Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Blai Bonet i Rigo
Literatura catalana
Poeta i novel·lista.
Vida i obra De família humil, inicià estudis eclesiàstics que l’ajudaren a configurar la seva formació clàssica, i que hagué d’interrompre a causa d’una afecció pulmonar Després d’una estada al sanatori de Caubet, tornà a Santanyí, on rebé la influència de l’escriptor Bernat Vidal i Tomàs En els seus primers reculls de versos, Quatre poemes de Setmana Santa 1950 i Entre el coral i l’espiga 1952, a la tradició de l’anomenada Escola Mallorquina oposa, almenys en l’aspecte formal, la llibertat mètrica i una metaforització brillant i agosarada, que palesa la influència dels poetes…
,
Antoni Vidal i Ferrando

Antoni Vidal i Ferrando
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra És autor de treballs i llibres didàctics, divulgatius i d’investigació de la història de Mallorca, i collabora en diversos mitjans de comunicació, com Diari de Balears , Lletra de Canvi , El Mirall i Lluc La seva obra literària, lírica i sincera, aprofundeix la crònica de la crisi de mons perduts o canviants, i no és exempta d’un to sarcàstic En poesia ha publicat El brell dels jorns 1986, premi Ausiàs Marc de Gandia 1985, Racó de n’Aulet 1986, premi Ciutat de Palma 1985, A l’alba lila dels alocs 1988, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí, Getsemaní 1989, Els…
,
Antònia Vicens i Picornell
Literatura catalana
Escriptora.
Compaginà estudis d’idiomes i d’administrativa amb la feina de secretària en un establiment hoteler En la seva primera obra, el recull de narracions Banc de fusta 1968, premi Vida Nova, Cantonigròs 1966, ja apareix el tema de la incidència del turisme en la vida mallorquina, que permet considerar-la com a representant de l’anomenada Generació dels setanta, influïda pel realisme social Aquest vessant és present també en les novelles 39° a l’ombra 1968, premi Sant Jordi 1967 i La festa de tots els morts 1974, que combina amb els sentiments i les frustracions de personatges femenins, anullats…
,
Guillem Soler Niell
Literatura catalana
Poeta i antòleg.
Fou director general de Cultura del govern balear 1986-88 Encetà la seva carrera amb el recull Gotes de camí , publicat l’any 1976 dins un volum d’edició privada que aplegava l’obra de quatre autors novells Lleonard Muntaner, Joan Perelló, Damià Pons i Guillem Soler L’any 1980 publicà la plaquette Ronda de tardor Del 1983 i del 1991, respectivament, daten els seus poemaris més madurs, Boulevards de tardor i Calaegos , aquest darrer amb un pròleg de Blai Bonet La poesia de Soler manifesta una riquesa de lèxic i d’imatges posada al servei d’una meditació profundament lírica i més…
Xavier Pérez i Torío
Literatura catalana
Poeta i assagista.
Professor de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, en aquest àmbit ha donat a conèixer els assaigs La llavor immortal els arguments universals en el cinema amb J Balló, 1995, El suspens cinematogràfic 1999 i el guió cinematogràfic Visions d’un estrany amb N Bou i E Alberich, 1990 En poesia, ha publicat Treball de món 1985, premi Martí Dot 1984, Eteri cos d’intriga 1987, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí i Combat d’absències 1992, premi Manuel Rodríguez Martínez de poesia d’Alcoi
Antoni Prats i Gràcia
Literatura catalana
Poeta.
La poesia ha estat el seu centre de creació, tot i que amb el pseudònim de Pere Peris ha signat dues narracions, Mitjaorella 1985 i L’ésser 1991 D’entre els reculls poètics destaquen Cadells de la desfeta 1981, Dic el teu nom 1994, El barranc i els còdols 1995, premi Ciutat d’Elx 1993, Vora el silenci 1999, Solatges Antologia, 1980-2000 2001 i Baules 2006, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí Ha traduït també autors com P Celan i és director de la revista de literatura L’Aiguadolç
Carles Rebassa i Giménez
Literatura catalana
Escriptor.
Actor, dramaturg i escenògraf de la companyia Mag Teatre 1998-2001, amb la qual estrenà obres o adaptà per al teatre textos de Joan Oliver, Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa, Ramon Llull, entre d’altres, amb el músic Toti Soler presentà l’espectacle Un home reparteix fulls clandestins , sobre poemes de Joan Brossa 2004 i Deu catalans i un rus també amb la cantant Ester Formosa 2005 És autor dels llibres de poemes Requiescat in pace 1998, amb Pere Perelló, Poezies 2001, Poema B 2006, Els joves i les vídues 2006, premi Ausiàs Marc de poesia, Pluja de foc 2016 i Sons bruts 2019, amb…
J. N. Santaeulàlia
Literatura catalana
Nom amb què signa la seva obra l’escriptor Josep Navarro i Santaeulàlia.
Llicenciat en filologia catalana, es dedica professionalment a l’ensenyament S’inicià en poesia amb Memòria de la carn 1987, premi Miquel de Palol 1986, gènere que continuà amb els volums La llum dins l’aigua 1996, flor natural dels Jocs Florals de Barcelona i Una ombra a l’herba 1998, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí Com a narrador, s’inicià amb el recull de contes Objectes perduts 1990, i ha continuat amb les novelles Terra negra 1996, Bulbs 1999, premi Crítica Serra d’Or, L’absent 2000, Ulls d’aigua 2002, Punt mort 2005, Amb home o sense 2010, amb Astrid Magrans, La…
,
Pere Rosselló i Bover
Literatura catalana
Historiador de la literatura, crític literari i poeta.
És doctor en filologia catalana 1986 i catedràtic de la Universitat de les Illes Balears S’inicià com a poeta amb el volum Antologia 1978, gènere que continuà amb Aplec de distàncies 1981, premi Ciutat de Palma, L’hort de la lluna 1988 i El temps llençat al pou 2004, premi Bernat Vidal i Tomàs de Santanyí També ha conreat la novella breu L’Infern de l’Illa , 2002 i la narrativa infantil Les aventures d’en Tres i mig , 1989 El fantasma del País del Vent , 1992 Com a investigador ha publicat L’escriptura de l’home Introducció a l’obra literària de Miquel Àngel Riera 1982, L’…
,
Literatura 2018
Literatura
Literatura catalana
literatura castellana
Literatura anglesa
Literatura francesa
Literatura italiana
Literatura alemanya
2018, l’any sense Nobel Setanta-cinc anys després, l’Acadèmia sueca va tornar a deixar-nos sense premi Nobel de literatura, i aquest cop no va tenir tota una Segona Guerra Mundial com a excusa De fet, les raons van ser força més vergonyoses Arran d’un article al diari Dagens Nyheter , en què es deia que el fotògraf francès Jean-Claude Arnault, marit de l’acadèmica Katarina Frostenson, havia agredit sexualment durant els darrers vint anys almenys divuit dones, incloent-hi dues violacions, el club cultural més famós d’Europa va entrar en fallida Pel que sembla, Arnault va cometre diverses d’…