Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Lluís de Fenollet i de Malferit
Literatura catalana
Cavaller i traductor.
Vida i obra Gendre del primer comte d’Oliva i batlle de Xàtiva, visità la cort napolitana d’Alfons el Magnànim , on molt probablement es relacionà amb l’humanista italià Pier Candido Decembrio, autor de la versió italiana de la Història d’Alexandre de Quintus Curcius Rufus, que Fenollet traduí al català, de la qual se’n conserven dos manuscrits i la versió impresa a Barcelona el 1481 Bibliografia Badia, L 1991 Vegeu bibliografia
Pasqual Cucarella i Candel
Literatura catalana
Periodisme
Periodista i escriptor.
Fundà i dirigí El Clamor Setabense 1887 Escriví poesies i obres teatrals en castellà, i un conte, El rector de Benigani , en català Publicà Setabenses ilustres 1916
,
Blai Bellver i Tomàs
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Escriptor.
Tipògraf de professió, milità en el liberalisme i collaborà en diversos periòdics d’aquest caràcter, especialment a La Federación 1870, on signava com a El Músic Major , i a El Eco del Júcar 1854, que dirigí Inicià, juntament amb Josep Bernat i Baldoví, la publicació dels populars llibrets de falla Versos collocats en la falla del carrer de Sent Narcís , 1850 Versos allusius a la peixca de l’Aladroc , 1865 Destacà per la narració fantàstica La creu del matrimoni 1866, en prosa i en vers, amb inclusió intencionada de fragments en castellà, de to sarcàstic i a estones obscè, que fou objecte…
,
Vicent Teixidor i de Bellvís
Literatura catalana
Poeta.
Cavaller de Montesa, senyor de Montortal Ribera Alta De família emparentada amb els senyors de Bèlgida Secretari de l’acadèmia literària celebrada l’any 1669 a casa del governador de Xàtiva Miquel de Figuerola i Castre, li fou encarregat de redactar una obra en prosa i en vers amb allusió a tots els poetes que la formaven Académico pensil de las musas 1669 Prengué part en diversos certàmens literaris valencians 1667, 1668, 1669, sempre amb poesies en castellà
,
Francesc Joan
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista i poeta.
Vida i obra Cavaller, oncle de l’humanista Honorat Joan i Escrivà, és el primer dietarista conegut del Llibre de memòries de diversos successos de la ciutat e regne de València 1308-1664 edició moderna València 1930 L’autor, autor de la part compresa entre el 1503 i el 1535, s’anomena per primera vegada en el llibre «yo, mossén Francés Joan» l’any 1503, com un dels cavallers valencians de l’exèrcit reial que defensà el Rosselló contra el rei de França Carreres i Zacarés creu que degué començar a escriure el llibre abans, almenys el 1488, l’últim any en què hi consten els folis dels manuals…
, ,
Pere Picó i Rius
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Escriptor.
Es doctorà en teologia 1789 a Oriola, on fou vicerector del Seminari de Nobles 1796-99 Traslladat a Xàtiva 1799, hi fou director d’estudis públics i director del seminari patriòtic 1806-12 Escriví l’idilli Los pescadores 1795, l’ègloga La tranquilidad 1798, Discurso sobre la educación 1804, alguns poemes en castellà i tres estudis sobre gramàtica general i etimologia llatina publicats com a Colección de opúsculos 1818 Traduí al castellà Introducción a la sabiduría 1791 de Joan Lluís Vives
,
Francí Joan
Literatura catalana
Cavaller i poeta.
Vida i obra Quan encara era donzell aspirà a la joia del robí del certamen en honor de la Sacratíssima Concepció celebrat a València el 1486, amb la composició Aquell portent e sobre tot poder Aquesta poesia, formada per vuit estrofes, una tornada i una endreça, recull una lloança inicial a la creació divina, emfasitza el poder de Déu i la seva clemència i subratlla l’absència de la màcula original de Maria Destaca, a la tornada, la invocació a la Mare de Déu amb el senyal trobadoresc Fi de mos dans Amb posterioritat hom ha identificat aquest poeta amb el Francés Johan, cavaller, fill del…
Francesc Gil
Literatura catalana
Autor dramàtic.
Fou mestre de gramàtica de l’Estudi General de València del 1581 al 1604 És autor d’un colloqui teatral en vers llatí i castellà, que fou representat al pati de la universitat el primer dia de maig del 1586
Bernat Despuig i Rocafull
Literatura catalana
Mestre de l’orde de Montesa (1506-37) i poeta.
Vida i obra Nebot de Lluís Despuig i cosí d’Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué al certamen literari de València del 1474 amb la composició D’escuretat tenint la pensa llesa El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el nomenà ambaixador a Roma —ajudat per Antoni Agustí, Jeroni de Vic i Francisco de Rojas— prop de Juli II per tal de sollicitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix Aquest mateix any actuà de jutge en una justa que se celebrà a València amb motiu de l’arribada dels reis procedents de Nàpols El 1521,…
Francesc de Fenollet i de Centelles
Literatura catalana
Poeta.
Fou patge de Ferran II i batlle i receptor del patrimoni reial a Xàtiva 1503 Lluità contra els agermanats 1520-21 i contra els moriscs 1526 Amic de J Ferrandis d’Herèdia, participà assíduament en els actes de la cort valenciana del duc de Calàbria Fou un dels jutges del certamen poètic en honor de santa Caterina 1511, i en qualitat de secretari escriví en codolada un llarg vexa-men de 405 versos, l’única obra seva en català coneguda Publicà set poesies en castellà a la primera edició del Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1511