Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
Miquel Mai
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Fou doctor en drets i regent de la cancelleria de Sardenya 1512-17, i posteriorment del Consell d’Aragó 1519-33 El 1528 fou nomenat ambaixador a Roma, i el 1533 fou ascendit a vicecanceller de la corona catalanoaragonesa Lligat de jove amb el petit cercle erasmista barceloní, fou, amb Mercurino Gattinara, una de les figures més importants de l’erasmisme al servei de la política imperial Fou corresponsal d’Alfonso de Valdés La seva formació humanística, bàsicament italiana, resta palesa en la seva gran biblioteca —amb més de 1 800 obres impreses i 400 de manuscrites d’autors…
Josep Batalla i Costa
Literatura catalana
Humanista i editor.
Professor de filosofia a l’ensenyament secundari des del 1979 i catedràtic des del 1993, va ampliar estudis a França i a Alemanya, on el 1974 obtingué el Magister Artium a la universitat de Munic Amb un coneixement profund de la filosofia occidental, des dels autors clàssics fins a Einstein, s’ha especialitzat en autors medievals, neoplatònics i en els mestres de l’escolàstica És el traductor d’Agustí d’Hipona 1991 i d’Aristòtil 1995 i 1999 per a la Fundació Bernat Metge Anteriorment havia versionat i editat l’obra del mestre Eckhart 1983, Dionís Areopagita, sant Anselm 1988 i…
Josep Solervicens i Bo
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Doctor en filologia catalana 1992, és professor de literatura catalana moderna i de teoria de la literatura a la UB des del 1993 ha impartit cursos de literatura a la Freie Universität de Berlín 2002 i 2004 Ha publicat estudis sobre gèneres literaris d’arrel clàssica al Renaixement el diàleg i la comèdia i sobre Mencía de Mendoza, l’antologia Renaixement a la carta 1996, amb E Duran, la monografia El diàleg renaixentista Joan Lluís Vives, Cristòfor Despuig, Lluís del Milà, Antoni Agustí 1997, i el manual Literatura catalana moderna el Renaixement 2000, entre d’altres Del 1992 al…
Bernat Despuig i Rocafull
Literatura catalana
Història
Mestre de l’orde de Montesa (1506-37) i poeta.
Nebot de Lluís Despuig i cosí d’Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué amb una poesia en català al certamen literari de València del 1474 El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sollicitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat —propietat de l’orde de Montesa— fins a apoderar-se de la vila per…
Daniel Rebull i Muntanyola
Literatura catalana
Filòleg, traductor i poeta.
Conegut amb el nom religiós de Nolasc del Molar Ingressà als caputxins el 1918 i fou ordenat de sacerdot el 1926 Publicà nombrosos treballs sobre temes de patrística, d’història i de literatura medieval, i valuoses edicions de textos antics, com la Consueta del misteri de la gloriosa santa Àgata 1953, la Consueta de sant Eudald 1954, Una poesia religiosa del segle XIII 1953-57, Eiximenis 1960, i la Llegenda àuria de Jaume de Voràgine segons un manuscrit de Vic del s XV 1975, entre d’altres Collaborador de la Fundació Bíblica Catalana i de l’FBM, traduí i comentà l’ Himne acatist a la Mare de…
Lluís Gassó i Carbonell
Literatura catalana
Escriptor.
Fou un dels fundadors del grup Estudi 1939 La seva poesia, influïda per Carles Riba i López-Picó, comprèn Artifici 1946, Imatges solitàries 1947, Poema de l’amic 1950, Atzurs rebels 1951, Arbre 1955, Llegenda i veritat 1956, Cançons en l’aire 1966, Ciutat oberta 1978, Lliçó de temps 1982, premi Ciutat de Barcelona 1975 i Festa 1991 Guanyà la flor natural, l’englantina i la viola al Jocs Florals de Barcelona 1971, 1976 i 1977 i fou mestre en gai saber 1977 També és autor d’obres teatrals, com La difícil veritat 1950, Parèntesi primaveral 1951, del llibret de l’òpera d’Agustí Cohí Grau,…
,
Llegenda àuria
Literatura catalana
Col·lecció de vides de sants i llegendes pietoses, obra de Iacopo da Varazze, composta entre els anys 1260 i 1266, titulada també Historia lombardica.
Desenvolupament enciclopèdic Les fonts en les quals es basa són l’Escriptura, Cassiodor, Jeroni, Agustí, Beda i altres Poc valuosa històricament, palesa, però, una vena poètica ingènua, una fe profunda i una gran imaginació Fou molt popular en la seva època i posteriorment N’hi ha traduccions catalanes, la més antiga de les quals és la conservada en manuscrit a la Bibliothèque Nationale de París datada per Coromines en l’últim quart del s XIII són posteriors els manuscrits de Vic s XV i el de Barcelona En el de París probablement d’autor rossellonès, malgrat la uniformitat…
Josep Maria Valls i Vicens
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en dret, seguí el negoci bancari familiar Fills de Magí Valls, amb l’ajuda del seu germà Agustí Valls Formà part de la directiva de la Cambra de Comerç de Barcelona i fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona Collaborà a La Renaixença –fou president 1902-04 de la societat que administrava aquest diari–, L’Esperit Català , La Veu del Montserrat , Lo Gai Saber i La Ilustració Catalana Usà el pseudònim de Josep Maria Bosch Gelabert Publicà novella Mes memòries , 1882 L’exemple , 1885 Guideta , 1887 Lo segador , 1892 drama Maria de Montpeller , 1893 La vida moderna…
,
Francesc i Jaume de Rocabertí
Literatura catalana
Prosistes.
Vida i obra Eren de la família dels vescomtes de Rocabertí i comtes de Peralada Francesc, l’hereu, n’assolí els títols el 1573 intervingué en diverses campanyes militars i morí el 1593 Són autors del Dialogus de gloriae militaris palma ~ 1550, dedicat al futur Felip II, on reivindiquen la contribució dels catalans en les gestes de Carles V En l’obra, inspirada en un diàleg de Llucià de Samòsata, tres militars el Gran Capitán, Ramon de Cardona i Juan Fernández-Manrique de Lara disputen sobre els mèrits de cadascun els dos primers davant Minos, en un infern mitològic, primer, i,…
Salvador Soler i Forment
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i poeta.
Treballà a la banca després d’estudiar Comerç, però es decantà pel periodisme i collaborà durant setanta anys a la premsa amb ressenyes i crítiques teatrals, articles de divulgació i, també, poesia Collaborà a Baluard de Sitges fins que fou clausurat per la Dictadura de Primo de Rivera i després fundà La Punta i la Gaseta de Sitges i continuà collaborant en altres publicacions tant comarcals com barcelonines La Veu de Catalunya , La Nova Revista , Mirador Quan després de la Guerra Civil, la majoria deixaren de publicar-se, continuà treballant per a L’Eco de Sitges , Sitges i Antologia de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina