Resultats de la cerca
Es mostren 92 resultats
Poesies d’Àngel Guimerà
Literatura catalana
Primer recull de poemes d’Àngel Guimerà, publicat el 1887, amb una introducció de Josep Yxart, reeditat el 1905 i el 1920, any en què es publicà, amb pròleg de Lluís Via, Segon llibre de poesies (1920), que el completa, tant amb poemes anteriors com posteriors.
En el vessant líric, ressalten la plasmació de la solitud particularment en Nit de Nadal i Records , el cant a personatges de condició humil, sovint marginats entre d’altres, Captant , Mort del joglar i Mort del soldat , la poesia amorosa particularment l’adulterina, l’elegíaca com Tristes , la interrogació metafísica que illustra Nebulosa , la poesia amb referents religiosos que oscilla de la professió de fe al dubte —més manifest en poemes no recollits—, passant per un cristianisme basat en l’amor i el perdó, una visió crítica de l’Església, l’…
Josep Fiter i Inglès
© AF CEC
Indústria tèxtil
Economia
Historiografia catalana
Literatura catalana
Excursionisme
Escriptor, brodador, puntaire i excursionista.
Continuador d’una firma de brodats, concorregué a moltes exposicions, tant a Europa com a Amèrica, a partir de la del 1850 a Madrid Com a excursionista sortit de la Societat X 1872, cercà una orientació cultural i fundà, a casa seva, amb altres, l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques 1876 i, al cap de dos anys, l’Associació d’Excursions Catalana, les quals es fusionaren el 1891 per formar el del Centre Excursionista de Catalunya 1890 Promogué estudis folklòrics, així com l’Associació Artisticoarqueològica i el Centre d’Arts Decoratives 1894, que presidí Fou el primer president de…
, ,
Josep Maria Quadrado i Nieto
Literatura catalana
Historiador, crític i publicista.
Vida i obra Orfe de pare, residí de molt petit a Palma i estudià fins a catorze anys al collegi dels jesuïtes, on escriví poemes i peces teatrals en castellà Entre el 1839 i el 1840 aparegueren els sis volums de Fruto de la prensa periódica , recopilació d’articles publicats a la premsa espanyola Juntament amb Tomàs Aguiló i Antoni Montis, edità “La Palma” El 1842 es traslladà a Madrid, on estudià teologia i collaborà, entre altres publicacions, a “El Católico”, “El Heraldo” i “El Pensamiento de la Nación”, de Jaume Balmes, amb qui tingué una gran amistat i que li feu acceptar la direcció d’“…
Pere Martí i Bertran
Literatura catalana
Catedràtic de llengua catalana i literatura, crític literari i escriptor.
Estudià a Ripoll i posteriorment a Barcelona, on cursà els estudis de filologia catalana a la Universitat Autònoma Posteriorment exercí de professor de llengua i literatura catalanes en diversos centres d’Andorra, la Seu d’Urgell i Olot Des de l’any 1986 fins al 2013, quan es jubilà, fou catedràtic de llengua i literatura a l’institut Eugeni d’Ors de Vilafranca del Penedès També s’ha dedicat a la formació permanent del professorat i ha estat sotscoordinador de la matèria de literatura catalana per a les PAU i professor del Curs d’Aptitud Pedagògica A part, ha escrit articles de crítica sobre…
Nit de Santa Llúcia
© Òmnium Cultural
Literatura catalana
Festa literària que se celebra el 13 de desembre (o en una data immediata).
Creada per l’editor Josep M Cruzet, començà el 1951 als locals de l’antiga Llibreria Catalònia, i amb un caràcter íntim, amb la concessió dels premis Joanot Martorell de novella i Ossa Menor de poesia de l’editor Josep Pedreira El nom prové de la festivitat del 13 de desembre, Santa Llúcia, data en la qual s’havia adjudicat el premi Crexells de novella El 1953 hom hi afegí els premis Víctor Català narracions, que el 1998 canvià el nom pel de premi Mercè Rodoreda i Aedos biografia —que s’atorgà anualment fins el 1964—, i el 1959 el Maspons i Camarasa , després Catalònia monografies comarcals…
Vicent Ferrer
Literatura catalana
Eclesiàstic, teòleg i prosista.
Vida i obra Fill d’un notari gironí, ingressà a l’orde dominicà i, després d’estudiar a Barcelona, Lleida i Tolosa, fou ordenat l’any 1378 Del 1378 al 1395 residí a València, on fou lector 1385-90 i mestre de la càtedra de teologia de la catedral El 1389 fou nomenat predicador general de l’orde Assolí aviat una gran fama com a conseller en totes les escales de la societat, malgrat l’oposició que li mostrà Nicolau Eimeric, gran inquisidor de Catalunya-Aragó El 1380 escriví el seu tractat De moderno Ecclesiae schismate , en defensa del papa d’Avinyó Climent VII, obra que dedicà a Pere III de…
Curial e Güelfa
Literatura catalana
Novel·la cavalleresca catalana escrita probablement entre el 1435 i el 1462 per un autor anònim.
És dividida en tres llibres El primer narra la joventut de Curial , cavaller pobre, educat a la cort del marquès de Montferrat, del qual s’enamora Güelfa, vídua jove, germana del marquès Curial defensa i salva la duquessa d’Ostalric, acusada falsament d’adulteri, i el pare d’aquesta, el duc de Baviera, ofereix a Curial la mà de la seva filla segona, Laquesis, i la successió al ducat, fet que posa Curial en una situació difícil que determina un seguit d’incidències i conflictes sentimentals al llarg de l’obra En el llibre segon, Curial fa de cavaller errant anant al torneig de Melun torna a…
,
Anselm Turmeda
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Ingressà a l’orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya Per influència d’un professor seu decidí convertir-se a l’islam i viatjà a Tunis, per Mallorca i Sicília, i feu la seva professió de fe davant el soldà Abū-l-’Abbās Aḥmad Els texts autobiogràfics on conta la motivació i la forma solemne d’entrar a l’islam tenen una certa brillantor literària i són plens de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana d’altra banda, les nombroses hipòtesis sorgides per explicar la seva conversió no arriben a invalidar el relat autobiogràfic d’una conversió que ha estat…
Anselm Turmeda
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Ingressà a l’orde franciscà i estudià a Lleida i Bolonya Per influència d’un professor seu decidí convertir-se a l’islam 1385 i viatjà a Tunis, per Mallorca i Sicília, i feu la seva professió de fe davant el soldà Abú-l-Abbàs Àhmad Els textos autobiogràfics on conta la motivació i la formasolemne d’entrar a l’islam tenen una certa brillantor literària i són plens de reminiscències de conversions famoses de la literatura religiosa musulmana d’altra banda, les nombroses hipòtesis sorgides per explicar la seva conversió no arriben a invalidar el relat autobiogràfic d’una conversió…
Bernat Metge
© Arxiu Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Sayol, protonotari de la reina Elionor i traductor del llatí En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera administrativa i política el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I, al qual, així com a la seva muller Violant de Bar, estigué vinculat durant molts d’anys, i a la cancelleria del qual exercí…