Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Artur Osona i Formentí
© AF CEC
Excursionisme
Literatura catalana
Excursionista i escriptor.
Vinculat a l’Associació d’Excursions Catalanes AEC, collaborà a La Renaixença , al Diario de Cataluña i al Butlletí de l’Associació d’Excursions Catalanes Publicà un gran nombre de guies itineràries, moltes de les quals reeditades diverses vegades Una excursió a la muntanya de Montseny 1876, 1880, 1886, 1893, 1899, Una excursió a la Schwarzwald Selva Negra i llegendes de l’encontrada 1888, Guia de l’Alt Pla de Barcelona i del Baix Vallès 1888, 1891, Guia de les regions compreses des de Montserrat al Camp de Tarragona i des de la Segarra al Penedès 1890, 1895, 1900 i Andorra Guia itinerària i…
,
Artur Guasch i Tombas
Literatura catalana
Comediògraf.
És autor de diverses comèdies i obres paròdiques Barba-Roja s d, Anar-se’n a temps s d, Mitja figa, mig raïm 1886, De rialles 1887, Joseph Serra 1888, Lo setè Sant Matrimoni 1891, Viatges d’una puça 1892, Sant Jordi mata l’aranya 1893 i Los gelos de la Coloma o baralla de dos guapes per un jove comprimit 1895 També escriví, en collaboració amb Felip Dalmases i Gil, Pintura fi de sigle 1893 i La Lola estr 1893 i publicada el 1894, obra que parodia el drama de Josep Feliu i Codina La Dolores
Artur Vinardell i Roig
Literatura catalana
Periodista, traductor i poeta.
El 1871 es feu membre de La Jove Catalunya Difongué l’ideari republicà a “El Faro Bisbalense”, “El Independiente” de Girona, del qual fou fundador i director, “Revista de Gerona” i “El Demócrata”, on publicà un article que l’empenyé a exiliar-se a París, el 1887 En retornà el 1926, una vegada nomenat director de la Biblioteca Municipal de Girona, que incorporà la seva biblioteca particular A París feu de corresponsal de premsa, de primer a través del full autògraf “El Corresponsal de París”, hi dirigí la revista “Catalunya-París” 1903-04, portaveu del Centre Català, i “París-Quichotte” 1905,…
Artur Perucho i Badia
Literatura catalana
Novel·lista, assagista i periodista.
Vida i obra Tingué una intensa activitat política S’inicià com a periodista a El Pueblo 1919 i fins el 1936 collaborà a El Imparcial , “El Heraldo de Madrid”, La Publicitat , “Nova Revista”, D’Ací i d’Allà i “Taula de Lletres Valencianes”, entre d’altres Fou assistent de castellà i català a la Universitat de Marburg 1930 secretari de Jaume Carner i Romeu 1932, i, passat al comunisme, director durant la guerra civil de 1936-39 de “Treball” Exiliat a Mèxic 1939, fou expulsat del partit i fou secretari de redacció del setmanari “Tiempo” 1942 Com a novellista publicà Ícar o la impotència 1930 i…
Artur Cuyàs i Armengol
Literatura catalana
Publicista, promotor cultural, traductor, poeta, dramaturg i compositor.
S’establí a Nova York per atendre els negocis familiars, on des del 1864 fou redactor de diverses publicacions i corresponsal de diaris de Madrid, Barcelona i Cuba Fundà i dirigí la revista mensual “La Llumenera de Nova York” Publicà un Diccionario español-inglés e inglés-español 1976, que obtingué una gran difusió, i, interessat en assumptes econòmics i socials, tractà la qüestió de la immigració als Estats Units, defensà Maximilià, emperador de Mèxic, que el condecorà, es mostrà partidari del domini espanyol a Cuba i hagué de refugiar-se a Espanya, on introduí i promogué l’escoltisme a…
Artur Bladé i Desumvila
Literatura catalana
Periodista, biògraf i memorialista.
Vida i obra Funcionari de la Generalitat, periodista i redactor d’“El Llamp” de Gandesa i “La Riuada” de Móra d’Ebre Fou secretari del conseller de Sanitat, Martí Rouret Exiliat a Montpeller, el 1942 anà a Mèxic, on collaborà a La Nostra Revista , Pont Blau i Xaloc Amb l’exili inicià l’activitat d’escriptor, dedicada al memorialisme com a cronista de les Terres de l’Ebre i a la biografia El 1944 s’estrenà amb el llibre Francesc Pujols per ell mateix , editat el 1967, i el 1953 publicà Benissanet , evocació sublimada i realista El 1961 retornà per installar-se a Benissanet i a Tarragona,…
Artur Balot i Bigues
Literatura catalana
Dramaturg i assagista.
Exercí també com a gramàtic Estudià a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres Treballà a les oficines de correcció d’originals de la Generalitat Del 1932 al 1936 mantingué una emissió de converses de divulgació de gramàtica catalana per Ràdio Barcelona Les converses del Míliu , que foren publicades Fou actor i autor d’algunes obres de teatre, entre les quals La malcasada , representada el 1953 Els anys quaranta, malgrat les dificultats, reprengué la seva tasca docent i la continuà fins que morí
Artur Guasch i Spick
Literatura catalana
Comediògraf i editor.
Fundà i dirigí la “Biblioteca El Nostre Teatre”, que donà a conèixer, entre el 1934 i el 1938, setanta obres teatrals originals d’autors catalans, precedides d’una anàlisi crítica Hi inclogué alguna comèdia de producció pròpia com Tota una dona 1938, estrenada el 1937 També escriví, conjuntament amb Ramon Vinyes, L’espardenyera del barri , que ha restat inèdita
Artur Osona i Formentí
Literatura catalana
Publicista.
Desenvolupà una gran activitat en el món de l’excursionisme Collaborà a La Renaixença , al “Diario de Cataluña” i als butlletins de l’Associació d’Excursions Catalanes i de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques Publicà nombroses guies itineràries de gran difusió, amb tocs descriptius i costumistes no exempts d’interès literari, entre les quals Una excursió a la muntanya de Montseny 1876, Una excursió a la Schwarwald Selva Negra i llegendes de l’encontrada 1888, Més excursions pels Alpes 1891 i Andorra Guia itinerària i ressenya geogràfica-històrica de les Valls 1894 Fou membre de…
Artur Masriera i Colomer
Literatura catalana
Poeta, memorialista, crític, historiador i traductor.
Portà un quant temps una sucursal del negoci familiar d’argenteria, seu per altra banda de tertúlies literàries informals Després que, del 1885 al 1896, pentanyés a la companyia de Jesús, on adquirí una sòlida cultura humanística i un bon domini de diverses llengües, es llicencià en filosofia i lletres 1899 a la Universitat de Barcelona i fou successivament catedràtic de llengua i literatura a l’institut de Ciudad Real 1908 i de psicologia, lògica, ètica i rudiments de dret al de Lleida i, fins el 1923, al de Reus Dirigí la part literària de l’ Enciclopedia Universal Ilustrada dels editors…