Resultats de la cerca

Autodidacte, escriví primer en castellà, i més tard féu conèixer en català La presó sense reixes 1954, Camí d’esperança 1957 i A reveure, papà 1958 És fill de l’escultor Faust Baratta i Oliver i nét del també escultor Faust Baratta i Rossi

Professor de català i collaborador habitual en mitjans de comunicació, revistes científiques i culturals Mirador , El Be Negre , La Publicitat , Serra d’Or , Avui   Promotor d’activitats culturals a Sabadell, és autor de les novelles Sense esperança 1958 i La darrera primavera 1963, que descriuen situacions polítiques de caràcter simbòlic, de la crònica autobiogràfica Un de nosaltres 1936-1939 1985 i de les memòries Solament el record 1990

Vida i obra Probablement anomenat Pere Navarro i d’origen aragonès, és autor d’uns Estramps Veig ço quem plau e pas dolor estrema , que constitueixen una cançó d’amor sense esperança, amb reflexions en forma d’opòsits d’estil força elegant, i d’un Lai amarat de tristesa on, amb certs ressons d’Ausiàs Marc, reprèn novament les reflexions sobre el seu amor no correspost Bibliografia Ferrando Francés, A 1983 Milà i Fontanals, M 1890 Vegeu bibliografia

Els seus primers treballs aparegueren a la “Gaseta Vigatana” Més tard organitzà i presidíla societat literària L’Esperança Participà als jocs florals, on obtingué diverses vegades la flor natural El 1908 marxà a Tossa per dedicar-se a afers mercantils De retorn a Barcelona publicà els reculls poètics Poesies s d, a la collecció “Lectura popular”, Quan l’amor dictava 1929, amb pròleg d’Apelles Mestres, i Poesia 1934 Poc prolix en el conreu de la prosa, el 1924 publicà la novella curta Desencant

Cursà estudis de medicina a la Universitat de Barcelona 1876-81 Publicà En Dolçapau 1886, una característica novella de tesi tradicionalista, que oposa als nocius hàbits urbans burgesos la bondat dels valors cristians de la civilització rural El 1913 publicà una traducció catalana, anotada, de l’epístola Ad Pisones , reeditada en volum amb la versió espanyola de Magí Verdaguer i Callís Comptador del Mont de Pietat de Nostra Senyora de l’Esperança , és autor d’uns Apuntes para la historia general del Monte de Piedad 1899 Es casà amb Joaquima Santamaria

Desenvolupament enciclopèdic Fidel ressò del seu estat anímic en uns anys molt durs de l’exili interior, aquest llibre és el més amarg i crispat de tots els seus L’autor hi adopta sovint el to d’un profeta solitari que clama sense esperança anunciant tota mena de calamitats històriques El desert del títol fa referència al que, a Espanya, hagueren de travessar els liberals que, víctimes del marxisme i del feixisme i confiant en les potències democràtiques vencedores de la guer-ra mundial, foren testimonis consternats del suport que aquestes mateixes potències brindaren a una dictadura, la…

Vida i obra Filla d’una família d’argenters, aprengué l’ofici patern, que alternà amb estudis de llengües i de teoria musical i piano a l’Escola Municipal de Música El 1911 publicà el primer poema i poc temps després fou inclosa en l’ Antologia de poetes catalans d’avui de L’Avenç 1913 i en l’ Antologia de poetes catalans moderns feta per Alexandre Plana el 1914 Dos anys més tard publicà el primer llibre Cançons i elegies El mateix any es casà amb l’escriptor Carles Riba i, des d’aleshores, prengué una part molt activa en la vida literària catalana Visità o hi residí Itàlia, França, Alemanya…

Utilitzà el pseudònim d’ Oleart de Bel Autora d’una breu però intensa obra poètica publicada en cinc llibres La mort i altres coses 1956, Enllà 1974, M’empasso pols quan beso la terra 1983, Versos a Anaïs 1989 i Solitud 1991 La poesia de Maria Oleart es fonamenta en punts de tensió entre austeritat i lirisme, realitat i illusió, desengany i esperança Amb Contes estrafets 1989, la seva única incursió en el món de la narrativa, guanyà el premi Don-na Les onades 1987 i La màgia de les espelmes 1991 són obres de literatura infantil El 2007 es publicà una antologia titulada Jo pregunto , amb…

Membre de la família d’artistes, escriptors i intellectuals Vayreda filla de Joaquim Vayreda i Olivas i neta del botànic Estanislau Vayreda i Vila  i de l’escriptor  Sebastià Trullol Publicà els llibres de poemes Entre el temps i l’eternitat 1955, Ofrena de Nadal 1965, Un color per cada amic 1977 i Afirmo l’esperança 1980 entre d’altres També publicà biografies de pintors, com Joan Sibecas 1979 i Joaquim Vayreda 1982, i els reportatges literaris Els pobles de l’Alt Empordà 1984-89, L’Empordà màgic l’Alt Empordà 1987 i La màgia del Baix Empordà 1991 Pòstumament, el 2006, es…

Es donà a conèixer amb El preu de la quimera 1992 Ha conreat la literatura juvenil Amb Els silencis de Betúlia 1999 va guanyar el premi Ciutat de Badalona del mateix any La seva narrativa manifesta una clara preocupació pels temes científics i tecnològics i esdevé un dels escassos referents d’aquest tipus en la literatura contemporània Amb Contracorrent 2000, premi El lector de l’Odissea, narra la transformació del sistema hidroelèctric a les valls pirinenques i el pas del sistema familiar a les noves centrals Amb Traficants de llegendes 2004, premi internacional de ciencia-ficció de la UPC,…