Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Antoni Conca i Alcaràs
Literatura catalana
Escriptor.
Nebot, probablement, de Gregori Maians i Siscar Jesuïta, estudià a Tarragona 1760-63, Girona 1763-66 i València 1766-67 En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767 es traslladà a Còrsega, d’on passà a Ferrara 1773 i a Gènova 1798 En ésser restaurat l’orde 1814, tornà a València, on fou nomenat 1816 rector del Collegi de Sant Pau Traduí del castellà a l’italià Discorso sopra il fomento dell’industria popolare , del comte de Campomanes Venècia, 1787, Descrizione odeporica della Spagna Parma, 1793-97, traducció i adaptació del Viaje de España 1792-94 d’Antoni Ponç, i la necrologia de Campomanes…
Josep Vicent de l’Olmo i Conca
Literatura catalana
Poeta.
Fou membre de l’acadèmia de l’Alcàsser i el 1685 de la que presidia el comte d’Alcúdia Guanyà el primer premi de poesia als certàmens del 1665, el 1667 i el 1668, sempre amb composicions en castellà Deixà inèdites unes Sentencias y aforismos També publicà una obra d’arqueologia i Nueva descripción del orbe de la tierra València 1681, sobre geografia, geologia i metafísica
Josep Vicent de l’Olmo i Conca
Literatura catalana
Matemàtiques
Matemàtic i poeta.
Succeí el seu pare com a secretari del tribunal de la inquisició de València El 1661 formà part del consell general Fou membre de l’acadèmia de l’Alcàsser i el 1685 de la que presidia el comte d’Alcúdia Onofre Vicent Escrivà d’Íxer, on parlà diverses vegades sobre l’esfera Publicà Lithología o explicación de las piedras y otras antigüedades halladas en las çanjas que se abrieron para los fundamentos de la capilla de NSde los Desamparados de Valencia 1653 i Nueva descripción del orbe de la tierra 1681 Guanyà el primer premi de poesia als certàmens dels anys 1665, 1667 i 1668 Deixà inèdites…
Joan Iborra i Farré
Literatura catalana
Novel·lista i dramaturg.
Fundador i vicepresident del Cercle Obrer Intellectual de Catalunya, collaborador de “L’Insurgent” i fundador de la revista “L’Estel” S’exilià a França el 1939, i en tornà el 1960 Publicà la novella costumista Creus de la vida 1926 i l’obra de teatre Rebellies 1936
Joan Iborra i Farré
Literatura catalana
Escriptor.
Fundador i vicepresident del Cercle Obrer Intellectual de Catalunya, collaborador de L’Insurgent i fundador de la revista L’Estel S’exilià a França el 1939, i en tornà el 1960 Publicà la novella costumista Creus de la vida 1926 i l’obra de teatre Rebellies 1936
Antoni Palau i Dulcet
Literatura catalana
Bibliògraf, prosista i llibreter.
Vida i obra Traslladat de petit a Barcelona, entrà com a aprenent en una llibreria i després n’obrí una que fou un centre de recerca bibliogràfica, la qual cosa li permeté de publicar l’obra monumental Manual del librero hispano-americano 1923-27, en set volums, molt acrescuda en una segona edició 1948-76 pel seu fill Agustí vint-i-set volums i uns 375 000 títols en qualsevol llengua, publicats per autors nascuts a la Península Ibèrica i a Hispanoamèrica Es tracta del repertori bibliogràfic més complet dins el seu àmbit Publicà també El año literario y artístico en Barcelona 1895, La…
Josep Maria Poblet i Guarro
Literatura catalana
Dramaturg, assagista i biògraf.
Vida i obra Autor de formació autodidàctica Exercí una notable activitat política a les files d’Esquerra Republicana El 1939 s’exilià a França i després a Cuba i a Mèxic, on impulsà i dirigí els respectius elencs teatrals dels casals catalans A l’exili collaborà a El Poble Català , Catalunya i Ressorgiment La seva producció literària està, en bona part, relacionada amb el teatre Les seves primeres obres foren representades a Montblanc durant els anys vint Ideals que s’imposen 1919, Sorpreses de l’amor 1920 i Allò que no es pot recobrar 1923 Obtingué diversos premis en els Jocs Florals de la…
Joan Segura i Valls
Literatura catalana
Narrador i historiador.
Ordenat de sacerdot, obtingué un benefici com a organista a la seva vila natal, a la qual dedicà el seu primer estudi històric, Historia de la villa de Santa Maria de Queralt Antoni Careta i Vidal l’animà a escriure en català, i en aquesta llengua signà l’ Aplec de documents curiosos e inèdits faents per la Història de les costums de Catalunya premiada als Jocs Florals de Barcelona el 1885, la Història del santuari de Sant Magí 1887 i una Història d’Igualada 1907-08, i nombrosos articles, habitualment de temes històrics, a La Veu del Montserrat , “Gaseta Vigatana”, “Gaseta Muntanyesa” i La…
Eduard Toda i Güell
Art
Literatura catalana
Historiografia catalana
Arquitectura
Arxivística i biblioteconomia
Història
Diplomàtic, escriptor, historiador, bibliògraf i bibliòfil.
Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio Castelar , pogué…
, ,
Pere Daguí
Literatura catalana
Filòsof lul·lista.
Vida i obra Estudià de gran la filosofia lulliana en fou el fruit el tractat Ianua artis magistri Raymundi Lullii , que enllestí a Barcelona el 1473 fou publicat el 1482 El 1481 fou cridat a Palma per regir la càtedra de filosofia lulliana, fundada per Agnès de Pacs i autoritzada pel rei el 1483 Acusat d’heterodòxia, es refugià amb els seus deixebles, anomenats daguins , al Puig de Randa 1485, on escriví un resum de les seves lliçons en una exposició sistemàtica de la doctrina lulliana Opus de formalitatibus sive metaphisica , 1489, que donà lloc a una nova acusació, i Daguí hagué de cercar…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina