Resultats de la cerca

Vida i obra Comte d’Empúries, respongué amb un poema — A l’onrat Frederic terz vai dir — a la demanda que el 1298 havia fet Frederic III de Sicília sollicitant suports per a la seva causa per tal de fer desistir el rei Jaume II de la seva intenció d’atacar-lo si no restituïa Sicília a l’Església Aquesta situació ja havia provocat el 1293 la intervenció favorable a Frederic III d’un trobador anònim Seigner N’Enfanz, s’il vos platz Bibliografia Riquer, M de 1993 1 Vegeu bibliografia

Es llicencià en filosofia i lletres i fou professor de segon ensenyament, de primer a Eivissa, on difongué els objectius de la Renaixença Estrenà i publicà una vintena d’obres, entre les quals cal esmentar el drama històric Lo comte d’Empúries 1897, i altres drames com Les dues nobleses 1867, que classificà sota l’epígraf de «Cicle de les guerres en defensa de la llibertat i de la independència» i que hagué de vèncer nombroses dificultats de censura, La flor de la muntanya 1871, La pagesa d’Ivissa 1877, Set de justícia 1888, Lo desheretat 1901, i comèdies com Un agregat de boigs 1868 i Coses…

Vida i obra Doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Lleida, és autor d’una Crònica Universal del Principat de Catalunya i d’un Dietari que és, probablement, l’escrit autobiogràfic en llengua catalana més important del segle XVII Fill de l’advocat Miquel Pujades , es trobà, per vincles familiars, al bell mig de la xarxa de juristes que els anys de canvi del segle XVI al XVII assoliren una influència cada cop més gran en la vida pública de Catalunya El seu cosí, Francesc Mitjavila i Franquesa, un influent oïdor de la Reial Audiència, fou el pont que permeté a Jeroni Pujades entrar…

Vinculat al món castellà, fundà la Revista Nueva i fou una de les figures secundàries de la Generació del 98 Narrador i autor teatral mediocre, publicà assaigs i crítica Dramaturgia castellana 1891, Palabras i plumas 1894, etc Cal destacar els llibres de records com Memorias de un desmemoriado 1916, 1928 i 1946, La tierra natal 1931 i Día tras día 1950

És autor de Declaración del árbol de la genealogía y descendencia de los nobilísimos y excelentísimos vizcondes, condes y duques de Cardona 1665

Filla d’un metge manresà i d’una dona de família benestant d’Olot, als tretze anys, morta ja la mare, fou casada amb Josep Mir, doctor en dret i jutge de Castelló d’Empúries, fill de la segona esposa del seu pare, de qui prengué el cognom És autora de l’obra mística Rahó del Esperit y del que ha passat en lo interior de la Sra Teresa Mir i March, natural de la Vila d'Olot Bisbat de Gerona, que ella mateixa dona a son Pare espiritual y confessor y als demés que el Senyor desitga y vol , autobiografia que narra les…

Llicenciada en filologia catalana, es dedica professionalment a l’ensenyament secundari Ha publicat les novelles Gran Cafè 1998, Un moment a la vida 1999, El mateix vell amor 2000, premi Ciutat de Badalona, Temps de silenci 2002, La travessia 2005, premi Columna,  Sunitha Història d’una nena apadrinada 2006, Rere els murs  2009, premi Nèstor Luján de novella històrica, La Fàtima de la classe dels dofins 2010, Una dona d’aigua 2013, finalista del premi Prudenci Bertrana 2012 i La filla de la neu 2016 L’any 2020 guanyà el premi Prudenci Bertrana per Ànima de tramuntana També ha…

Vida i obra Fill de Pere el Gran i de Constança de Sicília Protegí Arnau de Vilanova, amb qui compartia inquietuds religioses i de reforma eclesiàstica, el qual li dedicà el 1304 l’ Allocutio christiani i el 1310, un pla complet de regiment de la seva casa inspirat en la severitat evangèlica, conegut amb el títol d’ Informació espiritual També Ramon ↑ Llull li dedicà cinc obres, entre les quals el Liber de participatione christianorum et saracenorum no debades el rei tenia un fort interès, acrescut per la situació geopolítica de l’illa i per l’herència de tolerància religiosa…

Probable membre de la família de funcionaris d’aquest cognom, la qual, vinguda del Narbonès, s’hauria installat al Rosselló, i després de la conquesta es traslladà a València Fill potser de Bernat Escrivà, batlle de la ciutat de València almenys del 1257 al 1261 Consta des del 1268 a Cervera en el seguici de l’infant Pere, fins el 1288 a Jaca Fou justícia del port de València 1273, havia tingut l’escrivania de la cúria de Gandia abans del 1274 i altre cop el 1276, i majordom del comte Hug V d’Empúries 1276 Ocupà també els càrrecs d’oficial de la tresoreria reial 1282 i el de tresorer 1284-86…

Volgué ésser la presència militant del nou grup, malgrat aplegar alguns autors d’actitud prenoucentista Consisteix bàsicament en una antologia, tant literària com plàstica, de les concepcions estètiques i artístiques del Noucentisme  en un moment en què el moviment ja era conegut i començava a establir-se La data de publicació és en aquest sentit ben significativa perquè coincideix amb altres circums­tàncies que illustren aquest mateix procés de consolidació El 1911 és, per exemple, l’any de publicació de La Ben Plantada d’ Eugeni d’Ors  i de la mort de Joan Maragall Tot i això, el caràcter…