Resultats de la cerca

Vida i obra Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona 1862 i hi cursà algunes matèries de filosofia i lletres entre el 1868 i el 1870 Fundà “El Recuerdo” 1862, amb Josep Masriera, Francesc Soler i Rovirosa i d’altres Collaborà a “El Manresano”, “El Mundo Ilustrado”, “La Ilustración Moderna”, “La Ilustración Española y Americana”, Calendari Català i La Veu del Montserrat , i fou director artístic d’“Hispania” El 1866 s’inicià com a crític literari, teatral i artístic al Diario de Barcelonal , des d’on exercí una gran influència Representant del gust més conservador i acadèmic en…

Disposa d’un centre d’exposicions artístiques situat a Caldes d’Estrac, inaugurat al maig del 2003, per exhibir i difondre el fons artístic de la collecció d’art aportada per Palau i Fabre —que inclou obres d’artistes contemporanis com Perejaume, Miquel Barceló o Pepe Yagües—, així com els seus arxius i biblioteca És d’especial importància el seu fons documental i bibliogràfic sobre Pablo Picasso, que el converteixen en el segon museu de Catalunya amb més obres de l’artista malagueny, després de la Fundació Picasso de Barcelona El fons de la Fundació Palau és constituït també pel fons aplegat…

Vida i obra Es dedicà també al periodisme i a la crítica d’art D’origen menestral, estudià humanitats i filosofia al Seminari de Barcelona 1864-72 Participà com a aficionat en activitats literàries, fins que el 1891 entrà a la redacció de la revista L’Avenç , amb articles decrítica literària i artística en els quals atacava la tradició acadèmica i renaixentista, alhora que defensava les noves posicions de la naixent renovació modernista que encarnava aquesta publicació El 1892 abandonà L’Avenç per passar a La Vanguardia com a redactor i crític artístic Amb Rusiñol, evolucionà cap al…

Es llicencià en dret Fou un dels fundadors del Centre Català Vilafranquí i del Penedès Nou i membre del Centre Catalanista Collaborà a Les Quatre Barres i a Joventut Per raons professionals s’establí a Sitges, i publicà monografies penedesenques, entre les quals Notes sobre el moviment intellectual i artístic del Penedès en el segle XIX 1902, a més de dos llibres de versos Dos mons i Sàtires morals

Membre de l’Oratori de Sant Felip Neri 1877, del qual més tard fou prepòsit, fou també professor al Seminari de Barcelona i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc 1899 en substitució de Torras i Bages Com a poeta, imità la lírica religiosa verdagueriana i publicà Cants espirituals per ús del poble 1912, molt coneguts, que foren musicats per Lluís Millet Publicà una Oda a Arenys de Mar 1894, que acompanyà de notes històriques sobre la vila

Fou l’ànima dels quaderns humorístics Fullaraca vers el 1887 i collaborà en La Roja 1881, La Honorata 1885-86 i altres publicacions de Barcelona i Madrid Fou el primer director artístic de La Tomasa des del 1888 Estrenà al Romea de Barcelona el drama Al peu de la creu 1892 i escriví diversos monòlegs humorístics, entre els quals cal citar Tot per elles 1885 i L’home de la dida 1892 Era oncle de l’escultor i comediògraf  Lambert Escaler

Exercí com a dibuixant Estudià a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, de la qual fou professor auxiliar També estudià dret a la Universitat de Barcelona Treballà per a diverses editorials i revistes publicant-hi illustracions i textos Així mateix, fou director artístic de l’ Enciclopedia Universal Ilustrada d’Espasa i publicà un Resumen gráfico de la historia del arte La seva narració En Ton de la Muga Estudi per a una novella guanyà la Copa dels Jocs Florals de Barcelona del 1905 i fou editada per “Lectura popular”, juntament amb la narració Cap a la terra

Llicenciat en belles arts 1971 Fou coeditor de Neon de Suro  1975-82, publicació transgressora que renovà el panorama artístic i cultural de la dècada dels setanta a Mallorca A més de pintor, destaca com a poeta visual, amb una obra iconogràfica amb elements del món del còmic i també el collage Des del 1976 ha exposat la seva obra pictoricoliterària amb mostres com Neon de suro Palma 1976 Lund —Suècia— 1978 París 1979 Milà 1981, Malgrat Palma 1979, Tramesa postal Barcelona 1980 Bilbao 1981, Libros de artistas Madrid 1982, Poesia experimental catalana Barcelona 1993, entre moltes altres En…

Treballà com a impressor i es dedicà també al cinema Fundà el “Diari de Granollers” i la “Revista de la Llar” Rodà i estrenà dos curtmetratges, sobre Joan de Serrallonga i Elx, respectivament Publicà, de jove, la novella Un adolescent fet home Vinculat a la Generalitat —fou membre del Comitè de Cinema 1936—, s’exilià el 1939 i residí a Colòmbia, a Xile i a Panamà Tornà uns quants anys a Catalunya, on publicà Iberoamèrica, continent de l’esperança 1969, La impremta del meu pare El regionalisme a la comarca 1970, El salvament del patrimoni artístic català durant la guerra civil 1971, Opus IV…

Formà part del grup de joves que, a l’entorn de Reus i Alcover i sota la influència del modernisme, s’interessaren per la poesia com a model artístic per a la renovació cultural de Catalunya Juntament amb Josep Aladern i després d’una estada a Barcelona, cofundà a Falset la biblioteca “Lo Modernisme Galeria d’autors innovadors” 1891, on publicà el recull Boca d’Infern 1891 També collaborà a “Gent del Llamp” 1893, “La Nova Catalunya”1895, revista per antonomàsia del grup modernista de Reus, i “Revista de la Colla” 1898 També amb Aladern i el grup de Reus participà en les activitats modernistes…