Resultats de la cerca

Feu el batxillerat a Barcelona i s’hi llicencià en medicina i cirurgia el 1850, després d’haver-hi viscut l’ambient científic i literari de la dècada dels anys quaranta Seguidor de la poesia de Rubió i Ors i deixeble de Pau Piferrer, li dedicà, arran de la seva mort el 1848, un article a El Barcelonés , diari en què, presumiblement, també mantingué una polèmica amb Marià Cubí sobre el magnetisme animal i on publicà el tractat La fisiología del amor Collaborador d’ El Isleño  1848, visqué uns quants anys a Ciutadella, on es feu càrrec de la relació de les festes amb motiu de l’arribada del…

Ordenat sacerdot 1917, doctorat en teologia i catedràtic del seminari de Mallorca, l’any 1934 fou nomenat canonge de la seu i, el 1948, canonge arxiprestal, canceller i secretari de cambra i de govern del bisbe Josep Miralles Secundà inicialment el catalanisme catòlic d’un sector del clergat mallorquí i el 1920 predicà en català el Sermó de la Conquesta de Mallorca , abans d’Antoni Maria Alcover Amb Joan Rotger fou fundador de la revista Studia 1929 Participà en certàmens literaris Influït per Costa i Llobera, en poesia destaquen In hoc signo vinces 1913,  L’incendi de Ca-Na Vaquera i L’…

Viatjà per Europa, i seguí la carrera militar Morí durant el setge de Gibraltar Exemple de transició entre el neoclassicisme Sancho García , 1771 Ocios de mi juventud , 1773 i el preromanticisme a la manera del poeta anglès Edward Young Noches lúgubres , 1790, expressà la seva mentalitat europeïtzant en l’obra satírica Los eruditos a la violeta 1772, on ridiculitzà la pedanteria de determinats cercles socials Aquest aspecte crític li inspirà Cartas marruecas aparegudes en forma de llibre el 1793, la seva obra més important, d’estil acurat i incisiu, basada en Les lettres persanes de…

Fou redactor de L’Autonomista de Girona i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, i collaborà també a La Humanitat , La Campana de Gràcia i altres publicacions de la premsa republicana L’any 1936 fou nomenat secretari del governador de Girona, càrrec que ocupà fins que s’incorporà a l’exèrcit republicà Fou un dels fundadors de la revista Nuevos Horizontes , publicada al front Exiliat el 1939, després de passar pels camps de concentració de Sant Cebrià de Rosselló i Argelers, el 1942 s’exilià definitivament a Mèxic, on participà activament en la promoció i difusió de les activitats del…

Des del 1847 publicà les seves poesies en diverses publicacions periòdiques, entre d’altres  La Esperanza i El Correo de la Moda Álbum de señoritas , per a la darrera de les quals també escriví articles històrics, biografies de dones cèlebres i la novella Una perla y una lágrima Publicà llibres de poesia Las violetas , 1850, la novella Quien bien ama nunca olvida i un recull de llegendes de la comarca Estigué en contacte amb diverses escriptores de l’època, com ara Carolina Coronado, Amalia Fenollosa, Robustiana Armiño i Vicenta García Miranda La seva obra s’inclou dins del Romanticisme

Vida i obra Identificat per François Pirot com a vescomte de Girona i d’Àger 1144 – ~ 1145 i primer vescomte de Cabrera ~1145 – ~ 1180 Guerau III de Cabrera , quan s’extingí el càrrec a Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d’Urgell Ermengol VI El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer Recentment, però, Stefano M Cingolani l’identificà…

Fou rector de Sant Nicolau de Palma, molt perseguit per les seves idees liberals 1814-20 i 1823-34 En el seu llibre Venganza de la hipocresía contra el amigo de la verdad 1842, publicat en part, ridiculitzà la formació del Llibre verd , padró dels liberals del 1820 També escriví un Viaje a la famosa gruta llamada Cueva de la Ermita de Artá 1841

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona, ha exercit durant molts anys l’ensenyament de la llengua i literatura catalanes, matèria de la qual obtingué una càtedra d’institut La seva obra és considerada una de les més sòlides dels autors del darrer quart del segle XX i començament del segle XXI Com a narrador, s’estrenà amb dos reculls de contes Faules de mal desar 1974 i Toquen a morts 1977, als quals seguiren la novella Galceran, l’heroi de la guerra negra  1977, esdevinguda un clàssic de la narrativa juvenil  Carn d’olla 1978, recreació costumista del barri barceloní…

Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer , continuà el negoci familiar És germà del colleccionista Emili Cabot Aconseguí una sòlida posició financera i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona Banc Comercial, Metro Transversal, Tívoli, Cinaes, Fira de Mostres, Cambra Oficial de Comerç i Navegació 1921-26, Centre Excursionista de Catalunya 1899 i Orfeó Català 1901-35 El 1900, en contra de la voluntat de la Junta i sobretot de Lluís Millet, accedí a la vicepresidència de l’Orfeó Català En molt poc temps aconseguí el suport de la Junta, i es convertí…

Vida i obra El 1922 inicià la seva carrera periodística Fou redactor de L’Esport Català 1925, redactor en cap de  La Publicitat  des del 1929 i director del setmanari Mirador  1932-36, al qual infongué esperit crític i rigor intellectual Collaborà, a més, a La Nau , La Nova Revista  i L’Opinió La seva obra, no gaire extensa, sobresurt per la concisió, la claredat i l’agudesa Molt vinculat a l’ Ateneu Barcelonès , fou membre del jurat dels premis Joan Crexells 1928-32 i Narcís Oller 1938 Defensà la necessitat de fomentar la novella catalana Exiliat a París el 1939, regentà una llibreria fins…