Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
Iacopo da Varazze
Literatura catalana
Escriptor.
Ingressà a l’orde dels dominicans el 1244 Fou provincial de Llombardia 1267-77 i 1281-86 i el 1292 Nicolau IV el nomenà arquebisbe de Gènova Notable predicador, escriví diversos llibres de sermons en llatí Compongué un Chronicon Ianuense , que va des de la fundació de Gènova fins al 1295 És famós sobretot per la Legenda sanctorum Llegenda àuria , redactada en 1253-70, que durant l’edat mitjana es convertí en una mena de breviari dels laics
Gilabert de Pròixida i de Centelles
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Fill petit de Nicolau de Pròixida i Carròs Prengué part a la campanya de Sicília del 1392 i a la de Sardenya i Sicília del 1395 Membre destacat del bàndol dels Centelles, al qual pertanyia per llinatge matern, fou desterrat de la ciutat de València el 1396, per disposició dels jurats, i el 1398 intervingué en una sorollosa brega ciutadana en la qual els de la seva facció lluitaren contra els Vilaragut, a conseqüència de la qual fou empresonat A la darreria del 1405 es trobava a Gènova al servei del papa Benet XIII Es casà amb Bernadona de Valleriola Hom conserva vint…
,
Francesc de Borja i d’Aragó
Literatura catalana
Història
Virrei del Perú (1614-22) i poeta.
Comte de Mayalde i príncep consort de Squillace Fill hereu de Joan de Borja i de Castro i de Francesca d’Aragó i Barreto, fou casat amb Anna de Borja i Pignatelli, princesa de Squillace 1602 Durant el seu virregnat racionalitzà l’administració i les finances reials, fortificà el país en defensa dels atacs holandesos i anglesos, creà el tribunal del consolat a Lima i dividí la governació del Río de la Plata en les de Buenos Aires i Paraguai 1617 En el camp cultural promogué l’educació i patrocinà una tertúlia literària En morir Felip III de Castella s’establí a la cort 1622-58 És autor de La…
Antoni Conca i Alcaràs
Literatura catalana
Escriptor.
Nebot, probablement, de Gregori Maians i Siscar Jesuïta, estudià a Tarragona 1760-63, Girona 1763-66 i València 1766-67 En produir-se l’expulsió dels jesuïtes 1767 es traslladà a Còrsega, d’on passà a Ferrara 1773 i a Gènova 1798 En ésser restaurat l’orde 1814, tornà a València, on fou nomenat 1816 rector del Collegi de Sant Pau Traduí del castellà a l’italià Discorso sopra il fomento dell’industria popolare , del comte de Campomanes Venècia, 1787, Descrizione odeporica della Spagna Parma, 1793-97, traducció i adaptació del Viaje de España 1792-94 d’Antoni Ponç, i la necrologia…
Antoni de Peguera i d’Aimeric
Història
Literatura catalana
Política
Polític i escriptor.
Vida i obra Fill de Guerau de Peguera i de Berardo Fou membre fundador, juntament amb el seu germà Josep Francesc, de l’Acadèmia dels Desconfiats de Barcelona 1700 n’esdevingué un dels més actius, i quan l’Acadèmia publicà el volum Nenias reales 1701, dedicat a la mort de Carles II, hi contribuí amb una poesia en català Al comú sentiment de tota Espanya Romanç heroic i Mor Espanya perquè mor son rei , i una en castellà Poeta en aquests dos idiomes, però sobretot en castellà, conreà la poesia seriosa, de tema civil o religiós, així com l’amorosa i galant, sovint amb un to bucòlic i intimista…
,
Joan Baptista Bertran i Duran
Literatura catalana
Poeta.
Jesuïta Començà a escriure poesia en català 1925-35 i retornà a aquesta llengua en un exercici de retrospecció personal amb les proses Del meu poble, encara 1982 Ensenyà literatura castellana als collegis de Gènova 1935-38, València 1943-59 i finalment Barcelona 1959-70, on collaborà amb l’Acadèmia de la Llengua Catalana i diverses activitats del Fòrum Vergés Publicà diversos reculls de poesia, la majoria en llengua castellana Arca de fe 1946, Del ángel y el ciprés 1950, Me canta el mar 1956, Me acercaré al fuego 1966, Ciudad, afán y cántico 1970, Del lienzo al verso 1973 i Més enllà dels…
,
Història de Paris e Viana
Literatura catalana
Novel·la sentimental i cavalleresca, conservada en dos incunables (1495 i ~ 1497), tot i que a l’inventari de la biblioteca del Magnànim, hi figura un manuscrit del 1417.
Desenvolupament enciclopèdic De gran difusió al llarg de tot el s XV, sense la qual no s’entenen obres com el↑ Tirant lo Blanc o el↑ Curial e Güelfa , hom en desconeix l’origen, que podria ser provençal o català El text conservat més antic és en llengua francesa 1432 i hi ha nombroses edicions en set idiomes diferents, entre les quals destaca la versió manuscrita aljamiada del s XVI En una prosa poc ornamentada però fluida en el seu traç, l’autor presenta un heroi de baix llinatge, digne precedent de Curial, enamorat de Viana, filla del Delfí de França Conscient que les diferències socials…
Joan Ramon Masoliver i Martínez de Oria
Literatura catalana
Periodisme
Lingüística i sociolingüística
Escriptor, traductor i periodista.
Vida i obra Es llicencià en dret i en lletres a Barcelona Fou director i un dels fundadors, amb P Grases i altres, de la revista d’avantguarda Hèlix 1929 Conegué Breton a París i intervingué en l’expansió del surrealisme a Catalunya era cosí llunyà de Luis Buñuel Fou lector de castellà i de català a Gènova 1932, ciutat on s’inicià de debò en el periodisme com a collaborador de la premsa italiana i ajudà Ezra Pound en el suplement literari d’“Il Mare” A partir del 1933 fou corresponsal de La Vanguardia i d’ El Sol Escriví a Ginesta i Mirador Evacuat per la Generalitat el 1936…
,
Les bonhomies
Literatura catalana
Recull d’articles periodístics de Josep Carner, provinents dels que va escriure des de Gènova el 1923 i va anar publicant a La Veu de Catalunya.
Publicat l’any 1925 Els textos evoquen i comenten críticament l’experiència personal de l’autor sobre la vida quotidiana a la Barcelona coetània, reflexions de les quals es desprenen uns valors morals exemplars En els quaranta-un articles, l’observació d’ambients, de personatges o d’objectes de cada dia suscita el descobriment de valors de la realitat més pròxima i domèstica que sovint passen desapercebuts Així, de l’observació se n’extreu un ideal de vida feliç, el qual és condicionat per l’acceptació de les coses tal com són, el reconeixement de les pròpies limitacions, l’apartament de la…
Pere III de Catalunya-Aragó
Pere III de Catalunya-Aragó, el Cerimoniós, en un retrat atribuït a Gonçal Peris
© Fototeca.cat
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1336-87).
Era el fill segon d’ Alfons III i de la seva muller Teresa d’Entença , però passà a ésser l’hereu en morir infant el primogènit Setmesó i malaltís en la seva infantesa, fou després home de caràcter fort i autoritari S’educà sota la cura dels aragonesos Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea , després arquebisbe de Saragossa, i Miguel de Gurrea, i cresqué entre aragonesos, puix que l’enemistat amb la madrastra Elionor de Castella i les intrigues d’aquesta el mantingueren allunyat de la cort, establerta generalment a Barcelona Pere, esdevingut rei, s’afanyà a confiscar els béns del patrimoni…
,