Resultats de la cerca

Ordenat de sacerdot el 1888, es llicencià en teologia a València i feu cura d’ànimes en diferents viles del Bages i Osona, on destacà com a predicador i publicà dues colleccions de sermons Homilies breus del evangelis dominicals  1915 i Plàtiques religioses en català Dedicà diverses monografies al seu poble natal, com Notícia històrica sobre una població catalana , premiada als Jocs Florals de Barcelona el 1897, i H istòria documentada de la vila de Santpedor 1898, del Compendi popular de la història de Santpedor 1922 També ordenà els arxius municipal i parroquial de Santpedor,…

Vida i obra Era notari i conservador dels arxius del Rosselló Publicà un Manual de la doctrina cristiana Perpinyà 1685 i Ales per volar a Déu Perpinyà 1695, obres per a la formació espiritual adreçades a un públic popular sota la influència del mètode i la doctrina de Francesc de Sales i dels autors ascètics castellans Bibliografia Miralles, E 2007 2 Vegeu bibliografia

Llicenciat en filosofia i lletres, fou professor d’història de Catalunya al CADCI Durant la guerra civil de 1936-39 collaborà al Servei de Protecció dels Arxius Documentals, i després del 1939, a “Barcelona Divulgación Histórica” i al Museu Marítim de Barcelona Publicà articles en diverses revistes, uns Estudis de codificació catalana en 1809 1911, el llibre de poemes Llibre nou 1918 i Epistolari d’Àngel Guimerà 1930

Dominicà 1580, estudià teologia a Barcelona i en fou mestre 1605 al convent de Llutxent Vall d’Albaida Investigà nombrosos arxius del Principat i publicà Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña Barcelona 1602 i Girona 1630, de la qual als s XVIII-XIX s’extractaren biografies soltes, algunes en català Aguiló, Catálogo , 1212-15, com ara la Vida del gloriós S Segimon Vic 1825 Traduí del llatí al castellà les vides dels sants dominicans escrites per Antoní

Fill del polític catalanista Leonci Soler i March , fou un home polifacètic, autor d’algunes obres remarcables d’investigació històrica Igualada i les batalles del Bruc 1930 i, sobretot, la biografia del famós bandoler Perot Roca Guinarda 1909, obra que segueix la línia interpretativa romàntica del bandolerisme català ja exposada per Víctor Balaguer Segons Soler, els bandolers eren uns patriotes defensors de les llibertats de Catalunya que lluitaven contra el poder central de la monarquia espanyola Tanmateix, la seva obra, construïda a partir d’una àmplia recerca documental en arxius…

Llicenciat en geografia i història, resideix a Andorra Nacionalitzat andorrà, fou director d’Arxius, Patrimoni i Recerca del comú d’Andorra la Vella Collabora habitualment en mitjans de comunicació Segre , Diari d’Andorra És autor dels volums de narracions La selva moral 1993, premi memorial Anna Dodas 1994 i Els quatre pilans 1998, i de les novelles Les ànimes sordes 2000, Obaga 2003, L’any dels francs 2003, premi Nèstor Luján de novella històrica, Blau de Prússia 2006, premi Carlemany, La primera pràctica 2010, L’escala del dolor 2012,  Els ambaixadors 2014, premi Josep Pla,…

De família pagesa, deixà liofici per dedicar-se al comerç de vins amb Ultramar Per via autodidàctica, començà a versificar en llengua castellana i progressivament en llengua catalana, dins la tradició de temes i d’estil d’una poesia de circumstàncies que, sovint com a joc d’habilitat o d’humorisme, havia persistit des del s XVII en autors cultes o semicultes El 1814 feu llegir en públic un Sermó de Carnestoltes i unes Poesías dedicadas al Señor Rey Fernando VII Deixà compilats un volum de poesies castellanes, avui no localitzable, i un de catalanes, conservat a la Biblioteca Víctor Balaguer…

Vida i obra Urgias pronunciat Urges fou canonge 1817, arxiver 1821 i cronista de l’Alguer se’n conserven diversos volums de memòries inèdits, amb notícies tretes dels arxius locals 1818-26 promogué l’acadèmia literària Parnaso Algherese 1799, de la qual aplegà les poesies —algunes de les quals en català— en un volum manuscrit Capitoli e sonetti 1803 Se li atribueix un Sermó del descendiment de Jesucrist de la creu ~ 1806 i preparà l’edició del Breve compendi de la doctrina cristiana 1818, catecisme en català Edità l’opuscle Gli algheresi nell’arrivo del loro vescovo D Pietro…

Es doctorà a la universitat Federico II de Nàpols 1975, d’on és professora des del 1976 també ha estat docent a la universitat d’Udine i, des del 1984, a l’Istituto Universitario Suor Orsola Benincasa, de Nàpols S’ha especialitzat en l’estudi del món cultural romànic medieval i el contacte entre llengües i cultures, a més de l’anàlisi dels rics fons documentals catalans de les biblioteques i els arxius napolitans i italians, i ha tingut cura, entre d’altres, de les edicions del volum X de les Fonti aragonesi 1979, del volum I dels Testi lucani del Quattro e Cinquecento 1983, de…

Ordenat sacerdot el 1882, fou rector de la parròquia de l’Arboç des del 1897, on dugué a terme la seva tasca pastoral fins que es retirà 1926 a Cardedeu i, finalment, a la seva ciutat natal Impulsà millores a l’edifici de l’església el 1902 feu construir la nova rectoria i impulsà una campanya per a la restauració de l’hospital de Sant Antoni Abat inaugurada el 1911 Publicà el full parroquial Creu i Aixada Feu importants recerques històriques a l’Arboç i altres indrets del Penedès, emprant arxius parroquials i civils, molts dels quals foren destruïts en esclatar la Guerra Civil…