Resultats de la cerca

Vida i obra Documentat l’any 1373 com a «trobador de danses» al servei de la reina Elionor de Sicília, muller del Cerimoniós Als registres de tresoreria d’aquesta reina dels anys 1380 i 1381 se l’anomena també «trobador de cançons de casa del comte de Foix» Aquest comte, com ha explicat Riquer, no és sinó Gastó Febus, citat en termes elogiosos en l’única poesia coneguda de Pere de Rius, Armes amors e cassa , que es conserva en testimoni únic al↑ Cançoner Vega-Aguiló Segons es dedueix de diverses notes del mestre racional, el trobador Pere de Rius devia viatjar amb freqüència de la cort de…

Secretari general de la Societat d’Estudis Catalans 1915-21, s’ocupà de l’òrgan de l’entitat, Revue Catalane Fou membre de la Colla del Rosselló i un dels fundadors de la Companyia dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or 1924 És autor dels reculls de poesia El clam roig 1917, sobre la guerra, Fa sol i plou 1932 i Jocs de miralls 1963, de les obres de teatre Amos i domèstics 1912, Aqueixa mainada 1913 i L’àvia 1962, de monòlegs i proses recollits en els quaderns Fariboles 1917 i Gatimells 1918, de notes de folklore i de conferències El 1917 l’IEC premià una monografia seva sobre El català al…

Llicenciat en ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona, collaborà a la ràdio, i pel programa humorístic de Catalunya Ràdio Alguna pregunta més 1994-97 rebé un premi Ondas el 1997 L’any 2000 s’incorporà a RAC1 , i el mateix any n’esdevingué director de programació i hi dirigí i participà, a més, en diversos programes Primer Toc , Cafè Baviera , retransmissions de partits del FC Barcelona, i des del 2004  El Món a RAC-1 , pel qual guanyà el premi Ràdio Associació de Catalunya , etc Ha treballat també a Televisió de Catalunya , on fou director dels programes Un tomb per…

Desenvolupament enciclopèdic Foix renova el gènere de la nadala i, fent gala d’un inconformisme creatiu, combina una sorprenent riquesa formal amb la tradició popular que revifa en uns poemes mestissos, en els quals el gaudi amb el joc d’ecos, de fonts i de registres fa possible la reflexió religiosa, el pensament moral, l’experimentació lírica i l’evocació biogràfica D’esperit lliure, heterodoxos i poderosament aventurers, lúdics i obertament catalanistes, els versos, que es fan ressò de la preocupació del poeta per la pervivència de la història, es nodreixen de l’experiència dels temps…

Fill de família obrera, als catorze anys entrà a treballar com a escrivent a les oficines de la fàbrica de teixits La Blava, al seu poble natal, on treballà fins als quaranta-tres, circumstàncies que determinaren una formació autodidàctica, reforçada als dinou anys quan hagué de fer llit una llarga temporada per la tuberculosi, fet que li permeté llegir extensament Aquest origen determinà un dels eixos de la seva obra, el de les inquietuds socials, que conjuntament amb la temàtica existencial i fins a cert punt religiosa conformen els inicis de la seva obra, eminentment biogràfica i de marcat…

Vida i obra Fill de Guillem Metge, especier que assortia de medicines el palau reial, i d’Agnès, la qual, en restar vídua, contragué noves noces amb Ferrer Sayol, escrivà, protonotari de la reina Elionor i traductor del llatí En aquests aspectes, el padrastre influí en la seva formació i en la seva carrera de funcionari reial i home de lletres el 1371, molt jove, ja era notari i funcionari de la cancelleria de la dita reina —enregistrava lletres i documents expedits per la reina i li escrivia també algunes missives— En morir aquesta, el 1375, passà al servei del duc de Girona, el futur Joan I…