Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
Eduard Martínez i Ferrando
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià dret i filosofia i lletres Escriví a Las Provincias , Pàtria Nova , La Veu de Catalunya , València Nova , La Mainada , etc Fou un destacat inspirador del valencianisme i polemista polític Publicà Síntesi de criteri valencianista 1918, L’arxiu municipal 1919, La casa de la generalitat del regne de València 1920, La indústria valenciana de la seda 1933 i els records Vida d’infant 1921, a part un estudi sobre Cuatro industrias de abolengo , dins les memòries de la Cambra de Comerç de València
Josep Anton Chauvell i Larrégola
Literatura catalana
Escriptor.
Agricultor d’ofici, alcalde del Campell i conseller de cultura de la Llitera, és un dels escriptors importants en llengua catalana a la Franja de Ponent Narrador, sobretot, és autor, també de l’obra de teatre Hereus de la casa cremada 1997 i, entre les seves novelles i reculls de contes, destaquen L’home de França 1986, Bo per a contar 1988, Guardeu-vos de la nit del cel encès 1991, La flor del ram 1995, Terra Verge 2000 i Estimàvem Celentano 2003
,
Pere Antoni Ventalló i Vintró
Literatura catalana
Farmacèutic i escriptor.
Publicà estudis sobre qüestions agrícoles La repoblación forestal y el eucalipto en ella , 1908 El 1868 estrenà la comèdia La muller que fa per casa Participà en els Jocs Florals del 1868, amb el sobrenom de Cantor d’Ègara , on fou premiat Publicà també les monografies Història de Terrassa, Sant Pere de Terrassa i Viladecavalls i Les antigüetats de Sant Pere de Terrassa dins l’ Àlbum monumental i pintoresc de Catalunya 1878 Era germà del metge, periodista i polític Josep Ventalló
Desitjós
Literatura catalana
Novel·la anònima d’espiritualitat asceticomística, publicada el 1515 a Barcelona.
Desenvolupament enciclopèdic Malgrat que ha estat atribuïda tradicionalment a Miquel Comalada, de l’orde de Sant Jeroni, hi ha molts indicis que permeten pensar en una autoria franciscana De fet, l’edició barcelonina consisteix en un abreujament d’una obra més extensa que devia dur pròpiament el títol d’ Espill de la vida religiosa , que cal considerar perduda L’obra finalment impresa incorpora, però, el pròleg —d’autor diferent del del cos del relat— escrit per a l’original més extens Una nota al final de l’imprès aclareix l’operació editorial, que sembla inequívocament franciscana La…
Ignasi Fiol i Tomàs
Literatura catalana
Escriptor religiós i traductor.
Jesuïta missioner, fundà la Casa de la Misericòrdia de Palma 1677 i la missió de l’Orinoco a Nova Granada 1678 fou assassinat pels indígenes Publicà Razones para convencer al pecador Barcelona s d i obtingué un gran èxit editorial a Catalunya amb Casos raros de la confessió 1a ed Palma 1670, nou reedicions fins al s XIX, traducció d’una obra castellana impresa a València el 1656 Se li atribueixen unes Profecies per als anys 1668-1720, prohibides per la Inquisició el 1706
Salvador Perpinyà i Perpinyà
Literatura catalana
Cronista.
Vida i obra Noble, formà part del govern municipal d’Elx Escriví Antigüedades y glorias de la villa de Elche 1705, una obra destinada a destacar la fidelitat dels Perpinyà a la casa de Maqueda Aquesta història d’Elx consta de quinze capítols i s’hi inclouen descripcions de parròquies i convents, de festes, llegendes locals i personatges destacats Utilitza com a fonts els cronistes del regne de València, documents d’arxiu i el seu testimoni personal Bibliografia Escartí, VJ i Sansano, B 1995 Vegeu bibliografia
Miquel Torroella i Plaja
Literatura catalana
Escriptor.
Començà a collaborar a El Teléfono Catalán , i el 1881 fundà El Palafrugellense Publicà els assaigs Cuestión corchera 1880, Breves observaciones a la Historia del Ampurdán del señor Pella y Forgas 1892, obres de creació, Ensayos literarios Artículos y poesías 1884, La pubilla del mas Carbó 1905, Qüentos que són històries Fitor 1904 1905, Realitats de la vida 1906, Margarideta 1907 i Coses de casa 1907, una Història de Palafrugell i la seva comarca 1929 i, en collaboració, El santuario de San Sebastián 1881
Maria Josep Escrivà i Vidal
Literatura catalana
Poeta.
Doctora en filologia Ha publicat els reculls Remor alè 1993, premi Senyoriu d’Ausiàs Marc 1992, A les palpentes del vidre 1998, premi Marià Manent 1997 i Tots els noms de la pena 2002 Amb Flors a casa 2007 ha guanyat la flor natural als Jocs Florals de Barcelona 2007 Els seus poemes es debaten entre la responsabilitat moral de l’artista i l’obligació de l’artista de celebrar el mónÉs coautora, amb Pau Sif, de l’antologia Ai València 2003 Ha estat antologada a 21 poetes del XXI 2001 i Imparables 2004
Joan Mínguez i Defís
Literatura catalana
Escriptor.
Molt dotat per a la narració, publicà Magda la generosa sd i la novella d’arrel psicològica Dies verges 1929 Poeta postsimbolista, edità Primícies 1920, La lluita en el repòs 1921 i Moments 1924 Publicà la breu biografia El Dr Andreu 1925 i en teatre L’hora del secret 1931 Traduí Elegies 1925 de Properci i Elegies 1925 de Tibul La seva filla Núria Mínguez i Negre Barcelona 1927 ha publicat les novelles psicològiques Les forces del mal 1970, El món és una mentida 1972 i Una casa a les Tres Torres 1974
Vicenç Corominas i Prats
Literatura catalana
Comediògraf i traductor.
Estudià economia i obtingué el títol de pèrit mercantil Traduí al català obres d’Èsquil, Maeterlinck, Brieux i Hervieu Amb el seu germà Domènec Corominas escriví nombrosos sainets, monòlegs, comèdies i quadrets dramàtics, normalment de trama senzilla i humor fàcil, adreçats a un públic popular Burgeseta 1910, Bèstia assenyalada 1912, A la “casa de socorro ” 1913, Institut d’apicultura 1914, Al museu 1915, Dolça llar 1917, La usufructuària 1919, Ditxós termòmetre 1920 i La parenta pobra 1921, entre d’altres Algunes peces foren recollides a Monòlegs s d, “Lectura Popular”, XVI