Resultats de la cerca
Es mostren 48 resultats
Isidre Bonsoms i Sicart
Literatura catalana
Bibliòfil i erudit.
Partint d’una collecció formada per Jaume Andreu, reuní prop de 5 000 fullets dels s XVI al XIX entre els quals destaquen els relatius a la guerra dels Segadors i a la de Successió, que el 1910 llegà a la Biblioteca de l’Institut d’Estudis Catalans després Biblioteca de Catalunya El 1915 hi llegà la “Collecció Cervàntica” una de les més completes en edicions originals antigues i traduccions, i amb rellevant bibliografia cervantina, que havia començat a reunir de jove, mentre estudiava a Berlín, Viena, París i Londres Pòstumament, el 1948, s’acomplí el llegat de la collecció de llibre antic,…
Cèlia Viñas i Olivella
Literatura catalana
Escriptora.
Filla de pares barcelonins, passà l’adolescència i la joventut a Palma, on fou deixebla de Gabriel Alomar i contragué amistat amb B Rosselló-Pòrcel Catedràtica de llengua i literatura castellanes a l’institut d’Almeria 1943, hi desenvolupà una tasca cultural i educativa rellevant És autora de diversos llibres de poemes en castellà Trigo del corazón 1946, Canción tonta en el sur 1948, i Palabras sin voz 1953 Pòstumament aparegueren Como el ciervo corre herido 1955, Canto 1964 i Poesía última 1979 També conreà la narrativa Estampas de la vida de Cervantes , el teatre, la biografia i la…
,
Antoni Palau i Dulcet
Literatura catalana
Bibliògraf, prosista i llibreter.
Vida i obra Traslladat de petit a Barcelona, entrà com a aprenent en una llibreria i després n’obrí una que fou un centre de recerca bibliogràfica, la qual cosa li permeté de publicar l’obra monumental Manual del librero hispano-americano 1923-27, en set volums, molt acrescuda en una segona edició 1948-76 pel seu fill Agustí vint-i-set volums i uns 375 000 títols en qualsevol llengua, publicats per autors nascuts a la Península Ibèrica i a Hispanoamèrica Es tracta del repertori bibliogràfic més complet dins el seu àmbit Publicà també El año literario y artístico en Barcelona 1895, La…
Gaspar Gil Polo
Literatura catalana
Novel·lista i poeta.
Vida i obra Fou notari i coadjutor del mestre racional del Regne de València 1572 El 1560 inclogué un sonet laudatori a la Carolea de Jeroni Sentpere, i el 1563 en publicà un altre a La pasión de Nuestro Señor Jesucristo d’A Girón de Rebolledo Joan Timoneda el cita en un romanç publicat al Sarao de amor 1561 Ja era conegut, doncs, quan el 1564 publicà a València la seva famosa Diana enamorada , continuació de la inacabada Diana de Jorge de Montemayor 1559, cèlebre novella pastoral L’obra, que es desenvolupa al Regne de València, presenta topònims i alguns trets fonètics i lèxics valencians…
Alexandre Maristany i Guasch
Teatre
Literatura catalana
Autor teatral i traductor.
Germà de l’editor i traductor Ferran Maristany i Guasch A partir del 1898 aportà a l’escena catalana més de seixanta obres conservades a l’arxiu de l’Institut del Teatre de Barcelona Totes foren estrenades als teatres Romea en català i Principal en català i castellà, de Barcelona, de les quals n'hi ha vint-i-quatre de publicades Sobresurten La pluja d’or 1919, que fou la primera obra representada cent vegades seguides a Barcelona, El casament de la nena 1920, també centenària, La dona que se'n va de casa 1922 i La farsa de l’honor 1924 També féu traduccions de l’anglès i del francès, entre…
,
Plaerdemavida
Literatura catalana
Personatge de la novel·la Tirant lo Blanc de Joa-not Martorell, impresa per primer cop a València el 1490.
Es tracta de la donzella que assisteix la princesa Carmesina i és el personatge més lliure de tot el Tirant i el que més contribueix a donar a la novella un aire de comèdia Filla de Plaute, reviscuda al Decameró , és una de les creacions més fresques i reeixides de la literatura medieval Espontània, partidària de l’obtenció de la felicitat, com el seu nom dona a entendre, sense que les convencions suposin un fre, amb el seu enginy fa tot el que pot perquè els amors de Tirant i Carmesina arribin a bon port, satisfent els desigs dels enamorats Plaerdemavida representa l’alegria juvenil de viure…
Andreu Rei d’Artieda
Literatura catalana
Autor dramàtic i poeta.
Vida i obra Es graduà de batxiller en arts a València 1563 i estudià drets a Lleida i Tolosa, però abandonà la carrera jurídica per la militar La seva fama com a poeta feu que hom li encarregués la confecció de poesies de circumstàncies, com les Octavas a la venida de la magestad del rey don Felipe nuestro señor a la insigne ciudad de Valencia València 1586 El 1605 publicà a Saragossa el volum Discursos, epístolas y epigramas de Artemidoro , una selecció de la seva obra que inclou poesies líriques, epístoles, sonets, epigrames i poesia religiosa, tot en castellà L’obra que li ha donat fama,…
Lluís Faraudo i de Saint-Germain
Literatura catalana
Filòleg i bibliòfil.
Vida i obra Feu carrera militar i parallelament estudià filologia romànica a Barcelona i es dedicà a activitats literàries i erudites Des de la Societat Catalana de Bibliòfils, collaborà en la publicació de Recull de textes catalans antics divuit fascicles, 1900-12 Edità nombrosos textos medievals, principalment de caràcter científic — Llibre de la figura de l’ull d’Alcoatí 1933, Llibre de les medicines particulars d’Ibn Wafid 1943, Textos astronòmics en un manuscrit català 1948, El texto primitivo inédito del “Tractat de les mules” de mossén Manuel Díeç 1949 o El “Llibre de sent Soví”,…
Eduard Mira i González
Literatura catalana
Sociòleg i escriptor.
Doctor en Geografia i Història, és professor de sociologia a la Universitat d’Alacant Ha exercit la docència a València, Eivissa, Barcelona, Anglaterra, París, Tànger i els Estats Units, i és investigador convidat pel Gonville and Caius College Universitat de Cambridge i pel King's College Universitat de Londres Fou membre del Collegi d’Experts en Patrimoni Cultural del Consell d’Europa i, en aquest càrrec dugué a terme missions d’assessorament en ciutats històriques de l’Europa Central i de l’Est Comissari de l’Any Ausiàs March 1997, de l’Any dels Borja 2000 i de l’Any Jaume I 2008, ha…
Francesc Agustí Tàrrega
Literatura catalana
Dramaturg i poeta.
Estudià a Salamanca i a València i es doctorà en teologia i dret canònic Fou canonge de la seu de València des del 1584 Fou un dels fundadors de l’ Acadèmia dels Nocturns de València 1591, en la qual, amb el pseudònim Miedo, participà seixanta-dues vegades amb poemes i alguns discursos Fou secretari en els certàmens poètics organitzats per Bernat Català de Valeriola i com a tal escriví els cartells, els vexàmens i les sentències El 1600 publicà una Relación de fiestas pel trasllat d’unes relíquies de sant Vicent Ferrer La seva obra destaca per fusionar el teatre cortesà, el popular i l’…
,