Resultats de la cerca

Religiós, mestre en teologia, és autor del tractat Baculus clericalis, obra molt profitosa per a confessar, més encara per a bé confessar-se , seguida d’un tractat per a ben morir València, 1524, que fou reimpresa repetidament a València, Barcelona i Saragossa durant el segle XVI, en català, llatí i castellà

Doctor en filologia catalana, la seva trajectòria literària se centrà en el gènere poètic Ha estat antologat en volums com ara Bengales en la fosca 1997 i Camp de mines 1991 Publicà Sol de violoncel 1987, Els noms insondables 1990, premi Vicent Andrés Estellés, Anatema 2001, premi Ausiàs Marc 2000, Al fons de vies desertes 2002, premi Agustí Bartra 2001 i Constants vitals 2006, entre d’altres A més, publicà estudis filològics i literaris, com ara Polítiques i lingüístiques 1997 i Les suspicàcies metòdiques 2002 També conreà la novella El Papa maleït una intriga novellística sobre el Papa Luna…

Llicenciat en filologia hispànica 1991 i en comunicació audiovisual per la Universitat de València 1993, on el 1995 obtingué el doctorat en filologia catalana, ha escrit sobre teoria de la literatura, teoria de la cultura, literatura catalana i música Ha estat professor de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Rovira i Virgili i, posteriorment, a la Universitat Oberta de Catalunya, i professor visitant a la UNC Charlotte És membre del grup de recerca Hermeneia de la Universitat de Barcelona dins del màster en Literatura en l’Era Digital dirigit per Laura Borràs , a…

Vida i obra Estudià filosofia i lletres a la Universitat de València i s’especialitzà en ciències històriques Fou un dels escriptors i intellectuals més actius del País Valencià durant les dècades del 1920 i el 1930 president de la secció valenciana de Nostra Parla 1921, organisme que impulsava la unitat de la llengua en les diferents terres de parla catalana vicepresident de l’Agrupació Nacionalista Escolar un dels fundadors de Taula de Lletres Valencianes  1927 i director dels tres darrers números de la revista, una de les publicacions culturals valencianes més importants de la preguerra…

Vida i obra D’ideologia liberal, prengué part en la primera guerra Carlina amb el grau de comandant, i fou elegit diputat diverses vegades Parent d’Antoni de Gironella, a El Vapor  prengué partit contra el romanticisme, que concebia aleshores 1834 com una manifestació de conservadorisme, i hi publicà poemes anticarlins Ja de jove s’establí a Madrid, on el 1843 creà una societat literària per a l’edició de revistes humorístiques La Risa , 1843-44 El Dómine Lucas , 1844-46, entre d’altres, novelles i llibres divulgatius i didàctics Impulsà la novella de fulletó amb l’edició de traduccions de…

Era canonge de Lleida 1322 i més tard vicari general Fou elegit bisbe de Lleida el 1341 És autor d’algunes constitucions 1343 i d’un llibre perdut titulat Cigonina o Art de desfer maleficis , que li demanà la reina Violant de Bar, protectora seva El 1348 fou traslladat a la diòcesi de Tortosa, on donà una important constitució 1350 per a l’elecció del prior Morí fent la visita pastoral El seu cognom és sovint escrit Cigó i Gigó, i alguns li donen per segon cognom Carbonell

El 1580 ingressà en l’orde dominicà Fou enviat a Roma per sollicitar la canonització de Lluís Bertran i esdevingué provincial de Nàpols Escriví una vida de Lluís Bertran en castellà, basada en les de Vicent Justinià Antist i de Baltasar Joan Roca, traduïda a l’italià Vita, virtù e miracoli del Beato Luigi Bertrando, Roma 1623

Format en el moviment valencianista, publicà poesia Verd i blau , 1949 Baladre, 1959, narracions Joaquim i els seus amics, 1953 De la vall al cim, 1957 i el recull Amics de muntanya 1961 El 1991 se’n publicà la narració Romeu, un camarada , que el 1950 va ser prohibida per la censura tot i haver guanyat un dels premis dels Jocs Florals de Lo Rat Penat el 1949