Resultats de la cerca
Es mostren 175 resultats
Josep Selva i Vives
Literatura catalana
Novel·lista i assagista.
Fou especialista en histò-ria de l’art El 1931 ingressà a la Junta de Museus i des del 1947 fou conservador adjunt del Mu-seu d’Art Modern de Barcelona, del qual esdevingué director de serveis especials 1968 Redactà diversos volums de la collecció “Speculum Artis”, com ara els de l’art espanyol en època dels Reis Catòlics, i durant els Àustria i els Borbons 1943 Publicà els capítols de pintura de la segona meitat del s XIX i del modernisme a L’art català 1958 i la biografia L’escultor Joan Rebull 1960, com també poemes a La Nova Revista 1927 És autor de les novelles La llum i l’…
Jaume Novellas i de Molins
Literatura catalana
Poeta.
Doctor en filosofia i lletres 1891 Fou un dels fundadors del Centre Escolar Catalanista i ingressà a la Lliga Regionalista Collaborà en publicacions periòdiques com ara La Renaixença , Lo Catalanista de Sabadell, La Illustració Catalana , “Joventut”, “La Creu del Montseny”, “La Veu del Segre”, “Diari de Catalunya”, Lo Pensament Català , “Lo Vilafranquès”, “Catalunya Artística” i el setmanari La Veu de Catalunya Participà en els Jocs Florals de Barcelona, on obtingué diversos accèssits, i el 1871, la flor natural És autor dels reculls poètics Agredolç 1886, Bosqueroles 1888, amb…
Romà Comamala i Valls
Literatura catalana
Dramaturg, poeta i assagista.
Fou monjo de Poblet i després ingressà al clergat tarragoní Treballà com a escenògraf i figurinista també creà grups de dansaires i cantaires, sobretot a Vilabella Alt Camp, on fundà un esbart, i el Museu del Camp S’inicià en la poesia amb Poemes d’Adam 1967 Bon coneixedor de la literatura grega, publicà nombroses reelaboracions dramàtiques dels mites grecs, aplegades en tres volums sota el nom de Variacions sobre mites grecs 1977-80 En els reculls teatrals Peces breus 1981-82 i Peces mínimes 1990 s’accentuen les característiques de la seva obra anterior i mostren un to irònic…
Joan Baptista Güell i Soler
Economia
Literatura catalana
Empresari i poeta.
Ingressà al seminari de Vic, però abandonà els estudis i es dedicà a la indústria tèxtil, primer a Manlleu i després a Navars, on arribà a director de la fàbrica Filatures Forcada Sota la influència directa de Jacint Verdaguer, que conegué personalment a la Gleva, feu poemes de tema patriòtic, religiós i costumista, que publicà a El Ter Fou premiat als Jocs Florals de Manlleu 1902 i 1908, els de Ripoll 1903 i a Mataró amb el premi extraordinari 1907 Una part de la seva obra fou recollida en el volum Recull de poesies 1931 i a Joan Baptista Güell i Soler Un poeta de la…
,
Vicent Pascual i Granell
Literatura catalana
Mestre, pedagog i escriptor.
Cursà la carrera de magisteri i s’inicià en la docència el 1970 El 1973 començà a treballar com a professor de català al collegi Francesc Ribalta d’Algemesí L’any 1978 es traslladà a Tavernes, i es dedicà cada cop més a l’ensenyament del valencià llengua i literatura, del qual ha estat un dels principals introductors a l’escola del País Valencià Ha destacat en l’elaboració de material didàctic, especialment de llibres de text, que han obtingut una gran difusió Rodet , Penyagolosa , L’Arca , Cèrcol , etc També és autor del Diccionari Tabarca valencià-castellà/castellà-valencià 1990 i, en un…
Daniel Rebull i Muntanyola
Literatura catalana
Filòleg, traductor i poeta.
Conegut amb el nom religiós de Nolasc del Molar Ingressà als caputxins el 1918 i fou ordenat de sacerdot el 1926 Publicà nombrosos treballs sobre temes de patrística, d’història i de literatura medieval, i valuoses edicions de textos antics, com la Consueta del misteri de la gloriosa santa Àgata 1953, la Consueta de sant Eudald 1954, Una poesia religiosa del segle XIII 1953-57, Eiximenis 1960, i la Llegenda àuria de Jaume de Voràgine segons un manuscrit de Vic del s XV 1975, entre d’altres Collaborador de la Fundació Bíblica Catalana i de l’FBM, traduí i comentà l’ Himne acatist…
Manuel Fontdevila i Cruixent
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
Formà part de la redacció de La Tribuna , fou corresponsal a França del Diario Gráfico durant la Primera Guerra Mundial i, en tornar, ingressà a La Publicidad i collaborà a L’Esquella de la Torratxa Després fou director d’ El Heraldo de Madrid 1927 S’exilià el 1939 a l’Argentina, on s’establí a Buenos Aires i treballà a diversos diaris, sobretot a El Sol i a Crítica també collaborà a la revista Catalunya , publicada pels catalans de Buenos Aires Fou bibliotecari al Ministeri de Salut Pública És autor de diverses obres teatrals, entre les quals L’auca de la cupletista 1920, Les…
,
Joan Josep Martí
Literatura catalana
Escriptor.
Doctor en drets per València 1598 Conseller de València el 1598 El 1594 ingressà a l’Acadèmia dels Nocturns, on prengué el nom d' Atrevimiento , i hi llegí set poesies Fou, molt probablement, el Joan Martí autor de la Segunda parte de la vida del pícaro Guzmán de Alfarache , publicada el 1602, amb el pseudònim de Mateo Luján de Sayavedra , abans que Mateo Alemán publiqués la seva segona part 1604 Martí hi reproduí la descripció de les festes nupcials de Felip III a València el 1599, publicades pel funcionari pontifici JB Confaloniero, i hi aportà algunes consideracions sobre l’…
Jeroni Forteza i Valentí
Literatura catalana
Poeta, narrador i periodista.
Germà de Guillem Forteza Estudià a Mallorca, Barcelona i Sevilla, on es llicencià en filosofia i lletres i on treballà a l’Arxiu d’Índies Ingressà al cos d’arxivers 1881 i estigué a la Biblioteca Provincial de València fins a la seva jubilació 1912 A Mallorca fou un dels fundadors de “La Dulzaina” 1868-69, on publicà, en castellà, narracions romàntiques i costumistes, i fou collaborador de la “Revista Balear” 1872-74 i del “Museo Balear” 1875-77 amb poemes en català, alguns dels quals foren inclosos per Jeroni Rosselló a Poetes balears 1873 Recollí per a Marià Aguiló cançons…
Bonifaci Ferrer
Literatura catalana
Jurista i eclesiàstic.
Vida i obra Germà de Vicent ↑ Ferrer , estudià a Lleida i a Perusa, i es doctorà a Lleida en dret civil i eclesiàstic i en teologia Fou professor de dret a València 1376 Sembla que en morir la seva esposa i les seves cinc filles arran de la pesta del 1394, ingressà a la cartoixa de Portaceli el 1396, on fou mestre de novicis, procurador i prior 1400 Fou compromissari per València al compromís de Casp 1412 El 1416 se separà, amb el seu germà Vicent, de l’obediència de Benet XIII i es retirà a Valldecrist, on morí l’any següent Les seves restes, tingudes en fama de santedat i de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina