Resultats de la cerca

Conreà el teatre popular, que donà a conèixer la companyia de Cristina Valls Entre la cinquantena de títols que va escriure, cal esmentar Dos diàlegs 1935, Coverbos de dones 1935, Esperant el metge 1936 i El rebeinet 1936 El 1947, després d’un període de silenci obligat, tornà a l’escenari amb l’estrena de La corona comtal , un intent de teatre ja més allunyat de la comèdia costumista

El conjunt de les quinze narracions que configuren el volum és una reflexió sobre l’aventura de l’ésser humà a la recerca de l’harmonia enmig d’un escenari hostil i caòtic La reflexió és duta a terme en un doble nivell d’una banda, el de les proses que mostren l’ideal d’absolut anhelat per l’individu —“Mite d’Anna-Clara a disset anys”, “Mite del Cigne i la vinya”, “Mite dels ocells”, etc—, en les quals el punt de partida d’aquesta recerca infinita és la realitat immediata des de la qual el personatge emprèn un viatge introspectiu cap a una situació ahistòrica on només és possible…

Es tracta d’una peça dramàtica en tres jornades, escrita amb l’objectiu d’incitar a la lluita contra els castellans al començament de la guerra dels Segadors A partir d’un fil argumental derivat dels fets històrics, que sovint són detallats amb precisió, la peça construeix una història amorosa amb elements d’intriga i de capa i espasa, i conflictes derivats de les relacions entre personatges catalans i castellans L’obra sembla destinada més a la lectura que no pas a la representació dalt d’un escenari Fou editada a Barcelona el 1641 i reimpresa l’any següent, acompanyada d’una Loa i d’un…

Cursà estudis de filosofia i lletres i es dedicà al món del periodisme Durant molts anys treballà en la ràdio Ràdio Joventut de Saragossa i a Radio Lleida, i des del 1957 i fins la dècada del 1980 a París Conreà bàsicament la narració que inicià amb el llibre de contes La gàbia i altres gàbies 1986, i continuà amb La pell de l’home 1987, premi Marià Vayreda 1986, L’intrús 1989, Algun dia anirem a Bombai 1996, L’escenari 1997, El vent de la memòria 1998, Una felicitat particular 2000, La por de l’amor 2001, La línia negra 2001, Sol a mitjanit 2003 i  La vida dels somnis  2007…

La seva trajectòria vital 1789-1821 esdevé el símbol del personatge inadaptat, escindit entre els pressupòsits d’un corrent de pensament en decadència i d’una nova visió del món que neix amb el romanticisme La seva dimensió històrica es configura a partir dels elements que constitueixen el seu entorn més immediat un espai —Barcelona, Cervera i Venècia—, uns personatges —el nucli familiar, els seus amors i el seu amic— i uns referents històrics a cavall dels s XVIII i XIX, que dibuixen, al mateix temps, l’escenari d’un paisatge interior on el poeta es refugia perquè el seu esperit…

Desenvolupament enciclopèdic Narra la història de Joan Lloris, un important constructor sorgit del no-res que desitja progressar dintre de l’escala social de València Lloris és un home que ha fet molts diners amb l’especulació immobiliària El seu tarannà lluitador l’ha portat al més alt de la professió A un cim, però, en el qual està sol, ja que el seu caràcter individualista l’ha privat de les complicitats necessàries per a ajudar-lo a progressar en altres àmbits de l’escala social Simultàniament la política valenciana es prepara per a unes noves eleccions Hi ha un partit conservador…

Desenvolupament enciclopèdic Oller hi reivindica la injustícia de la llei de l’usdefruit condicional aplicat a les vídues, i usual en la burgesia, a través d’una narració centrada en la psicologia de la protagonista, fet que trenca amb el realisme de la seva obra Presenta una dona jove i vídua —determinada per la feblesa i en conflicte amb la família del marit, amb l’entorn social i amb els propis prejudicis—, que evidencia progressivament el seu creixement personal i l’alliberament de les convencions que la tenallen Pilar i els seus fills Elvira i Enriquet viatgen amb tren de Barcelona a…

Desenvolupament enciclopèdic El títol, que alludeix al nom d’un nus mariner, és el que l’autor donà a l’edició definitiva de Marines i boscatges 1903, publicada amb la intenció d’adequar els relats a la gramàtica fabriana, d’afegir-n’hi un de darrer “L’idilli d’en Temme” i de posar fi al tema El mar és l’espai comú de la majoria de textos i d’on l’autor extreu el material descriptiu, narratiu i humà per a les seves històries Aquestes, distribuïdes en quatre llibres intitulats “Impressions”, “Fantasies”, “Novelletes” i “Novelletes capitulades”, reflecteixen totes les facetes de la realitat…

En la infantesa, Claudi fou un nen sensible, atret per la literatura, que escrivia poemes El jardí de la magnífica torre familiar, villa Mercedes, és l’espai central dels seus jocs imaginatius l’atracció que sent per la seva mare i per la seva germana l’acompanyarà tota la vida Sent també un fort interès per les representacions teatrals i pel circ i, de manera especial, per l’home volador, Phoebus, figura simbòlica De fet, al llargde la seva existència, Claudi conserva els trets de la infantesa insatisfacció i recerca del sentit de l’existència, que busca en l’amor i en la…

Doctor en filologia romànica per la Universitat de Barcelona Des del seu primer llibre, Contes menorquins 1972, la seva narrativa mostra una clara influència dels models imaginatius del realisme màgic, d’arrel sud-americana, mitjançant la recreació fantàstica de l’escenari històric o folklòric menorquí, la qual cosa representa una renovació de la prosa menorquina Destaquen les obres L’Arcàngel 1973, premi Ciutat de Palma 1972, Un regne per a mi 1976, premi Sant Jordi 1975, El camp de les tulipes i altres narracions 1976, Potser només la fosca 1979, Amb la mort al darrere 1980,…