Resultats de la cerca

S’establí a Barcelona i participà en el moviment de promoció de la dona, de caràcter filantròpic i educatiu, portat a terme per Francesca Bonnemaison, Dolors Monserdà i Carme Karr, amb les quals collaborà a Or i Grana  1906 i Feminal  1907 fundà la Federació Sindical d’Obreres de l’Agulla Havia publicat a Tarragona alguns treballs amb el pseudònim Josep Miralles , i escriví unes quantes novelles, entre elles Neus  1914  Els gripaus d’or  1919 i Herències  1921 Després de la guerra civil publicà dos llibres de poemes Al rodar del temps 1946 i Confidències 1946

Feu estudis de filosofia i de dret a Madrid i a Barcelona, on es llicencià en dret el 1842 Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1848, on el 1850 llegí una biografia panegírica del seu besoncle Fèlix Torres i Amat , amb el qual visqué a Barcelona, Madrid i Astorga Hi llegí també una Memoria o apunte sobre la torre del Breny y el castillo de Balsareny 1872 Collaborà regularment a La Antorcha Manresana  amb articles de tema literari, educatiu, polític i econòmic, i publicà  Memoria sobre Manresa y en especial sobre su Seo 1857 Traduí del francès una obra sobre els trobadors…

Fou bibliotecària de l’Obra de Buenas Lecturas, que sobresortí en el camp educatiu i professional Fundà i dirigí després la Biblioteca Popular de la Dona 1909 i la convertí en l’ Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona  1910 Hi desenvolupà una intensa tasca pedagògica i organitzativa amb la voluntat d’oferir a la dona obrera, de classe mitjana o alta una educació que li permetés millorar la seva situació laboral, social i cultural  Fou reina dels Jocs Florals 1892 i l’any següent es casà amb Narcís Verdaguer i Callís Amb Francesc Cambó, antic passant del seu marit…

Collaborà en diversos mitjans de comunicació relacionats amb l’àmbit educatiu i juvenil “In-fàn-ci-a”, “Faristol”, “Perspectiva escolar”, “Comunicació”, “Cavall Fort” i publicà una extensa obra de narrativa infantil, com Els tres avions amics 1963, El meu pardal 1964, El vaixell bromista 1965, El gat i el lloro 1966, Miau, miau 1971, Ric, rac, ruc 1971, El conte de la lluna callada 1972, Mel i mató 1973, Els gegants 1979, La nina 1979, L’ascensor 1979, De dia, de nit 1980, Quan era petita 1980, La família Massatard 1980, Els bessons 1980, Però no ho diguis a ningú 1981, Conte…

Cursà la carrera de magisteri i s’inicià en la docència el 1970 El 1973 començà a treballar com a professor de català al collegi Francesc Ribalta d’Algemesí L’any 1978 es traslladà a Tavernes, i es dedicà cada cop més a l’ensenyament del valencià llengua i literatura, del qual ha estat un dels principals introductors a l’escola del País Valencià Ha destacat en l’elaboració de material didàctic, especialment de llibres de text, que han obtingut una gran difusió Rodet , Penyagolosa , L’Arca , Cèrcol , etc També és autor del  Diccionari Tabarca valencià-castellà/castellà-valencià 1990 i, en un…

Fou mestre de primera educació a Montblanc i a Tarragona D’ideologia liberal, es preocupà per generalitzar el coneixement del castellà a Catalunya a partir de l’estudi previ de la llengua catalana Collaborà a la premsa de l’època amb el pseudònim El Aldeano Liberal Fou membre de la Societat Econòmica d’Amics del País de Barcelona En collaboració amb Ramon Vila i Figueres, redactà un Nuevo plan de enseñanza mutua 1821, i posà en pràctica les seves idees a favor del bilingüisme educatiu en el llibre  Elementos de g ramática castellana-catalana 1829 en què es queixa del menyspreu…

Doctora en filologia romànica Des del 1992 és professora titular de filologia catalana a la Universidad Nacional de Educación a Distancia UNED Ha publicat articles i llibres sobre l’origen de l’humanisme català, com Tras los orígenes del humanismo El “Curial e Güelfa” 2001, En los orígenes del humanismo Bernat Metge 2002 i Detrás de los orígenes del humanismo Ramon Llull 2006 Ha dut a terme traduccions al castellà de clàssics medievals catalans, com Lo somni de Bernat Metge 2007, “El libro de los hechos” Crónica del rey Jaime I 2003 i El libro de los animales 2005 També és autora d’ Una visió…

Vida i obra Estudià magisteri a Girona i exercí de mestre al Masnou Fou callígraf de l’Ajuntament de Barcelona del 1887 al 1898, any que fundà el Collegi Sant Jordi , des d’on promogué un catalanisme renovador del món escolar Participà en la fundació de l’Agrupació després Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana 1899 i contribuí a la fundació d’altres noves escoles Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana 1906, on exposà un mètode pedagògic per a ensenyar la gramàtica catalana als infants Dirigí el Butlletí del Foment Pedagògic 1917-22 i collaborà en diverses…

Literatura catalana Amb l’arribada de la tardor es van esdevenir els fets més rellevants de l’any literari català Amb un mes escàs de diferència, van morir dues de les personalitats més destacades de la cultura i la literatura catalana de la segona meitat del segle XX El 30 de setembre va morir el pedagog, escriptor i crític literari Joan Triadú i el 27 d’octubre desapareixia el lingüista i filòleg Joan Solà Triadú, nascut a Ribes de Freser el 1927, va exceqir en la investigació i l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes Figura essencial del panorama educatiu, va ser l’impulsor…

Literatura catalana Aquest 2017 es va commemorar l’any Puig i Cadafalch, en el 150è aniversari del seu naixement i coincidint, casualment, amb els 100 anys de la seva presidència de la Mancomunitat de Catalunya 1917 També es va celebrar el centenari de la mort d’Enric Prat de la Riba, el qual va fundar organismes cabdals, com l’Escola d’Administració Pública o l’Institut d’Estudis Catalans Igualment, el 2017 va ser l’Any Bertrana, i es van celebrar els 150 anys del naixement de Prudenci Bertrana i els 125 del naixement de la seva filla Aurora També es va celebrar el centenari del naixement…