Resultats de la cerca

Llicenciat en dret i doctor en filologia romànica, és professor titular al Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona Ha publicat nombrosos estudis sobre la literatura catalana medieval, en especial al voltant de la narrativa cavalleresca Tirant lo Blanc , Curial e Güelfa , Jacob Xalabín , Jaufré i sobre Ausiàs Marc Entre les seves publicacions destaquen Una reina per a Curial 1984 i Novelas caballerescas del siglo XV Historia de Jacob Xalabín, Curial y Güelfa, Tirante el Blanco 2003, amb Glòria Sabaté i Lourdes Soriano una Història de laliteratura catalana 1995,…

Vida i obra És autor d’una breu composició sobre el Cisma d’Occident, a favor de Benet XIII, Puis vei lo món és vengut en tal cas , conservada al Cançoner de Saragossa Bibliografia Espadaler, AM 2001 Vegeu bibliografia

Vida i obra Fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília Protegí Arnau de Vilanova, amb qui compartia inquietuds religioses i de reforma eclesiàstica, el qual li dedicà el 1304 l’ Allocutio christiani i el 1310, un pla complet de regiment de la seva casa inspirat en la severitat evangèlica, conegut amb el títol d’ Informació espiritual També Ramon ↑ Llull li dedicà cinc obres, entre les quals el Liber de participatione christianorum et saracenorum no debades el rei tenia un fort interès, acrescut per la situació geopolítica de l’illa i per l’herència de tolerància religiosa de Frederic II…

Vida i obra Era net de Jahudán de la Cavallería, financer de les empreses del rei Jaume I, i fill d’Astruc Bonsenyor, traductor i intèrpret del mateix rei El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab El 1313 traduí de l’àrab al català, a sou de Jaume II, un llibre de medicina d’al-Zahrawi, que podria tractar-se de l’avui perdut llibre anomenat Alboquerim Dels ferres Uns vint anys abans entre el 1291 i el 1295 compongué, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs , recull de…

Entre el 1874 i el 1880 feu estudis de medicina, filosofia i lletres i dret, que no completà, a la Universitat de Barcelona Treballà com a administrador del balneari Blancafort de la Garriga Promogué la Gazeta Vigatana  i collaborà a la Gazeta Montanyesa  i La Veu del Montserrat de Vic, i a La Renaixença , La Illustració Catalana i La Illustració Llevantina , entre altres publicacions Fou fundador i primer president de la societat Catalunya Vella, professor d’història de Catalunya dels Estudis Universitaris Catalans, en substitució, a partir del curs 1905-06, de Francesc Carreras i Candi, i…

Poc abans del 1375 compongué en versos apariats un poema intitulat La faula , narració de tipus arturià en la qual l’autor fingeix que és dut meravellosament des del port de Santa Catalina de Sóller a una illa identificable amb Sicília, on, voltat d’elements sobrenaturals, troba en un palau el rei Artús encantat i la seva germana la fada Morgana Tot i que el text és escrit en un provençal força catalanitzat, alguns personatges, com Artús i Morgana, parlen en francès, curiós tret de naturalitat en un ambient tan fantàstic Esmenta molts elements literaris de les llegendes artúriques,…

Vida i obra Fill d’un comerciant, inicià estudis de teologia a Tortosa 1830, els quals abandonà per dedicar-se a la carrera de dret a València, que acabà a Barcelona l’any 1942 De joventut aventurera, viatjà a Madrid 1835 i 1838 i a França 1836-38 L’any 1836 s’installà a París, on comptà amb la protecció del duc de Rivas i de Martínez de la Rosa i collaborà a Le Siècle  i El Orbe Literario   El 1838 era de nou a Tortosa, i poc després 1942 s’establí definitivament a Barcelona, on exercí com a advocat També collaborà a El Vapor ,  El Guardia Nacional , de Pau Piferrer,  El Constitucional 1839…

Amb el pretext real d’una frustrada relació amorosa al darrere, l’autor vol fer creure en el pròleg “En el llindar” que «el llibre no ve a ésser altra cosa que una història planyívola d’amor» En realitat, el que ofereix és una bona exemplificació del tractament que el noucentisme feu de la tradició de la poesia amorosa la medieval, la renaixentista, la simbolista, etc Allò que interessa no és pas l’amor, sinó la manera de poetitzar-lo, sempre d’acord amb els cànons d’una poètica segons la qual la literatura reflecteix la idealitat i l’artifici En aquest sentit, la concepció de fons no és tan…

Fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília Fou lloctinent de Sicília —portà els títols de duc de Pulla i príncep de Càpua— pel seu pare s’hi traslladà amb la seva mare i els seus germans Frederic i Violant el 1283, i defensà enèrgicament l’illa dels atacs angevins, sobretot amb l’ajuda de Roger de Lloria, i de les intrigues de llurs partidaris De Gerolda, dama d’Agosta, tingué dos fills bessons 1287, Sanç que morí aviat i Napoleó, que fou mercenari a les milícies cristianes de Tunis i del Marroc En aquesta època 1283-91 tingué un altre fill de Lucrezia, dona de Mazzara, de nom Jaume En…

Fill de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria Des del 1243 apareix destinat a ésser el successor del seu pare a Catalunya un any després de la partició del 1253 començà a usar el títol d’hereu de Catalunya i en fou nomenat procurador general el 1257 En la governació del Principat es comportà amb rigor contra la tendència a l’anarquia feudal, i en aquest sentit donà lloc al setge i presa del castell d’Hostoles 1258 i a l’execució del turbulent Ramon Guillem d’Òdena 1261 Pel darrer testament del seu pare 1262 després de la mort de l’infant Alfons, rebé Catalunya, Aragó i València,…