Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Emília Sureda i Bimet
Literatura catalana
Poeta.
La relació amb Mateu Obrador i Maria Antònia Salvà fou decisiva en la seva dedicació a la poesia catalana El 1904 guanyà el segon accèssit a la flor natural en els Jocs Florals de Palma, i el recollí conjuntament amb Salvà, que hi guanyàel primer accèssit Poc després morí de manera prematura La seva obra poètica és fruit d’un moment de canvi i fluctua entre els models postromàntics d’una Renaixença a les acaballes, i la puixança d’un costumisme que no arriba mai a predominar en les seves composicions Amb tot, la temàtica és la pròpia de la poesia mallorquina de l’època la…
Joaquim Sala-Sanahuja
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Estudià a Barcelona i es llicencià en Filosofia i Lletres 1979 a la Universitat de París-VIII, ciutat on ha residit molts anys, i es doctorà 1988 amb la tesi Nietzsche, Wagner, Verne étude d’un réseau ludique És professor a la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona El 1973 publicà el llibre de poesia La veu del ciclista , integrat per proses evocadores, oníriques, d’un delicat humor, i Planeta Miret 1981, prosa imaginativa i misteriosa Seguiren Escriny Walpurgis 1989, amb gravats de Gabriel, El viatge a Tokushima 1993, amb gravats de Jordi…
,
Bernat Hug de Rocabertí i d’Erill
Literatura catalana
Història
Militar i poeta.
Vida i obra Fill de Guillem Hug de Rocabertí i de Pròixida, de la branca de Cabrenys Professà en l’orde de Sant Joan, en la qual fou comanador d’Alfambra i de Montsó i castellà d’Amposta Fou fidel a Joan II durant la guerra civil, on es revelà com un militar expert i de bon sentit estratègic sembla que la seva acció fou decisiva en la batalla de Prats de Rei, o de Calaf 1465, on comandà l’ala dreta de l’exèrcit reial, i el 1467 fou fet presoner a l’acció de Viladamat, i després rescatat El 1472 combaté al Rosselló contra els francesos, i en acabat li foren encomanades missions…
,
Dietari d’un pelegrí a Terra Santa
Literatura catalana
Llibre de proses de Jacint Verdaguer sobre el viatge a Palestina, Síria i Egipte la primavera del 1886, publicat el 1889.
El viatge de Verdaguer, en companyia de Jaume Almera, catedràtic de Sagrada Escriptura i bon coneixedor del món de la Bíblia, començà al port de Barcelona el dia 1 d’abril de l’any 1886 i conclogué al mateix lloc el 3 de juny Incloïa l’estada d’una vintena de dies a Jerusalem i els seus voltants, la visita dels llocs sagrats de la història de Jesús, una anada a Beirut i Damasc i una última etapa a Egipte El dietari es refereix a cadascun dels llocs i recull les impressions i les reflexions del viatger, revestit de l’esperit de pelegrí, que, per devoció més que per curiositat turística, visita…
Francesc Matheu i Fornells
Francesc Matheu i Fornells
© Fototeca.cat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Literatura catalana
Editor i escriptor.
Vida i obra Net d’indians i fill d’un advocat que residia a Barcelona des del 1851, la seva filla és l’escriptora Roser Matheu i Sadó S’adscriví des de molt jove al moviment catalanista, de primer al polític fou un dels fundadors de la societat La Jove Catalunya , 1870 i després, ja definitivament, al cultural, dins el qual desplegà una activitat pública extraordinària Des del 1871 intervingué en l’organització dels Jocs Florals de Barcelona, en què el 1873 guanyà un segon accèssit i posteriorment cinc premis ordinaris, tres d’extraordinaris i vuit accèssits més Hi fou nomenat…
,
Maria Antònia Salvà i Ripoll
Maria Antònia Salvà i Ripoll
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poetessa.
Vida i obra Escriptora de formació autodidàctica Òrfena de mare des de la seva infantesa, el seu pare, que exercia d’advocat, la confià a unes ties a Llucmajor, on residí fins a sis anys Després passà al costat del seu pare a Palma, i feu els seus estudis al Collegi de la Puresa A setze anys tornà a Llucmajor, on residí gairebé tota la vida, amb bones temporades al camp, a la possessió pairal de la Llapassa La motivació d’un ambient familiar illustrat fou decisiva en la seva vocació literària i li permeté gaudir d’una posició privilegiada per a dedicar-se íntegrament a la…
,
Llorenç Villalonga i Pons
Literatura catalana
Escriptor.
Estudià medicina a les universitats de Múrcia, Barcelona, Madrid i Saragossa 1919-26 El 1924 començà a collaborar amb regularitat en la premsa El Día i, a partir del 1927, alternà el conreu de les lletres amb el de la psiquiatria Coneixedor de l’obra d’Anatole France i profund admirador de la prosa de Marcel Proust les influències del qual es faran evidents sobretot en la seva producció de postguerra, Villalonga viatjà a París el 1929 per ampliar els seus estudis de medicina Un cop establert a Mallorca, en una primera etapa, Villalonga, inquiet i agressiu, freqüentà els ambients més…
,
Francesc Martorell i Trabal
Historiografia
Literatura catalana
Historiador.
Deixeble d’Antoni Rubió i Lluch a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, entrà ben aviat a l’Institut d’Estudis Catalans com a secretari redactor 1909 Anteriorment, ja havia participat en el Congrés de la Llengua Catalana 1906 La seva pertinença al grup dels primers alumnes dels EUC li permeté fer una estreta amistat amb Ramon d’Alòs-Moner, Ferran Valls i Taberner, Ramon d’Abadal, Jordi Rubió, Lluís Nicolau i d’Olwer i Agustí Calvet, companys seus de joventut a la universitat, a l’Ateneu Barcelonès i, posteriorment, a l’IEC entre els quals era conegut com a Kiko…
, ,
Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta.
Fill de família obrera, als catorze anys entrà a treballar com a escrivent a les oficines de la fàbrica de teixits La Blava, al seu poble natal, on treballà fins als quaranta-tres, circumstàncies que determinaren una formació autodidàctica, reforçada als dinou anys quan hagué de fer llit una llarga temporada per la tuberculosi, fet que li permeté llegir extensament Aquest origen determinà un dels eixos de la seva obra, el de les inquietuds socials, que conjuntament amb la temàtica existencial i fins a cert punt religiosa conformen els inicis de la seva obra, eminentment biogràfica i de marcat…
,
literatura mallorquina
Literatura catalana
Literatura escrita a Mallorca en català literari o dialectal.
La literatura mallorquina començà a partir de l’any 1229, quan Jaume I de Catalunya-Aragó conquerí l’illa de Mallorca i la poblà amb catalans Des d’aleshores, Mallorca formà part de l’àmbit català, tot i que ja des del s XV algú parlà de llengua mallorquina contraposant-la a catalana De fet, però, fins a la modernització del català escrit del Principat, començada molt abans de la codificació de Fabra, resulta molt difícil de distingir, a partir de la llengua, l’origen mallorquí d’un escriptor o d’una obra D’altra banda, hi hagué una mobilitat notable entre els diversos Països Catalans A l’…