Resultats de la cerca
Es mostren 49 resultats
Francesc Salvador i Heras
Literatura catalana
Poeta.
La seva poesia és de caràcter popularitzant, però amb alguns referents de ressò simbolista Publicà els volums poètics Vallgorguina Primera ofrena 1947, Mòduls Ritme de llar 1948, Petita dansa d’imatges 1963 i Suma d’aurores 1966 El 1959, arran d’una conferència que més tard feu pública en forma de fascicle, contribuí a difondre la figura de Joan Salvat-Papasseit
,
Narcís Roure i Figueras
Literatura catalana
Escriptor.
Collaborà al Diario de Gerona , La Vanguardia , Diari de Barcelona i Lo Geronés Publicà diversos estudis sobre Balmes com La vida y las obras de Balmes 1910 i Las ideas de Balmes 1910, que foren molt elogiats per la crítica del seu temps, i la conferència Actualidad y excelencia del pensamiento de Balmes Deixà inèdits els estudis Balmes y la España moderna i un altre sobre Pereda
Antoni Calderer Morales
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Fou un difusor constant de l’obra d’Ibsen, que elogià a la conferència, pronunciada a l’Ateneu Enciclopèdic Popular el 1909, Elements del teatre del futur 1910, i en traduí Solness, el constructor 1911 És autor de drames com Contra el destí 1911 i El camí de la vida 1913 La seva obra poètica és recollida a El poema de la nit 1907 i Dones i roses 1909 Fundà la collecció “Biblioteca Amor i Lletres”, destinada a publicar per subscripció obres d’autors joves
Antoni de P. Aleu
Periodisme
Dret
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Periodista i advocat.
El 1860 emigrà a Amèrica i el 1869 s’establí a Buenos Aires, on es llicencià en dret, exercí diversos càrrecs al govern municipal, participà en la fundació de la Creu Roja argentina i dirigí El Diario Español Fundador i director de la primera revista catalana de l’Amèrica del Sud, L’Aureneta , hi publicà unes Cartes catalanistes , i, a la impremta de la revista, la versió dels Jocs Florals de Barcelona de L’ Atlàntida 1877 de Verdaguer Fou un dels fundadors del Casal de Catalunya de Buenos Aires , que presidí Regionalista federatiu, i el 1917 li fou editat, a Barcelona, un recull d’articles…
,
Eusebi Güell i López

Eusebi Güell i López
© Fundació Güell
Literatura catalana
Golf
Escriptor i artista.
Segon vescomte de Güell Fill d’ Eusebi Güell i Bacigalupi Fou president de Conferència Club i del Cercle Artístic de Barcelona Practicà el dibuix, viatjà per tot el món i escriví llibres i articles Cooperà a la campanya del Teatre Íntim amb el poema dramàtic Cassius i Helena Barcelona, 1903 —amb traducció al suec del 1905 per Birger Mörner— Publicà diversos assaigs, entre els quals destaquen New Basis for the Foundation of Geometry Manchester 1900, Considérations sur le concept de la mode dans l’art Barcelona 1903, Espacio, relación y posición ensayo sobre los fundamentos de la…
, ,
Joan Gomis i Sanahuja
Literatura catalana
literatura castellana
Periodisme
Assagista, periodista i novel·lista.
Fou un dels fundadors d’ El Ciervo amb el seus germans Joaquim i Llorenç i la seva cunyada Roser Bofill Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i fou també director de Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios 1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974, Tres poetes i…
Antoni Joglar i Font
Literatura catalana
Escriptor i científic.
Doctor en drets, fou advocat de l’Audiència de Barcelona El 1776 ingressà en la Conferència Fisicomatemàtica Experimental, on tingué una actuació molt destacada hi llegí com a mínim set monografies sobre l’electricitat i el parallamps Arxiver de la Junta de Comerç, realitzà una important tasca de còpia de documents per a les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona d’Antoni de Capmany També el 1776 ingressà a l’Acadèmia de Bones Lletres, on intervingué amb composicions poètiques catalanes i castellanes una a la mort de Carles III, una altra…
,
Joan Gomis i Sanahuja
Literatura catalana
Assagista i novel·lista.
Fou un dels fundadors de la revista “El Ciervo” amb el seu germà Llorenç Dirigí l’Escola Superior de Ciències Socials de l’Institut Catòlic d’Estudis Socials i Justícia i Pau Publicà els assaigs de caràcter religiós El hombre y la igualdad 1961, Examen de la democracia cristiana 1964, Todo es temporal menos Dios 1965, El mundo cambia de piel 1965, Perfil de Camilo Torres 1968 i, en català, Professió de fe en temps de crisi 1970, Catolicisme i societat capitalista Mauriac, Greene, Böll 1973, La resposta de Dostoievski 1974, Tres poetes i Déu Baudelaire, Unamuno i Riba 1979 i Cristianisme i…
Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
Literatura catalana
Entitat creada el 1977 per a representar i defensar els interessos dels escriptors en llengua catalana en l’àmbits professionals i davant dels organismes culturals públics i altres institucions.
Sorgí com a resultat d’una reunió d’escriptors a Palma, Mallorca, en el marc de les activitats de l’àmbit de producció literària del Congrés de Cultura Catalana, i el seu àmbit abasta tots els Països Catalans, cosa que es reflecteix en la composició de la junta directiva Organitza des dels seus inicis actes literaris i culturals i de promoció dels seus associats N’han estat presidents Josep M Castellet 1978-82, Josep Maria Llompart 1983-86, Joan Fuster 1987-90, Avellí Artís-Gener ‘Tísner’ 1991-94, Jaume Fuster 1995-97, Francesc Parcerisas 1998-99, Antònia Vicens en funcions 1998, Jaume Pérez…
Carles de Fortuny i de Miralles
Història
Literatura catalana
Novel·lista i assagista.
D’origen noble —era baró d’Esponellà—, estigué vinculat políticament a la Lliga Regionalista El seu ideari queda reflectit en el recull d’articles Pro patria Estudis polítics i sociològics 1907 Collaborà a La Veu de Catalunya i Joventut Al servei del regeneracionisme, i en coherència amb l’opció política que havia pres, la seva literatura reflecteix algunes de les concepcions més típiques del modernisme, i s’orienta cap al realisme amb l’objectiu de definir les classes barcelonines acomodades En aquest sentit, publicà les novelles Redempció 1905, on proposa la salvació per la ciència i la…
,