Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
Giovanni Battista Niccolini
Literatura catalana
Escriptor.
Fou catedràtic, secretari i bibliotecari de l’acadèmia de belles arts de Florència En les discussions entre clàssics i romàntics s’alineà amb els primers, però acceptà els aspectes del Romanticisme convergents amb la seva ideologia liberal Escriví drames de tema clàssic Edipo nel bosco delle Eumenidi , 1823 i altres de tema històric, de to republicà i liberal Nabucco 1815, Giovanni da Procida 1817, Arnaldo da Brescia 1837, considerat el més reeixit, I Cenci 1854 Publicà un volum de poemes clàssics Poesie , 1886 i estudis de teoria dramàtica Dell’imitazione dell’arte drammatica…
Giovanni Maria Bertini
Literatura catalana
Catalanòfil i hispanista italià.
Visqué a Barcelona fins a l’edat de tretze anys Fou professor de llengua i literatura hispàniques a diverses ciutats del nord d’Itàlia El 1946 fundà a Torí l’Associazione per i Rapporti Culturali con la Spagna e l’America Latina ARCSAL, editora de la revista “Quaderni Iberoamericani”, atenta a qüestions relacionades amb la cultura catalana Publicà estudis de temes lullians i medievals, com La poesia di Raimundo Llull el 1934 a la revista “Vita e Pensiero” i Testimonianze di spiritualità italiana in Catalogna 1942 També estudià i edità autors castellans És autora dels reculls Studi di…
Manuel Lassala i Sangerman
Literatura catalana
Autor dramàtic i poeta.
Era jesuïta 1754 El 1767 s’exilià a Itàlia i tornà a València el 1798 Traductor al llatí de les faules perses de Lokman des de l’àrab Bolonya 1780, fou conegut sobretot per les seves tragèdies italianes, com Joan Baptista Colomés i Bernat Garcia, seguidores de les pautes del classicisme francès i sota la influència del teatre italià contemporani, sovint de temàtica castellana Ifigenia in Aulide 1779, Ormisinda 1783, Lucia Miranda 1784, Giovanni Blancas i Sancio Garcia ambdues del 1793, entre d’altres Com a poeta, escriví versos circumstancials, en llatí Carmina , 1790 i castellà
Xavier Lloveras i Puchercós
Literatura catalana
Traductor i novel·lista.
Com a traductor professional s’ha especialitzat en la traducció d’obres narratives modernes Ha traduït al català de l’anglès, el francès, l’italià i el castellà a autors com Gérard de Nerval, Giovanni Verga, Leonardo Sciascia, Italo Calvino, Milan Kundera, John Banville o Eduardo Mendoza També ha collaborat en diverses publicacions, entre d’altres, Diari de Barcelona i Diario 16 El 2017 publicà El mirall dels llibres , selecció dels seus textos de crítica literària És autor dels reculls de poemes Les illes obstinades 1987, Premi Carles Riba 1986 i Test de Rorschach 1992 La seva…
,
Xavier Pàmies i Giménez
Literatura catalana
Traductor.
Llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona, ha fet de lingüista i de corrector És autor, amb Empar Barcons, de dos llibres de viatges, Tres anys pels països del sud 1995 i Cap allà on neix el Nil 2002 S’estrenà com a traductor el 1990 amb Gran sertão riberes de Guimarães Rosa Des d’aleshores s’ha dedicat professionalment a la traducció literària al català, a partir de l’anglès, del portuguès i del francès, amb més d’un centenar de títols publicats Ha traduït Eça de Queirós, Machado de Assis, Saramago vuit obres, Jane Austen, Karen Blixen, Edith Wharton, Salinger, Ishiguro, Philip…
Francesc Comte
Literatura catalana
Prosista.
Vida i obra Fou notari d’Illa 1531-78 i estigué al servei de Jeroni de Pinós, en contacte amb el cercle literari format al seu entorn Escriví una composició poètica dedicada a Joan ↑ Pujol , que aquest li contestà totes dues foren publicades a l’edició de la poesia de Pujol 1573 El 1586 enllestí les Illustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent , dedicada al bisbe d’Elna Joan Terés, que resta-ren inèdites En circularen còpies manuscrites alss XVII i XVIII se’n feu una edició parcial al final del XIX L’obra està dividida en dues parts, una primera de descripció geogràfica dels…
Francesc Tarafa i Savall
Literatura catalana
Historiador.
Vida i obra Beneficiat de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers Ordenat sacerdot 1524, fou beneficiat de la seu de Barcelona 1526, el seu arxiver probablement des del 1529 i també canonge 1543 Feu quatre estades a Roma entre el 1540 i el 1556, durant les quals entrà en contacte amb humanistes italians Com a arxiver inicià el 1536, en català, la sèrie Exemplaria , una crònica de la seu amb la compilació i inventari de documents l’ Speculum de la Pia Almoina, el qual inclou un petit armorial dels canonges de la seu de Barcelona i un extens episcopologi en llatí, acabat el 1547…
Joan Baptista Solervicens i Pollina
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Vida i obra Feu cursos de medicina i de lletres, tot i que la seva formació va ser essencialment autodidàctica El 1921 fou un dels fundadors de “La Veu Gracienca” després formà part de l’equip que el 1929 endegà el diari “El Matí”, i finalment entrà a la redacció de La Veu de Catalunya Fou una persona molt propera als cercles d’influència de Francesc Cambó, cosa que li permeté treballar com a assessor de l’editorial Alpha i de l’FBM, des d’on s’encarregà de revisar un bon nombre de les edicions publicades El 1936, quan esclatà la guerra civil, es refugià a Itàlia, des d’on contribuí a…
Medea
Literatura catalana
Prosa de Joan Roís de Corella conservada al Cançoner de Maians i al Còdex de Cambridge i escritavers el 1460.
Desenvolupament enciclopèdic És el mite corellà més extens, amb una llargària semblant al↑ Parlament en casa de Berenguer Mercader Corella coneixia la història per la tragèdia senequiana del mateix títol, les Metamorfosis VII, 1-424 d’Ovidi i la Historia destructiones Troiae de Guido delle Colonne Tanmateix, la veu femenina en primera persona és clarament deutora de les Heroides d’Ovidi la XII, principalment i de l’ Elegia di madonna Fiammetta de Giovanni Boccaccio, fet que ofereix unes possibilitats de desenvolupament psicològic del personatge com gairebé no s’havia practicat…
Història de Leandre i Hero
Literatura catalana
Prosa de Joan Roís de Corella conservada al Cançoner de Maians i al↑Jardinet d’orats i escrita vers el 1460.
Desenvolupament enciclopèdic És difícil trobar la font del Leandre i Hero corellà, perquè, en tractar-se d’una llegenda popular que no formava part de la genealogia dels déus pagans, no ha gaudit de gaires recreacions literàries d’una certa extensió En textos previs a Corella, hom la troba, per primera vegada, en sis versos de les Geòrgiques de Virgili III, 258-263 i en les Heroides d’Ovidi XVIII-XIX La història d’aquests dos enamorats es llegeix a través de l’allegoria amorosa del mar en tempesta, àmpliament difosa per Ausiàs ↑ Marc Joan Roís glossa la història a través d’algunes sentències…