Resultats de la cerca

Vida i obra De formació autodidàctica i viatjant de professió, des de la seva adolescència s’inclinà per la literatura, vocació que li fou posteriorment estimulada pels poetes olotins Carles Fontfreda i Josep Munteis Les seves inquietuds, però, quedaren truncades amb l’esclat de la Guerra Civil de 1936-1939, que impedí la seva formació universitària A partir del 1940 començà a fer collaboracions, en vers i prosa i en castellà, primer a Arriba España , l’únic setmanari olotí de l’època, i després a diaris com  El Correo Catalán i revistes com  Ariel ,  Serra d’Or , Puigsacalm , Revista de…

Filla d’un metge manresà i d’una dona de família benestant d’Olot, als tretze anys, morta ja la mare, fou casada amb Josep Mir, doctor en dret i jutge de Castelló d’Empúries, fill de la segona esposa del seu pare, de qui prengué el cognom És autora de l’obra mística Rahó del Esperit y del que ha passat en lo interior de la Sra Teresa Mir i March, natural de la Vila d'Olot Bisbat de Gerona, que ella mateixa dona a son Pare espiritual y confessor y als demés que el Senyor desitga y vol , autobiografia que narra les experiències místiques de l’autora, del 1709 al 1712, a Castelló d'Empúries, i…

A setze anys fundà Esplais Literaris , portaveu dels Pomells de Joventut locals Obtingué premis de poesia Fundà la Revista d’Olot 1926 i collaborà en publicacions olotines Fundà el setmanari Lluita 1931, d’Esquerra Republicana de Catalunya Articles seus foren reproduïts en la premsa regional S’exilià el 1939 a França i a Alemanya De retorn 1945, collaborà en el setmanari Olot-Misión

Vida i obra Fill del banquer Francesc Monsalvatje i Fossas  i pare del músic  Xavier Montsalvatge i Bassols El 1896 s’establí a Girona i fou un dels impulsors del modernisme a la ciutat i un dels fundadors de L’Enderroch , Lletres , Cultura  i Ploma i Llapis També collaborà a Joventut , Lo Geronés ,  El Poble Català i L’Esquella de la Torratxa , entre d’altres Participà en la creació dels Jocs Florals de Girona i de la societat cultural Athenea Escriptor modernista, publicà el recull de proses i narracions decadentistes Ombres 1906, a més del volum Terra de gestes i de beutat Girona 1917 —…

Estudià filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona Fou metge a Olot, Mataró i Barcelona, ciutat, aquesta darrera, on publicà l’article “El imán de los venenos, o sea tratado de la piedra escorsonera o serpentina” 1858, i estudis sobre la hidrofòbia Inicià la seva activitat literària amb peces dramàtiques en castellà, originals, com Belisario 1839 o la comèdia satírica El hombre cachaza 1841, i traduïdes o adaptades, com Memorias de un coronel de húsares 1841, versió d’Eugène Scribe, entre d’altres, que no se sap si es van representar Amb el pseudònim de Lo…

Es doctorà en dret a Cervera 1829 El 1837 fou diputat a corts Fou alcalde i promotor fiscal d’Olot 1855-68 Deixà poesies i escrits inèdits, alguns en català, i practicà la literatura d’entreteniment, relacionable segurament amb la del seu germà Pau , de la qual es coneix un títol La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya , escrit en català ‘sicut sonat’ És germà també de l’escriptor  Miquel Estorch  i del compositor  Francesc Josep Estorch

Carmelità de l’antiga observança 1668, ocupà diversos càrrecs dins l’orde Adaptà al català les Eleganze de Paolo Manuzio Les elegàncies de Paulo  Manucio , a partir de la versió castellana de Joan Lorenzo Palmireno València 1573 de fet, Bonet parteix de la versió refosa per F Álvarez, 1616 Es tracta d’un frasari català-llatí que conegué diverses edicions 1678, 1679 i principi del segle XVIII També publicà  Jardín del Carmelo 1660 Li ha estat atribuïda també la versió catalana anònima del Magistral sobre la sintaxi del mestre Joan Torrella Barcelona 1672, amb nombroses reedicions

Des de la dècada de 1950 publicà poesia i prosa als setmanaris olotins Olot Misión i La Comarca d’Olot És autora de les obres en prosa  Retalls de la meva infantesa 1995, inèdita i  Un temps que fou 2012, amb dibuixos del seu marit Juli Batallé i Murlà , que relaten les vivències de la seva infantesa, i de l’assaig  Tres poetesses olotines M Concepció Carreras, Maria Mercè Devesa, Rosa Sacrest 1993 En poesia publicà, entre d’altres,  Pensaments 1966,  Pel pendís de la poesia 1979, Antull poètic Proses poètiques originals de Mercè Mallarach i Berga 2012,  Afluvis de poesia 2013,  Del meu…

Fill de Joaquim Vayreda i Vila Estudià a l’Escola de Bells Oficis de la Mancomunitat Adquirí renom en el disseny de mobles Publicà, entre altres obres, Visió retrospectiva de la història dels oficis 1929, Consideracions sobre la vida en les petites ciutats i el retorn a les comarques 1935 i Joan Carles Panyó la seva vida, la seva obra i el seu temps

Collaborà a diverses publicacions periòdiques locals amb contes i poemes dispersos Fou assídua participant en nombrosos jocs florals i certàmens locals, en els quals obtingué diversos premis Publicà els poemaris Elvira, poemes les amoroses empremtes i allò que no torna 1950, Tribut al paisatge i fonts d’Olot 1953,  De l’amor i la desamor 1954, Jardí poètic 1975 i  Enfilant cançons, plec de poemes inèdits 1993 També publicà les obres de teatre En Tòfol i l’Agneta  1944 i  Las muñequitas  1944