Resultats de la cerca

Des del 1894 estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Mallorca, i fou ordenat de sacerdot el 1904 per aquell mateix temps cursà estudis lliures a la Facultat de Dret de Barcelona, on es llicencià el 1907 Cap al 1911, per influència d’Antoni M Alcover, començà a treballar per a la comissió editora de les Obres de Ramon Llull ,  i aviat n’assumí tota la responsabilitat, cosa que li costà un llarg i enutjós plet amb Alcover 1919-23 Pràcticament tot sol, transcriví i prologà els volums V-XX de les Obres de Ramon Llull 1911-38 i, encara, tingué cura de l’edició del Llibre de meravelles 1931-…

Capellà reial, es donà a conèixer amb poemes publicats en diversos periòdics Fou diputat a les corts de Cadis i secretari de la comissió per la llibertat d’impremta Empresonat durant la primera etapa absolutista de Ferran VII, cap al 1820 fou nomenat ardiaca major de València Restaurat l’absolutisme 1823, es refugià a Barcelona i a Montpeller, amb els ducs de Frías El 1828 tornà a Madrid fou censor de premsa i senador El 1830 ingressà a l’Academia Española, que li publicà les Obras poéticas 1854, formalment clàssiques i conceptualment identificades amb el Romanticisme se'n destaquen l’oda A…

Milità a les Joventuts Nacionalistes de la Lliga i fou company de Joan Estelrich, amb qui collaborà estretament a l’Editorial Montaner i Simon A partir del 1918 collaborà assíduament a la premsa de Barcelona La Revista , La Publicitat , La Veu de Catalunya , D’ací i d’Allà  i Avui Bon coneixedor de l’alemany i el francès, traduí al català títols de Stefan Zweig la biografia de Tolstoi, Joseph Conrad Un tifó, 1930, a partir del text d’André Gide, Frank Thiess Dona raptada i obres de teatre El 1920 pronuncià un cicle de conferències sobre literatura russa i contemporània a l’Ateneu…

Collaborà amb ressenyes i crítiques als diaris Mundo Diario , Estafeta literaria , Correo Catalán  i també a Ràdio Estel Fundà i dirigí la revista Gal Art  i contribuí a la creació de l’Associació Catalana de Crítics d’Art, de la qual fou nomenat membre honorífic Fou també membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art Donà a l’Ajuntament de Palamós la seva collecció privada de pintura i escultura, amb obres d’Aguilar Moré, Montserrat Gudiol, José Royo i Emília Xargay, entre altres artistes, que constituí el Llegat Galí, del qual ell mateix fou conservador Com a literat intervingué en…

Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…

Entre el 1456 i el 1457 es traslladà a València, on es casà amb Caterina de Celma Obtingué en propietat el  Tirant lo Blanc en no satisfer el seu autor, Joanot Martorell , un préstec de 100 reals A la mort de Joanot, reclamà la novella, sense èxit, el seu germà Galceran Publicada ja difunt per l’impressor Nicolau Spindeler el novembre del 1490, dels deu volums que li corresponien i que en el testament manà que es dipositessin al castell de Montnegre “per memòria e remembrança mia”, se’n feu càrrec el seu nebot Guerau, hereu universal seu Històricament, hom ha pensat que Galba intervingué en…

El ama , premiat als jocs florals de Salamanca 1901, li féu assolir una gran popularitat Fou mestre d’escola, i més tard es dedicà al conreu de la terra i a l’activitat poètica La seva obra copsava la vida, els tipus humans i el paisatge del món rural El seu primer llibre, Extremeñas 1902, en dialecte extremeny, fou editat amb un pròleg de Joan Maragall, que s’arriscava a considerar Gabriel y Galán un dels presumptes clàssics espanyols del s XX La resta de la seva obra, en castellà Castellanas , 1902 Nuevas castellanas , 1905 Religiosas , 1906, mostra reflexos de Núñez de Arce i de la poesia…

D’ascendència pagesa, el seu pare, Joan Baptista Fuster i Seguí, abandonà el camp, creà un taller d’imatgeria religiosa, exercí de professor de dibuix i fou un destacat carlí de la comarca Fuster començà 1942 els estudis de dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1947 A penes exercí l’advocacia després d’haver fet de passant uns pocs anys en un bufet de València i d’haver obert despatx propi a Sueca, deixà les causes legals per la dedicació en exclusiva a la literatura i les contribucions retribuïdes en la premsa periòdica Es doctorà en filologia catalana el 1985 Des del 1983…

Vida i obra Cursà dret a la Universitat de Barcelona 1929-33 i es llicencià a Saragossa 1935 Fou corresponsal de La Estafeta Literaria  i director nominal de Lluc  1968-74 Collaborà a Brisas  i Baleares  1941-77, del qual fou redactor a partir del 1952 sota el pseudònim Gafim , publicà alguns contes humorístics, gregueries, articles de viatge i crítiques de literatura i art, en català És autor de Tres viatges amb calma per l’illa de la calma 1952, on aplega proses de caràcter costumista que descriuen, amb humor, tres viatges per Mallorca També publicà diversos estudis sobre pintura, algunes…

Vida i obra S’inicià amb l’assaig Breu història del teatre català 1967 i les novelles Abans del foc 1971 i, sobretot, De mica en mica s’omple la pica 1972, que el consagrà en el gènere negre i d’intriga, al qual retornà amb les novelles Tarda, sessió contínua 3,45 1976, La corona valenciana 1982, Sota el signe de Sagitari 1986 i Quan traslladeu el meu fèretre 1987, i en els volums de narracions Les claus de vidre 1984 i Vida de gos i altres claus de vidre 1989 La trilogia mitològica formada per L’illa de les tres taronges 1983, L’anell de ferro 1985 i El jardí de les palmeres 1993, premi…