Resultats de la cerca

Vida i obra Estudià a Llotja amb A Utrillo, però el seu veritable mestre fou Joan Llaverias, amb el qual exposà l’any 1912 a Barcelona Faianç Català Des de molt jove també collaborava com a escriptora i dibuixant en revistes, preferentment infantils com ara En Patufet , bé que també treballà per al Cu-cut L’any 1916 presentà una exposició individual a les Galeries Laietanes consistent en illustracions de contes de Perrault i de Wilde, que romangueren inèdites L’any 1917 foren publicats els primers llibres amb dibuixos seus Magraneta i Taronges d’or , texts de Pere Aldavert L’any 1920…

Doctor en filologia catalana per la UB, és professor titular al Departament de Filologia Catalana de la UB S’ha especialitzat en la literatura catalana del s XIII, sobretot en Ramon Llull i Arnau de Vilanova És autor de les edicions crítiques del Llibre de l’orde de cavalleria 1988 i del Llibre d’amic i amat 1995 de Ramon Llull, i de l’obra Literatura catalana medieval un recorregut multimèdia pels grans autors i els seus textos 2003 Ha participat en diversos projectes de recerca dirigits per Lola Badia i Anthony Bonner i des del 1994 és membre del consell de redacció de la…

Dirigí L’Aureneta i fou redactor en cap del Diario Mercantil  i collaborador o corresponsal de diversos periòdics de Barcelona, París i Madrid Publicà més de trenta obres teatrals d’arrel romàntica, en català, entre les quals hi ha els drames La pubilla de Queixàs 1895, El túnel 1895, El cor i l’ànima 1894 i  Ànimes perdudes 1908, i les comèdies La cosina de la “Lola” 1897 i Botifarres dolces 1906 Traduí al castellà obres d’Emilio Salgari i Luigi Motta, entre d’altres

És autor de diverses comèdies i obres paròdiques Barba-Roja s d, Anar-se’n a temps s d, Mitja figa, mig raïm 1886, De rialles 1887, Joseph Serra 1888, Lo setè Sant Matrimoni 1891, Viatges d’una puça 1892, Sant Jordi mata l’aranya 1893 i Los gelos de la Coloma o baralla de dos guapes per un jove comprimit 1895 També escriví, en collaboració amb Felip Dalmases i Gil, Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Josep Feliu i Codina La Dolores

Fou vicesecretari de l’Ateneu Barcelonès 1893 Collaborà a la premsa barcelonina en català i en castellà codirector i després director 1900-02 de Lo Teatro Regional  —hi publicà algunes obres—, dirigí també Barcelona Illustrada  i La Tribuna Escriví, amb A Guasch i Tombas, dues comèdies Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Feliu i Codina La Dolores En el terreny de l’assaig publicà Pàtria i Unió 1881, El socialismo en Barcelona 1890, Notas de un loco 1890 i La electricidad en la Antigüedad y en la Edad Media s d

Imparteix la docència a la UAB Els seus estudis se centren enla poesia dels segles XIV i XV i la cultura a la Corona d’Aragó durant la baixa edat mitjana, sobretot en la figura de Joanot Martorell i en les traduccions Entre les seves publicacions destaquen l’edició de la poesia de Jaume Marc Obra poètica , 1994, l’edició de la traducció catalana medieval del Dragmaticon philosophiae de Guillem de Conches 1997, amb Lola Badia, el volum La memòria literària de Joanot Martorell Models i escriptura en el “Tirant lo Blanc” 2002 i diversos articles sobre la lírica catalana, Jordi de…

Durant l’edat mitjana fruí d’una gran popularitat als Països Catalans en foren fetes nombroses traduccions i fou publicat diverses vegades entre altres, a Barcelona el 1503 i a València el 1517, en català i traduccions del català al castellà a València el 1522 i el 1534, i al llatí el 1525 Bibliografia Izquierdo, J 1994 “Emperò piadosament se creu per los feels la tradició occitano-catalana medieval de l’apòcrif Evangelium Nicodemi”, dins Badia, Lola i Soler, Albert ed Intellectuals i escriptors a la Baixa Edat Mitjana Treballs del Seminari de Literatura Medieval del Departament…

Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya Professor de la Universitat de Barcelona 1964-86, conservador de la Secció d’Arxiu 1969-92 i de la de Manuscrits i Reserva Impresa 1971-92 de la Biblioteca de Catalunya, fou director literari de l’ Editorial Barcino  1985-2005, de la qual dirigí les colleccions “Els Nostres Clàssics” i “Biblioteca Verdagueriana”, i n’impulsà nombroses edicions crítiques Inicià també la collecció “Baró de Maldà” 1994, dedicada a l’edició de texts d’interès històric Fou…

Es donà a conèixer amb De qui és el bosc 1976 el mateix any guanyà el premi JM Folch i Torres amb L’escarabat verd 1977 seguiren, entre d’altres, La fantasia inacabable d’Antoni Gaudí 1980, premi Crítica Serra d’Or 1981, Lluna de tardor 1982, premi de literatura juvenil l’Esparver 1982, El planeta dels set sols 1985, premi Lola Anglada 1984, El rastre de les bombolles 1990, S’ha de ser animal 1991, premi Vaixell de Vapor, Les portes del temps 1995, La casa de les acàcies 1997, Per un plat de macarrons 1997,  Els dimarts del senyor F 1998 i Una pintura als llençols 2004 Des del…

Conté divuit poesies, dotze de les quals són danses dues assignades i una d’atribuïble al Capellà de Bolquera , una a Dalmau de Castellnou , i una altra a Pere Alemany dues més esmenten Hugó Prior i Francesc les restants són anònimes Obra d’un conjunt de poetes que hom relaciona amb l’infant Pere de Ribagorça, que enllaça els últims trobadors pròpiament dits amb els poetes catalans, al marge de l’esperit restrictiu de l’escola de Tolosa Jordi Rubió i Balaguer en feu una edició a la Revista de Bibliografia Catalana , 1905 JH Marshall ha publicat els tractats The ‘Razos de trobar’ of Ramon…