Resultats de la cerca

Fou un divulgador del teatre valencià per tota la geografia valenciana i per Barcelona, Mallorca, Alger i Portugal Escriví nombroses peces de caràcter popular, entre les quals cal destacar Tal és Qualis com Camalis 1872, L’avarícia romp el sac 1874, estrenada primer en castellà, Quatre còmics d’ocasió 1874, El sant de l’agüelo 1882, Si no vols caldo, tres tasses 1881, El tio Canyaules 1909 i Tisoretes 1917, i algunes sarsueles en castellà Fou actor i catedràtic de declamació del Conservatori de València, on escriví el llibre didàctic Soliloquios y dicelias 1913

Fou procurador dels tribunals Amb el pseudònim Mitja-Bota collaborà al setmanari “La Aurora” i publicà diverses obres de caràcter jocós El 1919, juntament amb Mascle Ros , pseudònim de Jordi Martí i Rosselló, publicà la semiparòdia en un acte El rey Herodes manacorí 1919, on es critica el vici de l’avarícia També és autor de l’obra de teatre El patrón de pesca de Mallorca 1944 i del monòleg Es xemier d’es port , publicat pòstumament 1975, que porta per subtítol «astracanada en mallorquí escrita en un matí» Deixà inèdita, entre altres obres, El rey Herodes porteño

Les seves poesies algunes de les quals aparegueren en diverses publicacions periòdiques de Barcelona i Manresa, en català i castellà, són generalment de tema satíric, encara que també escriví versos patriòtics durant la guerra contra Napoleó, com ara l’ambiciós poema en octaves Somni realitat Desahogos de una musa catalana Estèticament reflecteix la diversitat de corrents característica del seu temps, del rococó al neoclassicisme, amb reminiscències barroques És autor també de l’entremès L’avarícia castigada per l’astúcia d’en Tinyeta Fou pintor, professor de pintura a l’Escola…

Fill d’una família vinculada al món teatral i de la impremta, escriví amb el seu pare Pau Fàbregues i Sintes , tant en català com en castellà, entremesos de caràcter popular i d’argument senzill, amb un llenguatge viu i colloquial Dony Pera Singlá la primera part estrenada el 1882, mentre que la segona és obra només del pare el 1884, i impresa el 1888 i el 1894, Trepasses d’en Pelaiu, o Ses mones de sa cala 1899, Adoració dels Reyes Magos 1892 i  Entremès de ses flassades s d, i, en castellà,  La ciega avaricia 1896, una peça còmica en un acte,  Corona de espinas 1902 i  Viaje a la Luna 1904…

Es doctorà en filosofia per la Universitat de Girona, d’on és professor des del 2008 Collaborador de diversos mitjans de comunicació El Punt , El País , La Vanguardia , Diari de Girona , Ara , TVC , l’any 2011 rebé el premi Manuel Bonmatí de periodisme Ha dut a terme espectacles interdisciplinaris com a rapsode, músic o director, entre d’altres la primera execució en solitari a l’Estat espanyol de l’obra per a piano Vexations , d’Erik Satie 2009, l’espectacle Ballar la veu , de Perejaume, basat en textos de Jacint Verdaguer 2011 i la lectura completa de l’ Odissea , d’Homer 2017 Director de…

El subtítol, Estudi d’una passió , indica la seva voluntat cientifista i psicològica La imatge i l’actuació d’un usurer, que reinterpreta la figura literària de l’avar, projecta imaginativament, a través d’una síntesi històrica crítica, l’evolució i els efectes del capitalisme en la societat rural catalana a les acaballes de la Revolució Industrial L’avarícia del personatge —l’acumulació perversa i la immobilització dels diners— representa l’extrem patològic de l’individualisme burgès El contingut sociològic es fa evident en l’exactitud històrica caiguda de l’Antic Règim simbolitzada en el…

Vida i obra Estudià idiomes i música Fou concertista de piano, presidí el Lyceum Club 1932 i collaborà a Mirador  i Companya , entre d’altres En les seves obres renovà el tractament de la temàtica femenina i reflectí la crisi de la família tradicional i els canvis en la moral sexual de l’època Publicà la novella Teresa o la vida amorosa d’una dona 1932, el recull de contes Diumenge de juliol 1936 i dos textos a Escriptors de la revolució 1937 En teatre estrenà L’abisme 1930, L’huracà 1935, Avarícia 1936 —obres amb les quals pretén que el típic teatre d’ambientació burgesa…

És el company de tràfecs de Lluquet en el periple oníric que viuen junts fins a Judea El seu vestuari és, com el de Lluquet, el típic de pastor català del s XIX El seu nom ja connota una certa bonhomia i passivitat La seva desimboltura es veu majoritàriament condicionada per Lluquet, que és qui actua sobre ell com a veu de la consciència, atès que sempre es mou per emocions o impulsos Però Rovelló és fonamentalment l’encarnació de la ingenuïtat infantil, la bondat sense malícia, un tret que contrasta plenament amb l’enginy i la intelligència de Lluquet, més madur i cerebral Els elements més…

Fou escrita el 1921 Les dues primeres edicions aparegueren signades amb el pseudònim Dhey Posteriorment, Villalonga l’amplià i revisà finsa la quarta edició 1965, que serà la definitiva, i a partir de la qual només introduí retocs d’estil La novella gira entorn de l’agonia i la mort d’Obdúlia de Montcada, vídua de Bearn, qui tipifica el món de l’aristocràcia sorgida arran de la Restauració Borbònica, ara en crisi i condemnada a desaparèixer Es tracta, per tant, d’una dona que recull els trets típics de la seva classe l’avarícia, l’humor eixut o el caràcter irat L’objectiu final…

Dos dels seus membres foren papes Alfons de Borja — Calixt III — 1456-58 i Roderic de Borja — Alexandre VI — 1492-1503 Tant l’un com l’altre practicaren generosament el nepotisme Alexandre VI obtingué per als seus fills diversos títols nobiliaris d’Itàlia, de França i de Catalunya-Aragó Les famílies dels papes Calitx III i Alexandre VI de Borja El cognom Borja sovint italianitzat Borgia apareix vinculat a no pocs cardenals de l’època, a moltíssims bisbes la mitra de València, particularment, els pertangué del 1429 al 1511 i a un sant, Francesc de Borja i d’Aragó , general dels…