Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Combat de nit
Literatura catalana
Novel·la de Josep M. Espinàs publicada l’any 1959.
Narra la història de Pep Martí, un conductor de camions de gran tonatge que, en companyia del seu ajudant, fa trajectes entre Barcelona i Valladolid Més de vint hores damunt d’un Pegaso de tres eixos carregat amb bigues de ferro, taulers de fusta o paqueteria donen per a molt i Pep Martí —quaranta anys complerts, casat i amb dos fills— se sent cada vegada més buit i més distanciat de tot el que l’envolta La seva muller li ha demanat que canviï de feina, però ell sap que quedar-se al poble i obrir una botiga no és tampoc la solució Quan és a casa frisa per sortir a la carretera, quan té el…
Cita de narradors
Literatura catalana
Llibre d’assaig i crítica literària que guanyà el premi d’assaig Josep Yxart 1957 i fou publicat l’any 1958, els autors del qual són Jordi Sarsanedas, Maria A.
Capmany, Manuel de Pedrolo, Josep M Espinàs i Joan Perucho El llibre té la particularitat i la novetat que cada un dels cinc narradors escriu sobre l’obra d’un altre, la qual cosa dona unitat al volum i serveix d’acte de presentació conjunta dels cinc autors i de les seves obres Així J Sarsanedas analitza l’obra de MA Capmany Capmany, l’obra de M de Pedrolo Pedrolo, l’obra de JM EspinàsEspinàs, l’obra de J Perucho, i aquest, l’obra de J Sarsanedas Cita de narradors tanca i segella aquest acte d’afirmació d’uns autors que se saben diferents però que…
Josep Pons i Samper
Literatura catalana
Metge i escriptor.
Residí a Madrid i publicà els volums poètics Flores marchitas 1884, Fibras que laten 1885, No hay corona sin espinas 1892, La razón cantada 1911, El país natal 1910, Pleamar 1924, la llegenda en prosa La caída de un coloso 1894 i el drama El bastardo 1918
Carme Gregori i Soldevila
Literatura catalana
Filòloga.
Professora a la Universitat de València, es dedica a la crítica de la producció literària catalana contemporània Ha publicat la introducció i l’edició a l’ Obra poètica de M Duran de València 1990, l’antologia Contes del segle XX 2002 i diversos articles sobre l’obra de Pere Calders, Josep M Espinàs, Joan Fuster i Carme Riera, entre d’altres També ha editat obres en collaboració, com Humor i literatura 2001 Fruit de la seva dedicació a Calders és Pere Calders tòpics i subversions de la tradició fantàstica 2006
Josep Vancells i Marquès
Literatura catalana
Escriptor.
Advocat, escriví primer obres de teatre, entre les quals La noia de l’Empordà 1866, Misteris del mar 1867, Un casament de conveniència 1868 i Apropòsit català 1868, lloa de teatre escrita amb motiu de la vinguda dels felibres a la Bisbal, que és tema del poema Florejada bisbalenca 1868 Després recollí poemes castellans i catalans a Espinas 1881 i publicà novelles de costums en castellà, explícitament antinaturalistes El duque de Ciempozuelos , 1891 La mancha en el armiño , 1893 Sara Rosales , 1896 Collaborà a La Montaña de Montserrat 1868 i a El Faro Bisbalense 1868 Fou membre corresponent…
,
Joan Fàbregues i Sintes
Literatura catalana
Dramaturg.
Fill d’una família vinculada al món teatral i de la impremta, escriví amb el seu pare Pau Fàbregues i Sintes, tant en català com en castellà, entremesos de caràcter popular i d’argument senzill, amb un llenguatge viu i colloquial Doñ Pera Singlá la primera part estrenada el 1882, mentre que la segona és obra només del pare el 1884, i impresa el 1888 i el 1894, Trepasses d’en Pelaiu, o Ses mones de sa cala 1899, Adoració dels Reyes Magos 1892, Corona de espinas 1902, Entremès de ses flassades s d, i La ciega avaricia 1896, entre d’altres També és autor dels drames i comèdies El Tenorio y el…
Joan Palou i Coll

Joan Palou i Coll (Fotografia de J. Truyol)
© Fototeca.cat
Teatre
Dret
Política
Literatura catalana
Advocat, polític i autor dramàtic.
Vida i obra Notari de professió i home de negocis, tingué una destacada actuació política a partir de la Revolució del 1868 Fou secretari de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears l'octubre del 1868 Antic progressista, fou un dels caps de la Tertulia del Progreso 1868-73, adscrita successivament a la política de Prim i de Ruiz Zorrilla Fou diputat a les corts constituents del 1869 Posteriorment, encapçalà el Partit Republicà Progressista a Mallorca, organitzat a partir del 1881, i formà part de la Unió Republicana el 1893 S’inicià en el teatre amb la comèdia en vers, però la seva…
,
Lletra d’Or
Literatura catalana
Premi fundat el 1955, a Barcelona, per un grup heterogeni d’escriptors per destacar amb una fi (Φ) d’or (obra de l’orfebre Manuel Capdevila) el millor llibre català de l’any.
El premi no té dotació econòmica Relació de guardonats 1956 Final del laberint de Salvador Espriu 1957 Barcelona de Josep Pla 1958 Absència de Josep Carner 1959 Els primers comtes catalans de Ramon d’Abadal 1960 És a dir de Clementina Arderiu 1961 Onze Nadals i un Cap d’Any de JV Foix 1962 Vacances pagades de Joan Oliver 1963 Nosaltres els valencians de Joan Fuster 1964 Maragall i la Setmana Tràgica de Josep Benet 1965 La cultura catalana del Renaixement a la Decadència de Jordi Rubió 1966 Cendra per Martina de Manuel de Pedrolo 1967 Teoria dels cossos de Gabriel Ferrater 1968 Com un núvol…
Manuel Angelon i Broquetas

Manuel Angelon i Broquetas
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Escriptor, periodista i historiador.
Vida i obra Estudià lleis a Barcelona i a Madrid però, installat a Barcelona, deixà d’exercir la carrera per dedicar-se al periodisme Fou secretari i administrador d’importants societats mercantils i financeres, com per exemple el Foment de l’Eixample Dirigí i collaborà en diverses publicacions periòdiques fou director de la Gaceta del Comercio 1860, del periòdic satíric La Flaca 1868 i de La Ilustración Artística , a banda de collaborar en el moderat i antirevolucionari El Iris Catalán i en El Áncora 1850, un diari conservador i defensor del catolicisme més intransigent Pertanyé al partit…
, ,
Joaquín del Castillo y Mayone
Literatura catalana
Periodisme
Historiografia catalana
Periodista, novel·lista i poeta en llengua castellana.
Vida i obra Fou subbrigada del sisè batalló de la Milícia Nacional Voluntària de Barcelona i participà activament en la bullanga del 4 de maig de 1837 La subsegüent dictadura del baró de Meer l’obligà a amagar-se Durant el trienni esparterista s’incorporà novament a la Milícia Nacional Treballà d’escrivent en el Departament d’Estadística de l’Ajuntament de Barcelona, però fou depurat de l’administració municipal com a conseqüència de la reacció moderada del 1843 Actiu a Barcelona al segon terç del segle XIX, és autor d’un important nombre de novelles i textos de caràcter liberal i…
, ,