Resultats de la cerca

Fou mestre de llatí a Figueres i Girona El 1844 publicà Máximas morales en verso i el 1868 Lo Fluvioler del Ter pel pseudònim que usà com a poeta en català, recull, en cinc volums, de poemes humorístics, morals i sagrats, de llenguatge popular «I en català vull escriure / com se parla en català», com a seguidor d’una tradició secular Tanmateix, hi inclou poemes en castellà i en llatí, i s’hi fa ressò de Balaguer, Zorrilla, Mistral i Bonaparte Wise, amb motiu de la desena festa dels Jocs Florals de Barcelona

Emigrà jove a l’Argentina, on fixà la seva residència a Curacó i després a Paso de los Libres Es posà en contacte amb els catalans residents en aquest país i així conegué Hipòlit Nadal i Mallol Fou ell qui l’introduí en l’obra de José Hernández, del qual traduí al català i en vers el poema nacional argentí Martín Fierro , traducció publicada el 1936 a Buenos Aires També feu la versió catalana de Santos Vega de Rafael Obligado 1956 Collaborà habitualment en les revistes Ressorgiment i Catalunya de Buenos Aires, publicades pels catalans residents en aquest país Deixà inèdita la versió, també en…

Vida i obra Feu estudis de dret a la Universitat de Cervera, on es relacionà amb Manuel de ↑ Cabanyes Collaborà en el↑ Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839 i treballà en la confecció d’una gramàtica i un diccionari de la llengua catalana, que no donà a conèixer Poc abans de morir fou nomenat membre de sengles comissions per a la codificació de la llengua pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona i per l’Acadèmia de Bones Lletres Escriví teatre en castellà el drama efectista, a la manera de Zorrilla, Fiscal, juez y verdugo , 1851, i la comèdia Quién pierde con…

Estudià dret i filosofia i lletres a Barcelona i residí temporalment a Madrid Collaborà en diverses publicacions d’ambdues ciutats Publicà, entre altres obres, diversos assaigs biogràfics El general Manso , 1894  Hijos ilustres de Reus , 1899  Lo general Prim Records de sa vida política i militar , 1907  Siluetes d’escriptors catalans del segle XIX , 1909-13, recull de biografies Bartrina, records íntims , 1911, i Zorrilla , 1912, monografies històriques Tarragona en 1811 , 1894  El periodismo en Reus , 1904 Historia de la ciudad de Reus , 1906, relacions de viatges D’Escornalbou a Scala…

Fill d’un comerciant, es llicencià en dret a Barcelona el 1872, on ja d’estudiant s’havia relacionat amb les tertúlies que constituïren La Jove Catalunya Participà activament en el Centre de Lectura, el portaveu del qual dirigí, i collaborà a La Renaixença , Lo Gai Saber i La Illustració Catalana , entre moltes altres publicacions, a vegades amb pseudònims, com Lo Trobador de Salou i El Doctor Pésimo Escriví versos i teatre en castellà influït per Zorrilla  Wifredo , 1866 la lloa a favor de la Revolució de Setembre  La luz de la libertad , 1868, i, en collaboració amb Pitarra —…

Vida i obra Notari de professió i home de negocis, tingué una destacada actuació política a partir de la Revolució del 1868 Fou secretari de la Junta Revolucionària de Govern de les Balears l'octubre del 1868 Antic progressista, fou un dels caps de la Tertulia del Progreso 1868-73, adscrita successivament a la política de Prim i de Ruiz Zorrilla Fou diputat a les corts constituents del 1869 Posteriorment, encapçalà el Partit Republicà Progressista a Mallorca, organitzat a partir del 1881, i formà part de la Unió Republicana el 1893 S’inicià en el teatre amb la comèdia en vers,…

Vida i obra S’establí a Barcelona i es formà a Roma i a París, i residí també a Madrid, on fou catedràtic del conservatori, membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando i professor de l’Ateneo Entre altres òperes, el 1874 estrenà al Liceu L’último Abenzerraggio primera versió del 1868, sobre una novella de Chateaubriand l’any següent Quasimodo del 1874, inspirada en el cèlebre personatge d’Hugo, i el 1902, interpretat el pròleg a Venècia el 1897 i frustrats diversos intents de representació, la versió íntegra de Los Pirineus , basada en les D Tragèdies de Víctor Balaguer, a propòsit…

El recull, que cal suposar promogut per l’impacte immediat que la sèrie del Gaiter havia causat, en qualsevol cas feia visible i durable una calculada operació literària projectada també en el↑ Roudor de Llobregat duta a terme amb la complicitat de Joan Cortada Amb la visible ambició d’establir un diàleg entre l’actualitat romàntica, la pulsió historicista, la tradició culta autòctona i els incipients mites provincialistes Mos cantars , el poema programa que obria el recull, addueix dos versos de La pàtria d’Aribau com a lema, Rubió hi assumia la versió historicista del romanticisme i…

Vida i obra Germà del pintor Jaume Morera i Galícia , es llicencià en dret a Madrid i feu amistat amb Campoamor i López de Ayala Fou diputat liberal pel districte de Sort-Viella 1883, degà del collegi d’advocats de Lleida, alcalde de la mateixa ciutat 1889-90 i diputat a Corts per la Lliga Regionalista de Barcelona 1916-23 Collaborà en diverses publicacions periòdiques locals La Revista de Lérida , Lo Garbell , El Pallaresa , El Diario de Lérida , La Veu del Segre , El Ideal i de Barcelona La Illustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa Participà també en la creació del diari El País…

Vida i obra El seu pare era impressor i llibreter de vell Anà al seminari, on estudià filosofia, alhora que física i francès a les escoles de la Junta de Comerç Mentre el germà gran s’afiliava a la professió paterna, començà, l’any 1833, els estudis de teologia al Seminari Conciliar de Barcelona, però els deixà aviat, convençut que no tenia vocació eclesiàstica Com que la situació econòmica de la família no consentia d’anar a la Universitat de Cervera, es decidí a seguir l’ofici del seu germà Josep Però la reinstauració, el 1835, de càtedres de dret a Barcelona li permeté de seguir estudis…