Resultats de la cerca

Desenvolupament enciclopèdic L’obra, escrita a Mèxic al principi dels anys seixanta, es publicà per primera vegada l’any 1964 a Mèxic, en la versió castellana de l’autor La versió catalana va aparèixer a Barcelona l’any 1968, quan el poeta encara vivia a Mèxic, prologada per Francesc Vallverdú L’exegeta Anna Murià considera l’obra «una autobiografia lírica de caràcter més espiritual que històrica» L’obra, d’una banda, és una experiència creativa parallela a les Elegies de Bierville de Carles Riba, però des de l’òptica del vitalisme català que arrenca amb Joan Maragall i Joan…

Se n'anà a França com a pròfug militar, i després estigué uns quants anys a Buenos Aires Participà en les activitats dels catalans emigrats La seva poesia és influïda per Ventura Gassol i per la tradició popular Publicà Voluptat 1926, Elegies 1933, Evocacions París, 1943 i Odes París, 1945

Llicenciada en ciències econòmiques i empresarials i resident a Andorra, on guanyà el premi de poesia de la biblioteca pública del Govern d’Andorra 2000 amb No va ser l’aigua , i l’accèssit al Grandalla de poesia del Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra Ha publicat les obres poètiques Com mesos de juny 2001, La temperatura d’uns llavis 2002 i Elegies del final conegut 2005

Publicà la seva obra, d’estètica noucentista i carneriana, en algunes revistes com “Ofrena”, i més tard la recollí en els volums Esteles de llum 1920 i El meu hort ha florit 1927 També traduí les Elegies de Tibul 1925 per a la Fundació Bernat Metge, en collaboració amb Joan Mínguez, i als anys trenta obres de Heinrich Hauser per a la “Biblioteca A Tot Vent” de Proa

Les seves Obras poéticas 1779 contenen èglogues, elegies, sonets i romanços a imitació de Góngora Unes sàtires contra el comte d’Aranda li comportaren un llarg empresonament Defensà el teatre castellà del segle d’or i s’oposà als partidaris del classicisme francès la seva tragèdia Raquel 1778 representa una solució eclèctica entre ambdues actituds Publicà Theatro Hespañol 1785-86, collecció d’obres dramàtiques del segle d’or, encapçalades amb un estudi crític La escena española defendida que suscità una polèmica entre l’autor, Félix María de Samaniego i Juan Pablo Forner Fou…

De família camperola, es llicencià 1942 en filologia clàssica per la Universitat de Barcelona i es doctorà 1951 a Madrid amb Hispania y Marcial 1953 Fou professor de l’institut d’Osca 1943-55 i catedràtic de filologia llatina a les universitats de Sevilla 1955-57, València 1957-68, on fou degà de la facultat de filosofia i lletres en 1965-68, i a l’Autònoma de Madrid 1968-82, de la qual també fou degà de la facultat de lletres Començà la seva producció poètica dins la línia de l’Escola Mallorquina amb El somni encetat 1943 i Ofrena de sonets 1946 Posteriorment, evolucionà cap a una poesia més…

Fou collaborador de La Revista , La Nova Revista i, amb el pseudònim Pere de Berguedà , de Ressorgiment de Buenos Aires i de “Veu Catalana” de Mèxic S’exilià a França com a pròfug militar, i més tard a Buenos Aires La seva poesia, influïda per Ventura Gassol, s’emmarca en temes populars i segueix unes pautes estètiques que tenen el seu origen en determinats tòpics del modernisme i en certes referències guimeranianes, però passats pel sedàs formal de la influènciadel noucentisme Publicà Voluptat 1926, Elegies 1933, Evocacions París 1943, amb litografies d’Edmond Desjobert, i Odes…

Estudià al seminari de Solsona, on, més tard, exercí de professor de literatura Poeta tradicional, mestre en gai saber, publicà Romiatge líric 1950, Madrigals a la Verge del Claustre 1957, Elegia perdurable 1958, Memòria 1969, Cant espars 1974, Les rels de la Pàtria 1975, Retorn a Itaca 1976 i Elegies d’exili 1977 L’obra poètica, publicada o inèdita, fou aplegada sota el títol de Plètora 1977 Posteriorment publicà Dels déus, dels herois i dels mites 1997 En teatre ha publicat Nosaltres pecadors 1961, Entre dos amors 1963 i Albes i crepuscles, a més de l’ Oratori de Nadal 1966…

Capellà reial, es donà a conèixer amb poemes publicats en diversos periòdics Fou diputat a les corts de Cadis i secretari de la comissió per la llibertat d’impremta Empresonat durant la primera etapa absolutista de Ferran VII, cap al 1820 fou nomenat ardiaca major de València Restaurat l’absolutisme 1823, es refugià a Barcelona i a Montpeller, amb els ducs de Frías El 1828 tornà a Madrid fou censor de premsa i senador El 1830 ingressà a l’Academia Española, que li publicà les Obras poéticas 1854, formalment clàssiques i conceptualment identificades amb el Romanticisme se'n destaquen l’oda A…

Després de l’ Antologia general de la poesia catalana Els contemporanis 1947 de Fernando Gutiérrez Josep Pedreira, és la primera antologia publicada a la postguerra que intenta donar una visió de conjunt de la primera meitat del s XX L’antologia tingué un gran ressò i fou polèmica per la influència que tingué en un moment històric caracteritzat per la repressió cultural i política i el gran buit bibliogràfic Triadú revisa i limita la influència i la importància atorgades a Joan Maragall i a Josep Carner i emfasitza la importància de Verdaguer, però, sobretot, de Carles Riba, el qual, havent…