Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià a València, i fou bibliotecari d’El Escorial La seva obra en llatí i grec, pràcticament inèdita, consta de trenta-quatre volums Una petita part fou publicada a Tournon amb el títol Opera omnia poetica et oratoria 1633, que inclou, a més de molts panegírics circumstancials dedicats a reis i a altes personalitats, una elegant versió llatina en dístics elegíacs de la poesia d’Ausiàs Marc Traduí del grec al llatí, sovint en vers, Homer, Hesíode, Píndar, Sòfocles, Eurípides, Apolloni de Rodes i Teòcrit entre d’altres, i del grec al castellà quasi tota l’obra d’Aristòtil i Arrià…

Jesuïta 1747, en el moment de l’expulsió d’aquest orde era a Alacant, i se n’anà a Ferrara La seva única obra publicada és Documentos morales València 1800, que consta de faules en vers castellà, exemplars i morals per a la joventut, d’una sornegueria popularista Deixà, inèdita, una Festiva relación de l’exili i una important biografia de Tomàs Serrano, d’interès per a la història de la cultura valenciana del s XVIII, molt viva i vibrant

El 1640 vivia a València És autor d’un poema en octaves dividit en cinc cants, Expulsión de los moriscos rebeldes de la Sierra y Muela de Cortes por Simeón Zapata, valenciano València 1635, i d’un romanç en castellà que figura en l’obra de MA ↑ Ortí , Siglo cuarto de la conquista de Valencia València 1640

De família de velluters, es llicencià en filosofia i en dret a la Universitat de València Fou professor suplent de llengua grega a la universitat d’Alcalá de Henares, el 1807 Hi conegué Antoni ↑ Puig i Blanch , amb el qual alguns anys després s’enemistà per raó dels interessos contraposats en l’afer de la traducció catalana de la Bíblia impulsada per l’English Foreign Biblical Society, en què Salvà prengué partit per Joaquim Llorenç ↑ Villanueva El 1809 inicià un negoci de llibreria que assolí expansió internacional, sobretot amb la creació, durant el seu exili, de noves llibreries a Londres…

Fou autor de Disertación histórico-crítica de las antigüedades de la villa de Almenara 1821, de la comèdia Los encantos de Medea i alguns poemes i obres de circumstàncies

Majordom de l’arquebisbe de València Pedro de Urbina El 1640 vivia a València És autor d’un poema en octaves dividit en cinc cants, Expulsión de los moriscos rebeldes de la Sierra y Muela de Cortes por Simeón Zapata, valenciano 1635, i d’un romanç que figura en l’obra de Marc Antoni Ortí, Siglo IV de la conquista de Valencia 1640

Dominicà 1581, es doctorà en teologia a Tarragona 1592 Tornà a València i exercí el magisteri a la universitat És autor de les relacions de festes i justes poètiques celebrades a València per la canonització de Ramon de Penyafort 1602, en honor del dominicà Domènec Anadon el 1606, juntament amb la seva biografia i uns quintets 1607, i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1609 és també autor d’una biografia de sant Ambròs de Siena, a més a més de traduccions del llatí, de l’italià i del portuguès i de sermons, tot en castellà

Estudià enginyeria tècnica industrial i des del 1990 treballa com a tècnic lingüístic a l’administració  Collabora a la premsa Saó , El Temps , Levante , el Punt i ha estat impulsor, amb Manel Alonso, de les revistes literàries L’Aljamia 1991, que l’any 2003 rebé el premi de la Crítica dels Escriptors Valencians a la difusió de la literatura, i Quaderns de Rafalell 1994, i forma part del consell de redacció de la revista Abalorio i del consell assessor d' El nou conte del Diumenge   Ha publicat els reculls de narracions Els somnis possibles 1997, del qual l’any 2008 publicà una segona…

Feu els estudis de dret a la Universitat de València L’any 1954 anà a Londres, on residí habitualment i on treballà com a periodista Dedicat al teatre, especialment a l’infantil, el 1942 guanyà el premi Lope de Rueda amb l’obra Rosalinda En el camp de la narrativa, escriví diversos contes i novelles  Vidas humildes, cuentos humildes 1948, La zancada 1966, premi Nadal, Bernard, uno que volaba 1972, Casicuentos de Londres 1973, El gallo negro 1973, Cuentos del tiempo de nunca acabar 1977,  Una canción para un loco 1986, premi de novella Plaza i Janés, Pasos de nadie 1991, Luna creciente, luna…

Historiador de l’art, ha conreat el periodisme, el conte, el guió i, sobretot, la novella, amb una prosa àgil i intensa que va des de la intriga i l’erotisme fins a la psicologia i la història, amb una clara inclinació per arguments i ambients del gènere negre o afins En novella ha publicat La cançó de la terra estimada i I en els arbres i en el vent premi Ciutat de Vila-real de narrativa 1992 i 1995, respectivament, novelles publicades el 2002 en edició revisada en el volum La memòria del vent , La mirada de Nicodemus finalista del premi Andròmina, 1994, i premi Ciutat d’Elx 1995, Tan oberta…