Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic És el cinquè poemari de l’autor El punt de referència és el Port de la Selva, amb el descobriment del nou paisatge del cap de Creus La troballa de la Costa Brava suposà la incorporació en l’obra de Sagarra del món mariner i del paisatge del litoral empordanès Llibre d’una clara unitat, s’estructura en vint-i-tres cançons estròfiques sense títol i dues composicions més extenses sobre figures humanes “La Balada de Luard el mariner” i iLa balada del clavell morenet”, que traslladen una primera impressió d’exaltació epicúria de la natura com a mitjà de consol davant…

Vida i obra De jove collaborà a revistes vinculades a la Unió Catalanista com “Renaixement” o “La Nació” i d’altres de caràcter literari o popular “De Tots Colors”, “L’Escena Catalana”, La Campana de Gràcia i L’Esquella dela Torratxa Feu articles a l’“Empordà Federal” de Figueres i a “Ciutadania” de Girona El 1912 viatjà a Buenos Aires, on s’establí Un any després fundà el grup i la revista “Catalunya Nova”…

Exercí de mestra i estigué vinculada al moviment deLa Nova Edició Escriví moltes poesies del seu entorn natal Cançó dels pins 1947, El bateig dela Costa Brava 1956, Cançó dela Tamariua , premiada al Certamen Literari de Figueres 1958, i Íntima , entre d’altres Publicà Poesies 1947 i XXIV Estampes de Comunió 1959 Edità Recull d’impressions en prosa i vers de les germanes Anna i Mercè Rubiés 1961

Estudià magisteri, es dedicà a l’ensenyament i fou directora del grup escolar Ramon Llull Contribuí a modernitzar el sistema pedagògic català amb la divulgació del mètode Decroly i amb la publicació de diversos assaigs sobre pedagogia Fou membre de l’Associació de Mestres Barcelonins 1923-36 i del Consell de Cultura dela Generalitat És autora de diversos reculls de llegendes i contes infantils Contes de sempre 1933, Contes per a infants…

Desenvolupament enciclopèdic Manté i amplia la línia estètica encetada a Gertrudis 1927 Així, s’hi torna a trobar la idea obsessiva dela clausura i la claustrofòbia o de l’empetitiment davant d’un món hostil, que es tradueix en un retorn a la infantesa Hi reapareixen elements eròtics reprimits que, de vegades, es combinen amb certes connotacions de violència, i també les escenes de transformisme i de mutacions, on les metamorfosis del protagonista —…

Desenvolupament enciclopèdic Mostra de les pràctiques postsimbolistes que aprofiten els recursos dela poesia popular, el llibre destaca precisament per l’ús que es fa d’aquesta tradició popular a través d’una xarxa d’imatges simbòliques L’ús del vessant popular també es relaciona amb els principals vectors temàtics del llibre, on, juntament amb el descobriment del paisatge del PortdelaSelva o el record dela infantesa, sobresurt …

Vida i obra Exercí bàsicament com a pintor i ceramista Estigué molt vinculat al moviment noucentista i en fou un dels principals preceptistes Es formà a l’acadèmia Galí 1907-11 Eugeni d’Ors li confià la direcció plàstica de l’↑ Almanac dels Noucentistes 1911 També collaborà a La Revista Fou illustrador de publicacions periòdiques i de llibres, com ara Poemes del portde Josep Maria López-Picó 1911 o Poemes de neguit de Joaquim Folguera 1915 Formà part del grup de…