Resultats de la cerca

El 1904 emigrà a Amèrica i fou declarat pròfug De primer s’installà a Cuba, on treballà amb el doctor Díaz en la traducció de la Farmacopea nord-americana El seu nacionalisme radical l’enfrontà a la comunitat espanyola a través del periòdic “Fora Grillons”, de Santiago de Cuba El 1909, amb la salut molt ressentida, es traslladà a Buenos Aires, on tenia la família Continuà dins la línia de nacionalisme català radical Fundà l’Agrupació Teatral Guimerà 1911 a Buenos Aires i el Centre Català de Belgrano Publicà el llibre de poemes Fulls de ma vida , diversos treballs en prosa i obres…

Vida i obra Conegut sobretot com a pintor, terreny en el qual pot ser considerat un dels representants més característics de l’estètica de l’Art Nouveau Publicà les revistes “La Veu Punxeguda” 1922-28 i “Esplai” 1927-28 La seva faceta de director teatral es veié ratificada el 1921 amb la creació de la Companyia Belluguet, la qual representà algunes de les seves principals obres de creació pròpia, com El retaule de la flor 1921, Els tapissos de Maria Cristina 1923, musicada per Eduard Toldrà, o Els vitralls de Santa Rita 1926, entre d’altres Una vegada finalitzada la Guerra Civil …

Cursà estudis de filologia a Lleida i es doctorà, a Barcelona, amb una tesi sobre la poesia espanyola durant el franquisime Es donà a conèixer, com a escriptor, amb una sorprenent novella que seguia l’estela dels Bildungsroman , Traïdors i covards 1987, centrada en el món de la postguerra, a Lleida Després, la seva trajectòria ha continuat amb La resta del món 2000, Projecte de felicitat 2002 i L’edat de les paraules 2004, premi Ciutat de Palma Ha publicat, també, el volum de contes Ampolles mig buides 2000 Com a estudiós de la literatura, publicà l’antologia Narradors de ponent…

Mobilitzat el 1937 durant la Guerra Civil Espanyola, el 1945 s’incorporà al món editorial de Barcelona, a les editorials Carroggio i Reverté El 1959 entrà en contacte amb l’equip de mestres de l’Escola Talitha, creada feia poc, i el 1963 fundà l’editorial la Galera , que publicà els dos primers llibres infantils amb l’assessorament de Marta Mata Fou el primer editor que publicà, el 1965, llibres en les quatre llengües de l’Estat alhora català, castellà, gallec i èuscar El 1967 la Galera assumí la convocatòria del premi de novella per a nois i noies Josep Maria Folch i Torres, que…

Catedràtic de filologia espanyola a la Universitat de València des del 1979 Com a creador ha publicat relats i novelles en castellà i en català, de les quals destaquen La mansión roja 1979, Tots els jocs de tots els jugadors 1981, premi Jaume Roig i Premi de la Crítica, del mateix any i Cuerpo de transición 1993 També ha publicat estudis sobre alguns escriptors valencians com Enric Valor, Isa Tròlec i Amadeu Fabregat, a més de molts altres articles de crítica literària al voltant de la novella castellana del segle XIX i de la crítica textual, com Sincronía y diacronía la…

Vida i obra Figura de referència dins la pedagogia espanyola del darrer terç del s XIX, la seva obra periodística i literària participava de l’ideari regeneracionista i de la voluntat educadora presents a tota la seva extensa producció Mestre a Blanes 1866-68, on fundà el setmanari “El Blandense”, i a Ciutadella 1869-1912, conreà la poesia en castellà Mis cantares , 1870 Hojas caídas , 1883 i hi inicià el periodisme independent, publicà revistes educatives i escriví nombroses peces teatrals, en castellà, adreçades al públic infantil i juvenil amb finalitats pedagògiques Autor d’…

Fill de Llorenç Ros, governador militar de Caracas, fou també militar A cinc anys, orfe de pares, anà a viure a la casa pairal de les Olives Baix Empordà Arribà a general de divisió, fou membre destacat de la Unión Liberal, intervingué en nombrosos episodis de la vida militar i política espanyola del s XIX i fou diputat, senador i ministre de Foment, Instrucció i Obres Públiques S’inicià en la literatura en els cercles romàntics pròxims a José de Espronceda, escriví amb ell la comèdia Ni el tío ni el sobrino 1834 i li prologà El diablo mundo 1840 El 1860 publicà El doctor Lañuela…

Vida i obra Estudià al seminari de Tarragona entre el 1900 i el 1912 Des del 1917 fins al 1957 fou cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya Passà bona part de la seva vida aplegant cançons populars i manuscrits de música antiga, tant catalana com espanyola Els seus treballs han estat aplegats al volum Hyginii Anglès Studia Musicologica Es donà a conèixer amb estudis que denoten la seva passió tant pels temes religiosos com per la música, amb atenció especial al món popular i a l’època medieval i del Renaixement Treballà en l’ Obra del Cançoner Popular de…

Fill de Narcís Oller Exercí l’advocacia i fou membre del consell directiu dels Jocs Florals de Barcelona Collaborà a La Renaixença , Joventut i Garba , entre altres publicacions, i publicà el primer conte a La Veu de Catalunya 1899 S'inicià amb novelles menors, de to sentimental i ambient barceloní La rosella 1904 i L’estàtua 1917 Després conreà l’anàlisi psicològica, el realisme i un costumisme ciutadà Quan mataven pels carrers 1930 —traduïda al francès—, la seva novella més reeixida, presenta les lluites socials dels anys vint Amb La barca d’Isis 1933, Amb el bec i amb les dents 1936, Home…

Vida i obra Estudià al seminari de Tarragona i fou ordenat el 1908 a Valls El 1910 es doctorà en teologia i en dret canònic a la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia a l’Acadèmia de Sant Tomàs Exercí de professor al seminari de Tarragona i fou canonge de la catedral de Barcelona De jove collaborà al diari tarragoní “La Cruz” 1910-17 i al setmanari vallenc “Pàtria” 1912-25 Des d’una òptica eminentment conservadora, impulsà una certa renovació de la vida eclesiàstica i es preocupà de posar al dia les relacions entre catalanisme i cristianisme Hereu espiritual d’aspectes fonamentals de…