Resultats de la cerca

Vida i obra Fill de Josep Vergés i Fàbregas Dedicat a l’ensenyament, ha publicat una sèrie de llibres de divulgació o de formació bàsica Barcelona 1967, Arrel 1968, resum d’història catalana, Història de Catalunya 1973, L’abat Oliva Els primers catalans 1976,  El govern dels catalans La Generalitat 1977, A la prehistòria i a l’edatmitjana 1996 i A l’edatmitjana 1996, entre d’altres S’ha especialitzat en la narrativa per a joves i infants, amb un retrat crític de la societat actual i ha publicat, entre d’altres, la sèrie dels súper , com…

Imparteix la docència a la Universitat de Lleida Els seus estudis se centren en la narrativa catalana medieval en vers i en els autors i obres de la baixa edatmitjana Entre les seves publicacions destaquen laversió modernitzada del Tirant lo Blanc 1998 i diversos articles sobre les noves rimades, la poesia trobadoresca, Ausiàs Marc, Ramon Llull i la novella de Joanot Martorell

Ingressà a l’orde dels dominicans el 1244 Fou provincial de Llombardia 1267-77 i 1281-86 i el 1292 Nicolau IV el nomenà arquebisbe de Gènova Notable predicador, escriví diversos llibres de sermons en llatí Compongué un Chronicon Ianuense , que va des de la fundació de Gènova fins al 1295 És famós sobretot per la Legenda sanctorum Llegenda àuria , redactada en 1253-70, que durant l’edatmitjana es convertí en una mena de breviari dels laics

Imparteix la docència a la UdG Els seus estudis se centren en la cultura de la baixa edatmitjana catalana, amb atenció especial al món de la predicació i la filosofia natural, sobretot en l’obra de Francesc Eiximenis Entre les seves publicacions destaquen les antologies de textos d’Eiximenis Prosa , 1993, amb Sergi Gascón i sant Vicent Ferrer Sermons , 1993, amb Lluís Cabré i diversos articles sobre Lo somni de Bernat Metge, el Tirant lo Blanc o Anselm Turmeda És membre de la comissió editora de les Obres de Francesc Eiximenis, publicades per la Universitat i la…

Vida i obra No figura documentat fins l’any 1467 Metge de confiança de l’infant Ferran, rei de Sicília, formà part, juntament amb Lluís Dalmau i Pere Pintor, de la generació de metges que inicià l’activitat professional a mitjan segle XV, partidaris d’una reforma de l’ensenyament i de la pràctica de la medicina enfront de l’escolasticisme L’any 1468 la ciutat l’anomenà examinador de metges, i en fou reelegit diversos cops fins l’any 1504 L’actitud i l’obra d’Alcanyís foren decisives per a la reforma dels estudis de cirurgia a València, i per a la incorporació posterior de l’escola de cirurgia…

Imparteix la docència a la UAB Els seus estudis se centren enla poesia dels segles XIV i XV i la cultura a la Corona d’Aragó durant la baixa edatmitjana, sobretot en la figura de Joanot Martorell i en les traduccions Entre les seves publicacions destaquen l’edició de la poesia de Jaume Marc Obra poètica , 1994, l’edició de la traducció catalana medieval del Dragmaticon philosophiae de Guillem de Conches 1997, amb Lola Badia, el volum La memòria literària de Joanot Martorell Models i escriptura en el “Tirant lo Blanc” 2002 i diversos articles sobre la lírica…

Narra les aventures que el mateix autor, el lasciu fra Bernat, que professa al monestir poc ambigu de Sant Belluguet, i un cavaller pretendent de la mateixa monja que el frare i que s’acabarà rendint al personatge de l’autor, tenen en el convent d’aquest, el qual respon al nom prou evident d’Avall Jau Poesia antimonàstica, com tants fabliaux , composta «per pendre solaç», com hom diu al colofó, es caracteritza per la vivesa dels diàlegs, l’enginyosa resolució de les situacions vodevilesques que tenen lloc al convent i un bon humor sostingut i constant, que el situen entre els primers textos…

Desenvolupament enciclopèdic Descriu les diverses etapes de la història del teatre català des de l’edatmitjana fins al principi de la dècada del 1960 Parteix de la concepció del teatre com a espectacle i ordena els continguts d’acord amb un criteri cronològic, dins del qual estableix subdivisions temàtiques dedicades als agents teatrals Seguint els esquemes de la historiografia tradicional, delimita tres etapes la medieval, la decadent i la renaixent, i, amb un estil proper a la crònica, adopta un enfocament assagístic i divulgatiu Amplia les incursions que el…

Catedràtica de literatura romànica medieval Exercí la docència a la UB Els seus estudis se centren en la poesia trobadoresca i la lírica i narrativa franceses de l’edatmitjana, sense deixar de banda altres literatures romàniques Entre les seves publicacions destaquen l’edició de La peregrinación de Carlo-magno 1984, l’edició de les poesies de Paulet de Marselha 1996, Poemes catalans sobre la caiguda de Constantinoble 1997, el volum Contra las mujeres Poemas medievales de rechazo y vituperio 1998, amb Robert Archer, l’estudi i traducció del relat sobre El primer…

Hom l’ha identificat, sense una total seguretat, amb un cavaller homònim atestat entre el 1408 i el 1429 que serví el rei Ferran I, fou uixer d’armes d’Alfons IV el Magnànim i prengué part en l’expedició a Sardenya i Còrsega Es coneixen vuit composicions seves cinc balades versificades a la manera francesa tingueren ja en el seu moment força popularitat, i s’hi palesa una clara influència, de llenguatge —català sense provençalismes— i d’idees, d’Ausiàs Marc, segurament company seu d’armes Les balades foren publicades per J Massó i Torrents 1928 i A Pagès Bibliografia Massó i Torrents, J 1928…