Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
Literatura catalana
Historiador de la literatura, crític literari, assagista, prosista i poeta.
Vida i obra Llicenciat en dret, doctor en lletres i catedràtic de llengua i literatura, fou membre de la Real Academia Española de la Lengua i director de l’Instituto Nacional del Libro i de l’Institut del Teatre de Barcelona Integrat inicialment en el moviment avantguardista català, collaborà a la revista “Hèlix”, en la redacció de “Fulls grocs” 1929, i publicà l’assaig L’avantguardisme a Catalunya i altres notes de crítica 1932 Els articles de joventut, els recollí el 1974 a Primers assaigs, primers viatges 1929-1935 Collaborador de publicacions com El Sol , “Mirador”, “Azor”…
Guillem August Tell i Lafont
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Publicà diversos poemes en els volums dels Jocs Florals de Barcelona que el premiaren entre el 1894 i el 1900 —any en què fou nomenat mestre en gai saber— i en els d’altres certàmens Collaborà en les revistes L’Avenç , “Joventut”, “Pèl & Ploma” i Catalunya , entre d’altres La seva poesia, tot i perpetuar alguns trets renaixentistes en ple modernisme, se situà a l’avantguarda de l’època tot defensant una artificiositat contraposada a l’espontaneisme maragallià Per això molt sovint els seus poemes prengueren forma de sonets que, concebuts a partir d’una fusió del simbolisme iel…
Guillem-Jordi Graells i Andreu
Teatre
Literatura catalana
Autor i director teatral.
Llicenciat en lletres i en arts dramàtiques Com a dramaturg es donà a conèixer amb una obra de teatre document sobre la història de Catalunya La setmana tràgica 1975, amb Lluís Pascual L’any 1976 codirigí Quiriquibú , de Joan Brossa en un muntatge d’una gran originalitat que causà un gran impacte, Home amb blues una suggestiva tria de poemes del segle X escenificats amb música de jazz i Onze de setembre , obra de la qual també és autor Posteriorment ha dirigit o codirigit molts altres muntatges Vapors 1983 de N Dunn, L’auca del senyor Esteve 1984, de S Rusiñol, Mel salvatge, 1986, d’A Čekhov…
,
Albert-Guillem Hauf i Valls
![](/sites/default/files/media/FOTO/A071451.jpg)
Albert Hauf i Valls (centre)
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg, historiador de la literatura i acadèmic.
Llicenciat 1964 i doctorat 1976 per la Universitat de Barcelona, del 1964 al 1987 fou professor al departament d’estudis hispànics de la University of Wales Cardiff/Caerdydd, inicialment com a lector i posteriorment com a catedràtic, d’on el 1989 fou nomenat emeritus professor Catedràtic a la Universitat de València 1987, des del 1992 és l’investigador principal de diversos equips coordinats de recerca centrats en l’estudi i l’edició dels clàssics tardomedievals en llengua catalana, especialment Francesc Eiximenis , Isabel de Villena i el Tirant lo Blanc En 1995-2001 formà part del…
,
Martí Jampy
Literatura catalana
Assagista i poeta.
Fou prevere Publicà estudis sobre Sant Miquel de Cuixà, Sant Martí del Canigó, la catedral d’Elna, sant Galderic i La chanson de Sainte Foy Com a poeta és autor d’un recull de poemes de ressonàncies verdaguerianes titulat Lliris, roses i violes collits en les muntanyes del Canigó i oferts a Maria Sanctíssima 1914
Martí Jampy
Literatura catalana
Prevere i escriptor.
Publicà treballs sobre Sant Miquel de Cuixà, Sant Martí del Canigó i la catedral d’Elna, un llibre sobre sant Galderic, un estudi sobre La chanson de Sainte Foy i un recull de poemes Lliris, roses i violes, 1914
Pere Galceran
Literatura catalana
Trobador.
Vida i obra Potser del llinatge de Pinós, respongué un enigma plantejat per Guillem de Berguedà En Gauseran, gardats cal es lo pes , amb total coneixement de causa però sense revelar-lo, Señer Guillem, lo pes que dit m’aves Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel
Ot de Montcada
Literatura catalana
Trobador.
Vida i obra No se’n té cap notícia És esmentat per Guillem de Berguedà a Chansson ai comensada com a autor d’un «so vell i antic», anterior a la construcció del campanar de Vic, consagrat el 1038, expressió que indica un temps molt reculat Tanmateix, un Ot de Montcada és documentat el 1117 Bibliografia Riquer, M de 1993 Història de la literatura catalana Part Antiga 4 vol Barcelona, Ariel Riquer, M de 1996 Les poesies del trobador Guillem de Berguedà Barcelona, Quaderns Crema
Bernat Català de Valleriola i Vives de Canyamars
Literatura catalana
Poeta.
Cavaller, net de Guillem Ramon Català de Valleriola El 1591 fundà a casa seva l’ Acadèmia dels Nocturns , de la qual fou president, i adoptà el sobrenom Silencio Hi concorregueren, també, els seus cosins Guillem Ramon Català de Valleriola i de Borja València 1574 — Reposo i Pelegrí Català de Valleriola València — 1634 Cuidado Fou veedor general de la costa marítima del Regne de València, membre de l’orde de Calatrava i corregidor de Lleó 1604 Organitzà tres justes poètiques a València i publicà les millors poesies participants 1602 Deixà escrita una breu…
Joan Berenguer de Masdovelles
Literatura catalana
Poeta. Senyor de l’Arboç, resident també a Barcelona i uns quants anys a Tarragona.
Fou partidari de Joan II en la guerra entre aquest i la generalitat, circumstància que es reflecteix sovint en les seves composicions El 1442 era hereu universal del seu oncle Guillem És l’autor català medieval del qual es conserven més poesies unes 180, recollides gairebé totalment en el cançoner autògraf que compilà vers la fi del segon terç del s XV La seva obra poètica, datable en el període 1438-67, ric repertori de formes de versificació, versa sobre tots els temes possibles i comprèn composicions amoroses i religioses, comiats, maldits, danses, lais, debats amb el seu…