Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Antoni Palau i Dulcet
Antoni Palau i Dulcet
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Llibreter, bibliògraf i escriptor.
Vida i obra L’any 1871 es traslladà a Barcelona amb la seva família El 1886, portat per les seves afeccions a la història i l’arqueologia, es feu soci de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques, on dugué una vida activa i escriví nombrosos treballs, la majoria publicats en el Butlletí de la societat Dirigí el mensual Los Amichs Tintorers 1890-93, i publicà diferents articles literaris i la primera traducció del francès de L’Art del Comediant per Coquelin i La vaga dels forjadors de Copée L’any 1896 publicà El año artístico y literario en Barcelona , i el 1899, un estudi en La…
, ,
Marià Aguiló i Fuster

Marià Aguiló i Fuster
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Música
Poeta, filòleg i bibliògraf.
Vida i obra Pertanyent a una família benestant de jueus conversos, xuetes, cursà estudis secundaris a l’Institut Balear S’interessà des de molt jove per la cultura catalana Els seus primers poemes catalans, no recollits en volum fins després de la seva mort Records de jovenesa, 1900, són d’un Romanticisme que palesa la influència de la poesia popular en canvi, els escassos que, potser per influència de la revista La Palma o de l’escola conventual on cursà humanitats, escriví en castellà, són d’una qualitat molt inferior i usen unes formes retòriques més o menys provincianes El 1844 es…
, , ,
Josep Rodrigues
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Bibliògraf.
Frare trinitari, pertangué al cercle preillustrat valencià del marquès de Villatorcas Publicà alguns sermons, però la seva obra més important és la Biblioteca valentina , un repertori biobibliogràfic molt deutor dels de Nicolás Antonio Els primers plecs foren publicats el 1695 el 1703 l’edició era pràcticament acabada, però per pressions internes de l’orde no aparegué fins el 1747, amb un complement de fra Ignasi Savalls Conté més de set-cents autors Bibliografia Bas Martín, N 2002 Las bibliografías de la Ilustración valenciana València, Institució Alfons el Magnànim / Diputació de València…
,
Just Pastor Fuster i Taronger
Literatura catalana
Bibliògraf i erudit.
Cursà estudis de filosofia a la universitat Després regí fins a la seva mort la llibreria fundada pel seu pare L’establiment fou centre de reunió del nucli illustrat valencià Compilà una Biblioteca valenciana , publicada en dos volums 1827-30, les fonts més importants de la qual a banda dels precedents de V Ximeno, F Cerdà i J Sempere foren les biblioteques dels Maians, Universitària, Palau Arquebisbal, ordes religiosos, entre d’altres Va comptar amb la collaboració de FX Borrull, J Villanueva i MA Orellana Deixà manuscrites dues altres obres, avui a la Biblioteca Municipal de València…
Eduard Genovés i Olmos
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Bibliògraf i poeta.
Feu la carrera eclesiàstica i ocupà càrrecs a la diòcesi Publicà un Catàleg descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de l’any 1474 fins 1910 1911-14, l’obra teatral Embajada de moros y cristianos 1915 i nombrosos poemes en català
Lluís Bertran i Pijoan

Lluís Bertran i Pijoan
Periodisme
Literatura catalana
Poeta i bibliògraf.
Feu estudis eclesiàstics a Tarragona i Roma Milità a la Lliga Regionalista i fou redactor de La Veu de Catalunya També actuà de secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Fundà i dirigí el setmanari humorístic “El Borinot” 1923-27 i l’anuari “L’Abella d’Or” 1925-36 Així mateix, collaborà en revistes com En Patufet o “Cuca-Fera” 1917 El 1923 traduí, juntament amb C Soldevila, Lletres del meu molí , d’A Daudet i el 1924, juntament amb A Markov, El miracle de la muntanya de Lieskov Publicà tres llibres de poesia que, sota la influència de Carner i López-Picó, vehiculen un…
,
Antoni Elias i de Molins
Literatura catalana
Erudit i bibliògraf.
Pertangué al cos d’arxivers i bibliotecaris Creà i dirigí el Museu Provincial d’Antiguitats de Barcelona i en publicà un catàleg 1888 Publicà i dirigí, amb Josep ↑ Pella i Forgas , la “Revista Histórica Latina” 1874-77, i promogué la “Revista de Ciencias Históricas” i la “Revista Crítica de Historia y Literatura” És autor del Diccionario biográfico y bibliográfico de escritores y artistas catalanes del siglo XIX , en dos volums 1889-95, una obra discutida en el seu moment, però de consulta útil Publicà manuals de dret i nombrosos treballs de caràcter tècnic i erudit, entre els quals cal citar…
Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó
Arxivística i biblioteconomia
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Filòleg i bibliògraf.
Estudià filologia romànica a la Universitat de Barcelona i s’hi doctorà el 1973 amb una edició crítica de la Crònica de Sant Joan de la Penya Professor de la Universitat de Barcelona 1964-86, conservador de la Secció d’Arxiu 1969-92 i de la de Manuscrits i Reserva Impresa 1971-92 de la Biblioteca de Catalunya, fou director literari de l’ Editorial Barcino 1985-2005, de la qual dirigí les colleccions “Els Nostres Clàssics” i “Biblioteca Verdagueriana”, i n’impulsà nombroses edicions crítiques Inicià també la collecció “Baró de Maldà” 1994, dedicada a l’edició de texts d’interès històric Fou…
,
Ramon d’Alòs-Moner i de Dou

Ramon d’Alòs-Moner i de Dou
© Fototeca.cat
Arxivística i biblioteconomia
Literatura catalana
Historiografia catalana
Bibliògraf, historiador i erudit.
Vida i obra Fill de Lluís Ferran d’Alòs marquès de Dou i gran especialista en heràldica i numismàtica i Gertrudis de Dou i de Moner molt afeccionada a la genealogia, rebé una primera formació preparatòria en el mateix entorn familiar i heretà les afeccions històriques i bibliogràfiques de la família Estudià filosofia i lletres 1902-06 a la Universitat de Barcelona i entrà en contacte amb qui fou el seu mestre principal, Antoni Rubió i Lluch , que el decantà cap als Estudis Universitaris Catalans i el feu entrar a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor, ja d’ençà de la fundació…
, ,
Antoni Rubió i Lluch
Literatura catalana
Historiador, bibliògraf, poeta i traductor.
Vida i obra Fill de Joaquim Rubió que, el 1858, passà de la Universitat de Valladolid a la de Barcelona, es llicencià en filosofia i lletres 1876 i en dret 1888 en aquesta universitat Orientat de primer, per influència dels professors Bergnes de las Casas i Ramon Garriga, a l’estudi de les literatures clàssiques, el 1878 es doctorà a la Universitat de Madrid amb un Estudio crítico-bibliográfico sobre Anacreonte y la colección anacreóntica, y su influencia en la literatura antigua y moderna 1879 sota el mestratge de Manuel ↑ Milà i Fontanals , s’inclinà per l’estudi de la literatura espanyola…