Resultats de la cerca
Es mostren 423 resultats
Qüestió d’amor
Literatura catalana
Novella sentimental anònima impresa a València el 1513.
És un relat en clau, amb personatges històrics de noms ficticis, que reflecteix la vida cortesana a Nàpols entre el 1508 i el 1512 Se centra en l’amor cavalleresc d’un gentilhome valencià resident a Nàpols, Flamiano potser Jeroni de Fenollet i de Centelles, per Belisana Bona Sforza, la jove filla del duc de Milà i d’Isabel d’Aragó, al voltant dels quals es mouen —en festes galants, justes i caceres— els principals personatges de l’alta societat napolitana, en bona part d’origen català el virrei Ramon de Cardona, la seva muller Isabel de Requesens, els cardenals Lluís de Borja i Francesc…
,
Vers d’amor
Literatura catalana
Poema de noranta-quatre versos decasíl·labs repartits en nou cobles singulars i una tornada, conservat en testimoni únic al Cançoner Vega-Aguiló (BC, ms.7).
Desenvolupament enciclopèdic Conegut també pel títol Puys per amors fis pretz es mantengutz , fou escrit segurament per un autor català, al s XIV, i hom sap, gràcies a l’extensa rúbrica que l’encapçala, que guanyà la violeta a les festes del consistori de Tolosa Es diferencia de la cançó amorosa pel seu caràcter greu i discursiu, que basteix una llarga i tediosa dissertació sobre l’amor en termes abstractes, oposant a cadascun dels pecats capitals la virtut corresponent Bibliografia Riquer, M de 1950 Vegeu bibliografia
Escacs d’Amor
Literatura catalana
Debat poètic valencià del segle XV fet en col·laboració per Francí de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar.
Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada Castellví, amb peces vermelles, mena “lo joc de Mars”, i té com a crit de guerra “Amor” El seu rei és la Raó, la reina la Voluntat, les torres són Desigs, els cavalls Llaors, els alfils Pensaments, i els peons Serveis Vinyoles juga amb peces verdes, i duu “lo joc de Venus”, i el seu crit de guerra és “Glòria” El seu rei és Honor, la reina Bellea, les torres Vergonya, els cavalls Desdenys, els alfils Dolços Esguards, i els peons Cortesies Castellví aconsegueix de fer mat al…
,
Joan Timoneda
Retrat de Joan Timoneda que figura al cançoner Sarao de Amor
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Edició
Escriptor i editor.
Vida i obra Llibreter de professió, dugué a terme una activitat literària i editorial extraordinària amb una gran visió comercial, estigué atent a les novetats literàries del seu temps, captà els gustos del públic lector i compilà i edità obres pròpies, i, sobretot, refoses d’altri, en publicacions impreses de petit format i preu assequible Ben relacionat amb les classes dirigents, especialment les eclesiàstiques, exercí de transmissor cultural des de les elits cap a les classes populars En l’àmbit de la poesia, des del 1550 o 1553 edità un gran nombre de plecs poètics alguns de catalans i…
,
Joan Pla i Villar
Literatura catalana
Escriptor.
La seva dedicació a la literatura s’emmarca en l’àmbit de la narrativa de temàtica juvenil, públic entre el qual assolí una gran popularitat D’entre la seva abundant producció destaquen novelles i narracions com ara No fiqueu llorers sobre el meu nom 1980, premi Ciutat de València - Malvarosa, Mor una vida es trenca un amor 1981, L’anell del papa Lluna 1992, L’illa del Faraó 1997, Només la mar ens parlarà d’amor 2000, Premi Bancaixa Juvenil 1999, Cartes d’amor i de mort 2001, Premi Ciutat de Torrent, L’autobús d’aniràs i no tornaràs 2001, premi…
Romeu Llull
Literatura catalana
Poeta.
Vida i obra Pertanyia a una de les famílies més importants del patriciat barceloní Inicialment identificat amb un conseller en cap de Barcelona, cal identificar-lo amb Romeu Llull i Tàrrega, que formà part del Consell de Cent barceloní el 1483 i el 1484, després de passar una llarga temporada a Nàpols 1450-79 També fou protector de l’Escola Lulliana de Barcelona Pel que fa a la seva obra literària, cal deslligar-lo de la tradició barcelonina i situar-lo en l’encreuament cultural de les tradicions italiana, castellana i catalana Escriví en català, castellà i italià En la seva obra poètica,…
,
Jaume Grau i Casas
Literatura catalana
Poeta i esperantista.
Fou collaborador de la revista “Kataluna Esperantisto”, i compilà la Kataluna Antologio És autor d’obres didàctiques en aquest idioma i de poemes, com Amaj poemoj ‘Poemes d’amor’, 1924, Novaj amaj poemoj ‘Nous poe-mes d’amor’, 1927 i La lasta poemo ‘El darrer poema’, 1936 Traduí a l’esperanto Proses bàrbares , de Prudenci Bertrana, que publicà 1926 a Leipzig Deixà també poemes en català
Josep Camp-Sangles
Literatura catalana
Poeta.
Membre de l’Esbart de Vic, publicà poemes a La Veu del Montserrat , La garba montanyesa 1879 i Llibre de l’amor 1882, entre els quals destaquen Lo covard 1877, Al jovent de Catalunya 1878, Lo plant d’en Bac de Roda 1878, l’obra més coneguda, Sospirs 1879, Jehovà 1879, Esparses i Amor La seva producció fou recollida pòstumament a Poesies 1881, amb un pròleg de Jaume Collell
,
Miquel Peris i Segarra
Literatura catalana
Poeta.
Mestre de professió, publicà Aiguamoll i senill primers poemes 1967, Poemes 1975, Trobes d’amor i de mort 1976 i Tríptic casolà 1979, entre d’altres En edicions privades publicà algunes de les seves obres premiades en diferents jocs florals Dissabte de maig 1966 o Do de l’amor 1967 El 1981 fou publicada la seva Obra completa , que aplega poemes i contes escrits entre el 1965 i el 1980
,
Domènec Juncadella i Ballbé
Literatura catalana
Escriptor.
Feu crítica teatral a La Veu de Catalunya i escriví a la premsa comarcal Poeta premiat repetidament als Jocs Florals de Barcelona, publicà Poesies 1919, Els camins de sang i de dolor 1923, Les albes de l’amor 1927 i Llibret de felicitacions 1927, i tres novelles rosa Quan l’amor neix 1931, Un altre horitzó 1932 i El giravolt del cor 1933 També publicà obres, del mateix caràcter, en castellà
,
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina