Resultats de la cerca

Nebot, probablement, de Gregori Maians i Siscar Jesuïta, estudià a Tarragona 1760-63, Girona 1763-66 i València 1766-67 En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767 es traslladà a Còrsega, d’on passà a Ferrara 1773 i a Gènova 1798 En ésser restaurat l’orde 1814, tornà a València, on fou nomenat 1816 rector del Collegi de Sant Pau Traduí del castellà a l’italià Discorso sopra il fomento dell’industria popolare , del comte de Campomanes Venècia, 1787, Descrizione odeporica della Spagna Parma, 1793-97, traducció i adaptació del Viaje de España 1792-94 d’Antoni Ponç, i la necrologia de Campomanes…

Succeí el seu pare com a secretari del tribunal de la inquisició de València La seva fama d’home assenyat el convertí en conseller polític de la ciutat —el 1661 formà part del consell general—, segons informen alguns dels seus contemporanis Formà part d’acadèmies de matemàtiques —fou membre de l’acadèmia de l’Alcàsser i el 1685 de la que presidia el comte d’Alcúdia Onofre Vicent Escrivà d’Íxer, on parlà diverses vegades sobre l’esfera— i com a poeta també participà en diversos certàmens religiosos Guanyà el primer premi de poesia als certàmens dels anys 1665, 1667 i 1668, sempre…

Fundador i vicepresident del Cercle Obrer Intellectual de Catalunya, collaborador de “L’Insurgent” i fundador de la revista “L’Estel” S’exilià a França el 1939, i en tornà el 1960 Publicà la novella costumista Creus de la vida 1926 i l’obra de teatre Rebellies 1936

Fundador i vicepresident del Cercle Obrer Intellectual de Catalunya, collaborador de L’Insurgent i fundador de la revista L’Estel S’exilià a França el 1939, i en tornà el 1960 Publicà la novella costumista Creus de la vida 1926 i l’obra de teatre Rebellies 1936

Vida i obra L’any 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família El 1886, portat per les seves afeccions a la història i l’arqueologia, es feu soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, on dugué una vida activa i escriví nombrosos treballs, la majoria publicats en el Butlletí de la societat Dirigí el mensual Los Amichs Tintorers 1890-93, i publicà diferents articles literaris i la primera traducció del francès de L’Art del Comediant per Coquelin i La vaga dels forjadors de Copée L’any 1896 publicà El año artístico y literario en Barcelona , i el 1899, un estudi en La…

Vida i obra Estudià al seminari de Vic i s’ordenà de sacerdot el 1868 exercí un cert temps la vida parroquial i després fou beneficiat organista de la seva vila natal Es dedicà a l’estudi de la història, la filologia etimologia i toponímia, l’arqueologia i el folklore Com a escriptor, emprà el pseudònim Rafel Sans d’Urpí La seva obra històrica es basà sempre en documentació d’arxiu, i feu especial atenció en l’època medieval Inicià la seva producció literària amb el treball Sobre la libertad de la ciencia , premiat en un certamen de Madrid i imprès el 1879 El mateix any edità la Historia de…

Vida i obra Fou un dels primers historiadors catalans que escriví, amb coneixement i informació de primera mà, sobre països i temes llunyans, dels quals donà, a més de notícies erudites, informacions més properes a la sociologia o de vegades de to pintoresc Nebot de Josep Güell i Mercader Condeixeble d’Antoni Gaudí i amic de Joaquim Bartrina, ja de molt jove s’interessà pel monestir de Poblet i a quinze anys publicà Poblet Datos y apuntes 1870 A Madrid, on estudià la carrera de dret, establí una forta amistat amb Víctor Balaguer, i el 1873, gràcies a la influència d’ Emilio…

Vida i obra Estudià de gran la filosofia lulliana en fou el fruit el tractat Ianua artis magistri Raymundi Lullii , que enllestí a Barcelona el 1473 fou publicat el 1482 El 1481 fou cridat a Palma per regir la càtedra de filosofia lulliana, fundada per Agnès de Pacs i autoritzada pel rei el 1483 Acusat d’heterodòxia, es refugià amb els seus deixebles, anomenats daguins , al Puig de Randa 1485, on escriví un resum de les seves lliçons en una exposició sistemàtica de la doctrina lulliana Opus de formalitatibus sive metaphisica , 1489, que donà lloc a una nova acusació, i Daguí hagué de cercar…

Llicenciat en dret i en lletres, es dedicà al periodisme i milità en el federalisme català El 1905 emigrà a Cuba, on esdevingué un dels capdavanters dels catalans d’aquell continent A l’Havana fou director del Centre Català i un dels fundadors de “La Nova Catalunya” 1908, i intervingué en l’Assemblea Constituent del Separatisme Català 30 de setembre - 2 d’octubre de 1928, que redactà una constitució provisional de la República Catalana El 1932 fou nomenat delegat per a Cuba i Amèrica central per la conselleria de cultura de la Generalitat de Catalunya Entre altres, publicà els volums de…

Vida i obra Membre de la cancelleria reial des del 1342 El 1343 ja era escrivà i, més tard, fou secretari reial 1351-60 com a compensació per la seva labor, obtingué el nomenament de batlle del rei 1359 El 1365 succeí Mateu Adrià com a protonotari de Pere el Cerimoniós , càrrec que conservà fins el 1375 En diferents arxius de l’antiga Corona d’Aragó es conserven diverses cartes reials i nombrosos documents relacionats amb la seva activitat administrativa, redactats per ell o per ordre seva Entre el 1367 i el 1374 elaborà la traducció completa al català de la versió medieval de la…