, amb la concessió dels premis Joanot Martorell de novella i Ossa Menor de poesia de l’editor Josep Pedreira El nom prové de la festivitat del 13 de desembre, Santa Llúcia, data en la qual s’havia adjudicat el premi Crexells de novella El 1953 hom hi afegí els premis Víctor Català narracions, que el 1998 canvià el nom pel de premi Mercè Rodoreda i Aedos biografia —que s’atorgà anualment fins el 1964—, i el 1959 el Maspons i Camarasa , després Catalònia monografies comarcals…

Fou convocat per primera vegada el 1981, i entre el 2007 i el 2009 fou convocat conjuntament amb el govern d’Andorra En les edicions de 2011 i 2012 la Fundació Ramon Llull  n’assumí la coorganització i el cofinançament Posteriorment tornà a ser organitzat i finançat exclusivament per Planeta Relació de guardonats 1981 Les aventures del cavaller Kosmas de Joan Perucho 1982 Sala de miralls de Ramon Folch i Camarasa 1983 Fortuny de Pere Gimferrer 1984 El rellotge del pont d’Esplugues d’Ignasi Riera 1985 El misteri del cant Z-506 de Miquel Ferrà 1986 Zona marítima d’Olga…

Estudià a Osca i a Barcelona Es doctorà en medicina i fou metge del Servei Municipal de Beneficència de Barcelona El 1869 fou redactor i impulsor de Les Barres Catalanes , revista republicana catalanista Publicà obres de tema mèdic i sociològic, com La prostitución en la ciudad de Barcelona 1882, La sífilis matrimonial 1887, etc, i traduí obres mèdiques d’Ambroise Tardieu al castellà Dirigí diverses revistes mèdiques

Sacerdot 1863 i mestre Autor de drames teatrals en vers Lo fill pròdig , 1887 L’últim senyor d’Hostoles, Lo castell de Finestres, 1890 i d’algunes monografies, com Nostra Senyora del Colell 1890 o Ramellet de notícies històriques i tradicionals sobre Olot i sa comarca

De pares menestrals, exercí de fuster, que era l’ofici patern, i de gravador De molt jove participà en companyies teatrals d’afeccionats, i el 1811 ingressà com a actor còmic al Teatre de la Santa Creu Lluità a la guerra del Francès 1811 A Barcelona redactà nombrosos manifestos, proclames i himnes patròtics contra Josep Bonaparte Acabada aquesta guerra, es donà a conèixer per una abundant producció poètica, entre la qual destaquen dos llargs poemes satírics, el Sermó de les modes i el Sermó de les murmuracions , que tingueren nombroses reedicions A partir del 1821 es…

Estudià història de l’art i al mateix temps practicà la pintura i el dibuix al Cercle Artístic de Sant Lluc Començà a exposar els anys setanta Freqüentà també durant aquests anys, Joan Brossa i JV Foix , que l’influïren, com també Jacint Verdaguer , amb el qual comparteix la visió tellúrica, d’interrelació íntima entre l’home i la natura que l’envolta, perspectiva que l’ha portat a subratllar les arrels pròpies, especialment la cultura catalana i l’entorn del Montnegre La reflexió sobre el paisatge l’ha portat a considerar també l’artifici en el concepte d’obra i de naturalesa,…